el problema de la vivenda

Una empresa prova d'implantar els pisos 'rusc' a Barcelona

Els promotors plantegen les càpsules per dormir en pisos compartits des de 200 € al mes

L'ajuntament en qüestiona la viabilitat pels requisits d'habitabilitat i la seva ubicació en locals

20180829 225938

20180829 225938

5
Es llegeix en minuts
Patricia Castán

Impossible no obrir els ulls com taronges davant del reclam enganxat a molts semàfors i fanals locals: "Projecte de vivendes per a residents a Barcelona per 200 euros al mes". En una ciutat on els lloguers mitjans es van acostant als 1.000 euros, la primera reacció de molts és pensar que hi ha gat amagat. ¿Una comuna? ¿Una estafa? ¿Un bon samarità? El detall d’abonar 25 euros com a taxa d’inscripció fa enrere els mal pensats. Però el cert és que els socis emprenedors de Haibu 4.0 existeixen i pretenen impulsar les vivendes 'rusc' que han arrelat en algunes ciutats asiàtiques, per afrontar el problema de l’accés a la vivenda a Barcelona. El seu públic potencial són persones d’uns 25 a 45 anys, amb ingressos d’almenys 450 euros mensuals i disposats a pagar-ne entre 200 i 275 per la seva particular llar.

L’ajuntament, que assegura que no ha "rebut cap sol·licitud de llicència per a un espai residencial d’aquestes característiques", qüestiona la viabilitat d’aquesta iniciativa empresarial. Fins i tot assenyala que en els termes en què es descriu a la web, "no té cabuda a Barcelona" perquè "és obvi que no compleix de cap manera els requisits mínims d’habitabilitat que s’exigeixen per poder viure amb dignitat i en unes condicions adequades".

Quan el 2005 l’exministra María Antonia Trujillo va defensar els minipisos de 25 metres quadrats gairebé la lapiden. ¿Què dir ara de les càpsules instal·lades en pisos per a entre 10 i 30 persones? En països on s’han implantat per via hotelera o per viure, solen rondar els 2,5 metres de llarg per 90 centímetres d’ample i 1,4 metres d’alt. Els detractors ho veuran com nínxols; els defensors veuran una oportunitat de dormir a Barcelona a un preu baix, quan avui dia una habitació en un pis compartit ja cotitza una mitjana de 429 euros al mes. 

Un exemple d’hotel càpsula al Japó. 123FR

Òbviament, l’assumpte no es planteja per a la vida familiar, sinó per a perfils de persones de 20 a 40 anys que no puguin viure soles per qüestió econòmica. Se’ls diu ‘rusc’ perquè s’estructuren així i l’empresa que els promou planejal’obertura en una dotzena de ciutats, començant per Barcelona per ser la residència habitual d’un dels seus socis i per la meteòrica pujada de preus que ha experimentat en els dos últims anys, expliquen a aquest diari.

Els cartells repartits per la ciutat des de fa uns dies segueixen la campanya de captació d’interessats que ja van obrir fa unes setmanes a través de Wallapop. L’anunci detalla les quatre dades esmentades i remet una adreça electrònica, on responen amb un missatge automàtic donant les claus del projecte. Que és un nou model de vivendes que permet que els "autòctons puguin quedar-se a viure a la seva ciutat", que han desenvolupat l’invent perquè "els joves puguin remuntar la seva vida econòmicament", que es basen en un sistema cooperatiu i de comunitat, que als seus ruscos tots els integrants han de respectar-se i ajudar-se, que hi ha condicions d’inscripció (edat, salari, antecedents...) i que el preu va dels 200 als 275 euros "segons el model d’hàbitat que elegeixis".

A continuació detallen requisits i regles de convivència i expliquen com a l’Àsia és una pràctica en auge.

Eliminar el pagament

L’assumpte dels 25 euros d’inscripció és el que ha desencadenat sospites entre alguns veïns. De fet, el consistori ha analitzat el projecte descrit a la web i ha decidit "posar-lo en coneixement dels Mossos d’Esquadra perquè investiguin si hi ha algun frau vinculat a aquesta oferta". Segons ha comprovat aquest diari, no hi ha cap denúncia ni davant de la policia autonòmica ni a l’Agència Catalana de Consum, on expliquen que el cobrament de la suposada taxa d’inscripció en principi no implica una mala praxi, si no hi ha reclamacions sobre això. 

Quan aquest diari ha aconseguit contactar amb els promotors (no apareixen telèfons a www.haibu4.com), aquests asseguren que la iniciativa va totalment de debò.  Un dels socis, Eddie Wattenwil, explica que eliminaran aquesta taxa –que van plantejar per filtrar possibles curiosos– per oferir més transparència als interessats. Als seus cartells es mostren diverses ubicacions aproximades en un mapa. La promoció més madura s’ubicaria al barri de la Bordeta (Sants-Montjuïc), on estan a punt d’adquirir un gran local diàfan de planta baixa. I és aquí on arrela la complexitat urbanística afegida a l’assumpte. El canvi d’ús de local a vivenda és complex i fins i tot amb cèdula d’habitabilitat la Generalitat estableix ràtios d’una persona per a habitacions de cinc metres, dos en vuit metres, tres en 12 o només dos si és un espai únic.

Wattenwil explica que en països com Dinamarca la proposta ha sigut ben rebuda per donar sortida a la demanda de molts estudiants. Planegen obertures a Madrid i Roma, també. Mantenen que les càpsules serien fabricades a Catalunya, es vendrien o llogarien i s’instal·larien en aquestes vivendes, que comptarien amb cuina ‘office’ i moderns banys. Asseguren que faran una important inversió i no esperen beneficis a curt termini però creuen que aquesta fórmula té futur a Occident. De fet, han rebut moltes peticions d’informació, de variat perfil, amb majoria (60%) d’homes, en el procés que consideraven com un "banc de proves" per afinar la seva proposta. Ara introduiran canvis a la web perquè tot sigui "més clar".

Tant ell com Marc Olivé, soci que s’identifica al seu portal per a la tramitació de les taxes, emfatitzen el vessant "social" d’aquesta fórmula, que defensen fins i tot per a gent que viu lluny de Barcelona però treballa a la ciutat i podria dormir-hi entre setmana per un mòdic preu. "No està pensat en absolut per a turistes", insisteixen. 

Notícies relacionades

Relaten que han fet gestions des de diverses àrees de l’ajuntament, sense que els aclareixin l’encaix urbanístic de la seva proposta, que ni és un pis convencional, ni una residència, ni un allotjament per dies. Però els seus advocats creuen que hi ha prou "jurisprudència" per obrir una porta a la seva implantació en locals de planta baixa que fa anys que estan deserts.

L’ajuntament veu amb escepticisme la iniciativa i estarà "atent" a la seva evolució.

Del Japó a Hong Kong, amb hostals a Barcelona

Dormir en càpsules, 'nínxols’, 'ruscos’ o com se’ls vulgui dir, està normalitzat entre el turista que recorre el Japó, on l’allotjament és car i aquesta fórmula arrela entre els viatgers joves. A Tòquio permet una alternativa econòmica per passar la nit, amb la impecable neteja, ordre i prestacions (de wifi a aire condicionat) que els caracteritza. En el seu origen va apuntar el viatger de negocis que per horaris ha de passar una nit a la ciutat i només necessita descansar.