Barcelona idea un pla per evitar que els senglars baixin als barris

Fa unes setmanes sorprenia la notícia d’un linx, de nom Litio, que havia aparegut a Santa Coloma de Cervelló després d’una aventura de milers de quilòmetres des del sud de Portugal. Va omplir portades i va obrir informatius. Recentment també han aparegut espècies estranyes de tauró al Mediterrani. Sovint, la naturalesa s’encarrega de recordar qui mana. En el cas de Barcelona, aquest paper el juguen des de fa dècades els senglars amb les seves incursions constants en terreny urbà. El consistori intentarà ara posar-los més difícil ques’alimentin on no ho han de fer, però el problema continua sent més rellevant: el nombre de senglars a Collserola és tres vegades superior a la xifra recomanada per alparc natural.

Malgrat que ja forma part del paisatge local, ningú no hauria d’oblidar que estem davant d’un animal salvatge i, per tant, imprevisible. I segons el comissionat d’Ecologia de l’ajuntament, Frederic Ximeno, "també perillós". Per això, perquè el seu hàbitat és el bosc, des del bàndol urbanitzat s’intenta que no baixi. Això només s’aconsegueix tallant de soca-rel la temptació, és a dir, limitantl’oferta alimentària. De moment, a les zones limítrofes amb Collserola s’estan ancorant els contenidors al terra (han après a tombar-los), s’estan tapant les papereres (també les aboquen per burxar-hi), s’està cobrint el menjar per a gats a les colònies controlades i s’ha iniciat una campanya informativa per als veïns dels barris limítrofs perquè recordin que un senglar no és un gosset al qual es pugui donar menjar, acariciar o llançar-li un pal perquè el vagi a buscar.

No són mascotes

Les recomanacions en cas de trobar-se una d’aquestes bestioles són tan fàcils de recordar com d’aplicar: no apropar-s’hi, no tocar-los, no alimentar-los i gesticular perquè s’allunyin. Amb l’objectiu que no s’adaptin ni als humans ni a la vida urbana. No seria la primera vegada que un senglar reacciona de manera agressiva, ja sigui per aconseguir un entrepà o una bossa de patates a uns excursionistes o per protegir les seves cries quan considera que estan en perill.

Notícies relacionades

La nova cocteleria màgica

Les subvencions del transport el 2025 seran més socials

A Collserola s’estima que hi ha prop de 1.500 senglars, quan la càrrega màxima del parc natural és de 600 exemplars i la xifra ideal, 300. Aquesta superpoblació és l’arrel del problema, i de moment no s’està trobant la tecla que eviti la reproducció descontrolada de l’espècie. És més: les seves incursions pels carrers i entre les escombraries potencien que cada vegada siguin més i que s’aparellin abans. Segons dades de la Guàrdia Urbana, el 2017 es van produir 668 incidències relacionades amb senglars. El 2016 van ser 1.187 i el 2015, 757. Això no significa que cada avís es correspongui amb un animal diferent. Més aviat el contrari: s’ha pogut comprovar que les excursions a la ciutat les protagonitzen els mateixos, bàsicament perquè ja han agafat l’hàbit. Fins al punt que els últims dos anys ha sigut necessari sacrificar-ne vuit perquè ja no hi havia manera que tornessin a adaptar-se a la vida al bosc, allunyats dels contenidors i les escombraries.

Dormir la libido 

Una de les solucions que s’està estudiant ésl’esterilització a través d’una vacuna contraceptiva. A través d’una punxada subministrada a la cuixa, es creen uns anticossos davant de l’hormona que afavoreix la funció reproductora en els mamífers. No és una castració química ni quirúrgica, com s’ha plantejat en altres ocasions, sinó una solució temporal –perd l’efecte al cap d’entre dos i quatre anys–, incruenta i de baix cost. Aquesta alternativa la lidera Manuel López-Béjar, professor de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’ajuntament, segons ha avançat el comissionat d’Ecologia, està en converses amb aquest expert per començar a subministrar dosis a Collserola. Ja es va fer una prova pilot fa poc més d’un any, amb el suport de la Diputació de Barcelona, als municipis de Matadepera, Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Vacarisses. Encara no hi ha resultats. S’haurà d’esperar per comprovar si la seva gana, la sexual, s’ha reduït.