Manifestació veïnal a Barcelona: "Ja no és el turisme; ara és la por"

Havien quedat durant la setmana per preparar les pancartes. S’han anat coneixent a copd’anècdotes,d’històries de barri per no explicar. Aquest dissabte per fi han sortit al carrer per compartir-les tots alhora. Han sigut prop d’un miler. Potser no és una xifra gaire representativa per a una ciutat d’1,6 milions d’habitants. Però allà han sigut, representant a diferents barris de Barcelona en els quals, a la seva manera de veure, les coses no funcionen. Perquè diuen que ja no és el turisme el que els treu el son; és la por.

Des delGòtic, el Raval, el Poble Sec, el Besòs i el Maresme, la Barceloneta, la Vila Olímpica i el Fòrum. Però també des d’altres punts de la capital catalana, gent amb familiars o amics alsbarris més calents. Han confluït a Via Laietana per marxar fins a Sant Jaume, carregats amb xiulets, la cartelleria variada i trompetes. A les seves pancartes podien llegir-se aquests lemes: ‘Volem descansar’, ‘tsunami veïnal,’ ‘Barceloneta, ciutat sense llei’, ‘volem una ciutat digna’, 'el meu barri no és un parc temàtic, no al turisme de borratxera’, menys botigues d’alcohol i més comerç de barri... Amb assistents de totes les edats i ideologies i insistint que cap partit polític mou els seus fils. Per si això no quedava prou clar, els organitzadors han convidatregidors  i altres afiliats a la cosa pública a tocar el dos. 

L’Alfredo i la Núria

Des delcarrer de Rull, entre la Rambla i Via Laietana, l’Alfredo ha vingut empenyent la cadira de rodes en la qual s’asseu la seva dona, la Núria. Ella va néixer al Raval, i ell hi va arribar als quatre anys i ha fet 73 anys. Tenen marge per comparar. És cert que l’edat accentua els temors i amplifica els defectes aliens, però no serà tant si tenim en compte que estan pensant a marxar a viure a Cartagena perquè, diuen, ja no poden més i n’estan “fins al capdamunt”.“No havíem vist mai el barri així, sobretot per la inseguretat. Fa por sortir al carrer. Els ‘okupes’, els turistes, el soroll, la droga, els robatoris, o tot alhora”.

Justo al seu costat camina la Irene, mare de dues filles i veïna de la Ronda de Sant Pau. Porta 12 anys aquí i també veu les coses“pitjor que mai”. Va anar al barri amb el seu marit per formar una família. Eren temps en els que Ciutat Vella, sosté, “semblava un lloc amb una progressió positiva”.“Vam pensar que estava en procés de ser un lloc més acollidor, però amb la crisi això no ha fet més que empitjorar. I no només per la falta d’inversions, sinó per la inseguretat, les xeringues pel carrer, els borratxos que t’insulten...". Tampoc ajuda que presenciessin una baralla amb matxets davant del seu portal. Crec que l’ajuntament no vol perjudicar determinats col·lectius vulnerables, i això està bé. El problema és que els veïns estem pagant l’absoluta inacció”.Els agradaria marxar, però no s’ho poden permetre. Del grup de set matrimonis amb els que es van avenir molt a la guarderia, ja només en queden dos.

"Deixadesa absoluta" 

El Francesc, del’associació de veïns del Besòs, adverteix que molts ja no s’atreveixen a denunciar perquè tenen por de les represàlies. Diu que la Urbana i els Mossos no passen per la vora del riu, que falten efectius i que els robatoris s’han disparat. Culpa el consistori, però també el Govern “per la seva deixadesa absoluta”.Molt a prop d’allà hi ha el Fòrum. El president de l’associació de veïns, el José Manuel Sánchez, es queixa d’una cosa que arrosseguen, calcula, des del 2007: els concerts a la gran llosa que es va obrir amb l’obertura de la Diagonal al mar a començaments de segle. Els passa el de sempre, marees de gent molt beguda al finalitzar els espectacles que s’escampa pel barri sense massa control. Però ara, denuncia, i a diferència d’ anteriors mandats, on hi havia algun gest, “l’ajuntament no ens fa ni cas i tot són paraules”.

Al costat hi ha Diagonal Mar. Des d’allà ha vingut laMari Carmen García. Explica que al parc del barri, on tenen160 espècies protegides, ja en falten la meitat per culpa de l’incivisme. Assegura que el consistori va enviar agents cívics i grups de joves van acabar apallissant-los quan els anaven amb la cançó de respectar la via pública. També creu que no havia estat mai la ciutat tan malament i s’uneix a la petició de més agents de l’autoritat.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

La Sonia, veïna de la Vila Olímpica, està farta de no dormir. Viu al costat de l’única sortida de metro que dona accés a la zona d’oci del litoral. I, és clar, els joves que beuen necessiten orinar, cosa que fan tot just pujar a la superfície. Ens explica que en el pròxim parc de Carles I s’ha instal·lat un“grup de menors que esnifen cola i que dormen a la zona infantil”. Assegura que la Urbana i els Mossos n’estan al corrent. Però res. "Volem poder tornar als parcs sense passar por. Moltes dones que van a l’Hospital del Mar i que passen per allà han sigut atracades, afirma. ElJordi Giró, president de l’associació de veïns del barri i també president de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc), acusa el govern municipal d’haver “desistit de les seves obligacions”, i avança que, tot i que acabi l’estiu, no tenen cap intenció de relaxar les seves reivindicacions.

De l’ennobliment a la delinqüència

Des de la Barceloneta, on va començar tot, elManel Martínez descriu així la situació al barri: “Hem passat de ser expulsats per l’ennobliment, a què ens faci fora la delinqüència. La Marga explica que els carrers mariners estan en les seves hores més baixes. “Perquè ja no és el turisme, ara és la por de ser al teu propi barri”. Confessa que marxaria si pogués, tot i que va néixer aquí, i regala una reflexió al recordar-li els anys de l’heroïna, aquells anys 80 en els quals Ciutat Vella va ser un pou sense fons. “És cert, aquells anys van ser molt durs, però els que es drogaven eren els mateixos veïns. “Et deien ‘no passis, que em punxaré’, i tu seguies fent el teu camí. Ara és tot molt més imprevisible. Tant, que al Jorge, que viu en un primer, li van robar la roba estesa. Uns 300 euros en teixit, calcula. La seva filla, la Júlia, de 12 anys, la van seguir pel carrer uns xavals. Es va refugiar en un bar. El Jorge diu que marxaran quan faltin els seus pares. “però no només ens en anirem de la Barceloneta; marxarem de Barcelona”.