Sector clau

Barcelona: menys turistes espanyols i cada vegada més de nord-americans

Les millors connexions aèries transoceàniques i la situació política varien els perfils de visitants

El viatger continua posant nota molt alta a la ciutat, tot i que la meitat es queixen de la saturació a les icones

turistas

turistas / RICARD CUGAT

6
Es llegeix en minuts
Patricia Castán

Durant els anys de crisi, va ser lapropulsió de Barcelona a escala internacional el que va mantenir el sector turístic en auge, mentre que ciutats com Madrid –amb més quota de turisme nacional– van patir una caiguda de viatgers. Però la recuperació econòmica no ha tornat el pes dels viatgers espanyols a la capital catalana, sinó tot el contrari. El 2017 el percentatge d’espanyols que van visitar la ciutat va continuar caient (un 5,3%), mentre alçava el vol un altre mercat clau, el nord-americà. Una tònica que, segons diversos operadors, es manté en els últims mesos.

Aquesta setmana el Consell General de Turisme de Barcelona ha aprovat la seva memòria anual del 2017, un informe que oficialitza l’activitat a la ciutat. Analitzar les dades turístiques és sempre complex perquè varien en funció de si procedeixen de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’Idescat o de les enquestes de l’informe Perfil i hàbits dels turistes a Barcelona 2017. Per posar-ne un exemple, segons l’INE Barcelona va guanyar un 2,6% de viatgers (en tota mena d’establiments hotelers, de pensions a luxe), mentre que segons el consorci turístic va perdre un 2% (partint d’hotels amb estrelles). No obstant, la sèrie de Turisme de Barcelona és la que habitualment transcendeix i resulta més rellevant per a les comparacions. 

Si en alguna cosa coincideixen l’organisme de promoció turística de la ciutat (moltes vegades amb dades recopilades a través dels hotels) i les respostes dels viatgers (allotjats, no excursionistes d’un dia), és a constatar que el percentatge de viatgers espanyols continua baixant a la ciutat. Suposa encara la nacionalitat més nombrosa, però en corba descendent des de la crisi i també per efecte del procés polític, segons fonts del sector. La memòria de Turisme de Barcelona el va situar en un 20,4% del total de viatgers allotjats en hotels el 2017, molt lluny del 27,7% del 2010 o del gairebé 31% del 2005. I això sense tenir en compte el 51,2% del 1990, quan la capital catalana amb prou feines figurava al mapa internacional turístic.

Si un atén a l’enquesta als turistes (amb una mostra de 6.000 persones), els espanyols continuen sent majoria, però només representarien un 13,2% dels viatgers. Excloent els mateixos catalans que viatgen a Barcelona, la xifra total de turistes de la resta d’Espanya cau al 12,7%. No hi ha xifres comparables d’aquest any, però en el Gremi d’Hotels de Barcelona asseguren que la dinàmica es manté.

Nord-americans rendibles

Un altre fet coincident i destacable en les diferents bases de dades és l’increment de nord-americans, que en les dades oficials es converteix en segona nacionalitat més voluminosa (9,4%, gairebé 840.000), després d’anys en què britànics o francesos se'ls avançaven en el podi, i malgrat l’atemptat del mes d’agost i els conflictes polítics de l’últim trimestre. Els viatgers dels EUA van créixer la barbaritat d’un 10,6% l’any passat, i segons hotelers consultats per aquest diari l’auge es manté. La raó clau apuntada pel consorci és que la irrupció de noves connexions directes entre Barcelona i grans ciutats nord-americanes com Nova York, Miami o San Francisco ha multiplicat les seves visites. Aerolínies com Norwegian, que amb avions nous ofereix tarifes a menys de 200 euros per trajecte (sense necessitat d’adquirir l’anada i tornada) han sigut detonants.

Que creixin en volum aquests viatgers llunyans implica també queel 2017 es disparés l’arribada de turistes que venien per primera vegada a la ciutat. Van ser un 51,3%, gairebé sis punts per sobre del 2016, després de diversos anys en què predominaven els repetidors, atesa l’alta afluència d’europeus d’escapades freqüents. El bo és que el turista nord-americà és un dels que més diners es deixa a la ciutat. El ‘dolent’ és que com més visitant novell, més afluència de públic hi sol haver a les zones de visita típica i tòpica. 

