¿Quin dia em desnonen de casa?

Una trava més en la vida dels més vulnerables. Si els desnonaments amb una data d’execució són despietats, ho són fins a l’infinit els que tenen una data oberta a partir de la qual el desallotjament pot produir-se en qualsevol moment. És viure el dia a dia gairebé atrinxerat, amb el vertigen de no saber quan t’obligaran a abandonar casa teva. És la por, el nus a l’estómac que produeix anar a portar als nens a l’escola, anar a treballar, a comprar o a realitzar altres tasques quotidianes i imprescindibles i al tornar a casa trobar-se amb les coses fora.

Aquesta pràctica, de la qual la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ja n’ha constatat aquest any almenys mitja dotzena de casos a la ciutat de Barcelona, Viladecans i l’Hospitalet de Llobregat, dispara l’angoixa de les famílies afectades, que entren en una espiral infernal perquè, a més de desconèixer quan s’han de mudar, el procés s’allarga més del que és humanament suportable. Els adults han de recórrer a la medicació per rebaixar l’ansietat i als nens cal disfressar-los el que significa la pèrdua de casa seva "explicant-los una mitja veritat, que es muden a un altre pis més gran i més bonic", afirmen els afectats. A Barcelona es dicten una dotzena de desnonaments diaris, el 85% per lloguer. 

Desmobilitzar

El drama immobiliari té altres tentacles perquè aquesta modalitat de desallotjaments desactiva els moviments socials, ja que els resulta impossible organitzar grups per impedir-los. Lluïa Delgado, portaveu de la PAH, opina així sobre aquesta práctica: "Són una eina per desmobilitzar la gent i quan executen l’ordre judicial, la família està sola". En alguns casos, la plataforma s’ha vist obligada a organitzar guàrdies a la vivenda afectada, però no sempre és possible.

L’alarma que està causant aquest tipus de desallotjaments ha arribat fins a la Ciutat de la Justícia, on la PAH té previst denunciar aquests casos davant de la jutge degana de Barcelona. L’organització està analitzant també aquest procediment perquè té dubtes que sigui constitucional.

Els desnonaments oberts tenen una data d’inici, a partir de la qual les famílies han de començar a empaquetar les coses, però no tenen data d’acabament. "És una pràctica inhumana", denuncia Delgado. El pitjor de tot és que aquesta modalitat va en augment. Sol aplicar-se quan ja s’han dictat tres o quatre ordres de desallotjaments i no s’han pogut executar per l’oposició d’organitzacions socials. “Llavors el jutge dicta una data oberta perquè no estiguem alerta”, apunta Delgado. Així, amb prou feines fan soroll.

La causa d’aquest increment de desallotjaments sense data cal buscar-la en els preus desorbitats dels lloguers, que provoquen que moltes famílies no puguin fer front a la mensualitat per la precarietat salarial o a la falta de feina. Però hi ha una raó més: els desnonaments dels lloguers tenen un procés administratiu més ràpid que els hipotecaris; "en menys de sis mesos ja tens ordre judicial de desnonament, mentre que el d’impagament de la hipoteca pot durar fins a un any fins que s’executa", relata Delgado.

Llista d’espera per a pis social

Un exemple del disbarat dels desnonaments oberts l’està vivint la Nadia, una veïna de Ciutat Vella. A aquesta jove mare de dues nenes, de 10 i 7 anys, li han comunicat que des de dilluns passat qualsevol dia poden desallotjar-la de casa, però no li han dit fins quan pot allargar-se el calvari. Dilluns i dimarts s’ha salvat. "I sort que l’agost és inhàbil als jutjats, per tant, si no les desallotgen al juliol, tenen un mes de tranquil·litat", assenyala Delgado. Cada matí, de dilluns a divendres i de nou del matí a tres de la tarda, la Nadia té una guàrdia de ‘socorristes’ de la PAH a la porta de casa per si els necessita.

Notícies relacionades

BCN i la Generalitat aixecaran 1.151 vivendes assequibles abans del 2027

La nova cocteleria màgica

Tots els processos de desnonaments oberts que han arribat a la PAH afecten persones en risc d’exclusió social i que, precisament a causa d’aquesta circumstància, estan en la llista d’espera de la Mesa d’Emergència Habitacional. No obstant, i segons fonts consultades, "la saturació és tan gran, amb esperes de més d’un any, que els arriba abans la notificació del desnonament que l’adjudicació de la vivenda social". La Nadia assegura que té un pis concedit fa un any. 

Quatre desallotjaments

Aquesta noia de 30 anys té la seva vida empaquetada des de fa tres setmanes. Les caixes i les maletes ocupen tots els racons del pis. Fa temps que té els nervis a flor de pell pel drama immobiliari: és el seu quart desnonament. "Mai he viscut més de tres anys en un mateix pis", es lamenta. L’armari ni tan sols se’l pot emportar perquè amb tanta mudança està desgavellat. Reconeix que la situació l’estressa. "Crido per qualsevol cosa. M’afecta els nervis". Ha hagut de recórrer a les pastilles per poder dormir i ha perdut la gana. Però el que més l’amoïna és el futur de les seves filles. La més gran té trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). “Li costa molt adaptar-se als canvis. Per a ella són molt perjudicials, ja m’ho ha dit el metge”, explica. I conclou: “No tinc estabilitat per a les meves nenes i jo sempre en vaig tenir de petita”.