Un 2018 de rècord negatiu
La delinqüència es dispara al centre històric de Barcelona
Les dades oficials a Ciutat Vella registren la tendència a l'alça fins al maig i les fonts policials afirmen que s'ha agreujat durant l'estiu
La protecció antiterrorista és prioritària i el balanç delinqüencial nota que falten efectius dels Mossos d'Esquadra per contenir els lladres
zentauroepp44740806 mossos180824182743 /
Periodista
Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències
Ubicada/t a Barcelona
ver +
La comissió de delictes al districte de Ciutat Vella, el centre històric de Barcelona, avança aquest 2018 a ritme de rècord. El web delsMossos d’Esquadra, actualitzat per última vegada al maig i amb una base de dades que retrocedeix fins al 2011, mostra que mai s’havien recollit tantes denúncies com ara. El Portal Estadístic de Criminalitat del Ministeri d’Interior, amb dades per a tot Barcelona –no només Ciutat Vella–, detecta un increment notable de furts, robatoris amb violència i robatoris amb força a domicilis, entre gener i juny, en relació amb el 2017. I fonts policials consultades per EL PERIÓDICO, tant dels Mossos com de la Guàrdia Urbana amb accés al recompte de denúncies acumulat durant aquest estiu al districte, avisen que en aquests mesos de vacances no només s’ha mantingut la tendència nefasta anunciada pels dos primers indicadors –públics–, sinó que ha empitjorat. L’augment respecte al 2017 podria ser del 30%, calculen.
Des del’Ajuntament de Barcelona s’admet aquesta “tendència a l’alça” al districte però es recorda que s’han “extremat els esforços” per canviar-la: “Destinant 56 agents més de la Guàrdia Urbana”, invertint “més de 5 milions d’euros” per als problemes derivats “del tràfic de drogues” i desenvolupant un nou protocol policial contra els carteristes.
Sostre històric
Les xifres de criminalitat a Ciutat Vella –que agrupa els barris del Raval, Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i Barceloneta, i les zones de màxima afluència turística i el lleure nocturn de la zona litoral– estan tan altes com en els períodes més negatius de Barcelona, en els anys 2009-2010-2011.
L’explicació al repunt negatiu de fa nou anys a la capital catalana, i al districte 1, es va vincular al boom dels carteristes del metro. Va costar dos anys reduir aquell fenomen i es va aconseguir quan es va activar el dispositiu ‘Xarxa’, que combinava esforços de Mossos, Urbana i TMB –en col·laboració amb la Fiscalia– i fundamentalment va suposar augmentar el nombre d’agents que baixaven al tren suburbà per controlar els carteristes.
El furt –acció de sostreure una bossa, una cartera o un telèfon sense fer ús de la violència o la intimidació– és el delicte rei a Barcelona. Representa més de la meitat de les denúncies anuals i, si creix, el balanç delinqüencial s’ennegreix de seguida. El dispositiu Xarxa va donar els seus fruits a partir del 2012 i durant els anys següents l’activitat delinqüencial va descendir. Fins aquest any.
Robatoris, furts i lladres de cases
El Portal Estadístic de Criminalitat –amb dades de tots els cossos policials– mostra que, a tota la ciutat, en el primer semestre del 2018, els robatoris amb força en domicilis han augmentat un 31%. Els furts han crescut un 22,7%. I els robatoris amb violència i intimidació, com els dels ramats de ‘rellotgers’ i que són els que més desesperen hotelers,restauradorsoempresaris del lleure, han incrementat el12%. Tots aquests són també, segons les fonts policials, els que més han crescut a Ciutat Vella, tot i que apunten així mateix a un quart delicte: les ocupacions de vivendes, que –en el cas del Raval, i també del Gòtic– guarda relació amb la plaga de narcopisos, un problema de seguretat però també de salut pública, tant per als veïns com els mateixos consumidors d’heroïna.
L’absència d’efectius
Aquest increment delinqüencial coincideix amb la preocupant falta d’efectius dels Mossos, que van denunciar en aquest diari agents de rangs i unitats diferents. I el que va passar els anys 2009, 2010 i 2011 recorda que el problema es va solucionar augmentant els efectius destinats a perseguir els carteristes. Però actualment, la protecció antiterrorista, en una societat sotmesa a un grau d’amenaça de nivell 4 sobre 5, és prioritària. És a dir: ni hi ha prou recursos ni els disponibles poden destinar-se als carteristes. Això provoca que recaigui sobre la Guàrdia Urbana de Barcelona –sense competències antiterroristes i més ben dimensionada que els Mossos– un sobrepès que no pot compensar. Acaba d’embolicar la situació el fet que els mateixos policies siguin objectiu prioritari de l’Estat Islàmic.
Policies, objectiu de l’Estat Islàmic
La productora islamista Muharir Al-Ansar va publicitar un cartell el 16 d’agost en el qual apareixien d’esquena dos antiavalots de la Brigada Mòbil (Brimo) dels Mossos. L’anunci va ser captat pels serveis d’intel·ligència i la Comissaria General d’Informació es va encarregar d’avisar els agents d’aquesta unitat, segons fonts policials han explicat a EL PERIÓDICO. El pòster difós amb la fotografia dels dos agents catalans incita a matar policies de l’estat espanyol, amb un missatge en anglès i en castellà que exhorta a “respondre a la crida”.
Pòster divulgat per l’Estat Islàmic que crida a matar policies espanyols.
Aquesta no és la primera vegada que els Mossos apareixen en propaganda gihadista, que des de fa anys té un dels seus punts de mira sobre els policies dels països occidentals. Aquest avís en concret es va emetre tres dies abans que Abdelhouahab Taib assaltés ganivet en mà la comissaria de Cornellà cridant el nom d’“Al·là”. Una acció que els Mossos van considerar un atemptat terrorista –tot i quel’Audiència Nacional la continuarà investigant a fons per acabar si tenia o no un mòbil gihadista– i van donar ordre, hores després que es produís (05.50 hores de la matinada), d’augmentar les mesures d’autoprotecció policial.
Notícies relacionadesEn realitat, des de començaments del 2018, i segons una instrucció de la Secretaria d’Estat de Seguretat, tots els cossos, incloses les policies locals, han de prendre diverses recomanacions. El Ministeri va remarcar llavors que “no s’hauran de relaxar les mesures de seguretat de la patrulla, qualsevol que sigui la naturalesa de l’actuació, quan obligui a mantenir una posició de proximitat física a terceres persones. Aproximadament el 50% dels atacs terroristes contra el personal policial comesos a Europa en els últims tres anys s’han executat amb arma blanca”. Als punts estàtics de protecció –els equips policials destinats a diferents punts de Barcelona per fer prevenció antiterrorista, per exemple–, els aconsellava tenir present que per a un gihadista la “mera presència d’un dispositiu policial estàtic pot no només resultar dissuasiva, sinó que pot constituir-se un potencial objectiu d’atac terrorista”.
L’amenaça terrorista no només ha ‘robat’ molts efectius per a tasques antigihadistes, també ha afegit dificultat per mantenir un model de proximitat basat en patrulles que actuen preventivament, caminant a peu pel carrer, ja que això també implica incrementar el risc que aquestes puguin ser atacades.