Atesos aquests increments, van perdre gas britànics, francesos, italians i alemanys (en aquest ordre en el rànquing de visites).  Per sobre del 5% de caiguda, amb un abrupte 10% en el cas dels alemanys. La bona notícia (també a les caixes enregistradores) va ser la recuperació del turisme rus, que va créixer un 18,4% segons el mateix informe. El Gremi d’Hotels destaca que aquest ascens es manté clarament aquest 2018. 

Afinant al capítol d’espanyols (amb dades sobre allotjats en hotels), els visitants madrilenys estan al capdavant (gairebé 430.000, molts per motius professionals), seguits per andalusos i bascos.

Radiografia del viatger

L’estadística final de l’any passat perfila un visitant que en un 82,7% dels casos arriba amb avió (amb un rècord de 47 milions de passatgers al Prat), amb un increment també d’arribats amb tren (8,6%), comparat amb el retrocés del cotxe. Com ja va advertir la patronal hotelera, creix sense treva el percentatge de viatgers vacacionals (64,5%, vuit punts per sobre del 2016), mentre el professional –més rendible i amb un ús menys intensiu de la ciutat– segueix en retrocés.   

Per aprofundir en el comportament dels turistes sí que cal recórrer essencialment a l’enquesta d’hàbits. La despesa mitjana en la destinació va baixar l’any passat als 329 euros per persona, perquè les estades van ser una mica més curtes (d’una mitjana de 4,9 nits, segons els viatgers, i menor en hotels). Menjar i beure s’emporta la pessigada més gran (157,3 euros), seguits per les compres (82,4). 

Curiosament, la meitat de viatgers es queixen que hi ha massa gent en les visites turístiques. Però tot i que aquesta xifra puja respecte al 2016, és més baixa que el 2015. Per al turisme general, a més, Barcelona no és una ciutat cara. De fet ‘només’ el 31,5% creuen que els seus preus són massa elevats en relació amb la qualitat, comparat amb el 51,4% que opina el contrari.

I tot i que el 2017 va estar marcat pels brots turismofòbics, els que venen són generosos al qualificar a la ciutat catalana. Li tornen a atorgar un 8,8 sobre 10, amb l’oferta arquitectònica (9,3) al capdavant, seguida per la cultural.

Notícies relacionades

¿Com se situa la capital catalana en el context d’un món cada vegada més viatger? En la classificació europea ocupa el sisè lloc en volum de pernoctacions hoteleres (en aquesta històrica comparativa no es comptabilitzen ni pisos turístics ni albergs i altres), amb 18,8 milions, per darrere de Londres (92,4 milions), París (la meitat), Berlín, Roma i Madrid. En l’apartat de pernoctacions només de viatgers internacionals, Barcelona és cinquena després de Londres, París, Roma i Praga.

El saldo del 2017 és meritori en tant que va ser un any complicat per a la ciutat, però no pot ocultar la caiguda d’ingressos generats pel turista, del preu de l’allotjament i fins i tot de la demanda dels productes i serveis de Turisme de Barcelona. Fins i tot la seva estrella, el Bus Turístic, va perdre un 12% d’usuaris. No obstant, el consorci va tancar l’exercici amb beneficis.

Opcions d’allotjament més diversificades

<span style="font-family: PTSerif-Regular; font-size: 16px; background-color: rgb(255, 255, 255);">A l’hora d’allotjar-se, les últimes dades de l’enquesta d’hàbits assenyalen que la meitat de viatgers elegeixen hotels (sobretot els de més de 45 i per motius professionals), mentre que un 18% van optar per pisos turístics (menys que el 2016) i va créixer l’opció d’hostals i albergs (14,8%). Sense oblidar que un<strong> 14,5% dormen a casa d’amics o familiars.</strong></span>

Temes:

Turisme