la batalla dels HUT
Com tancar un pis turístic, pas a pas
L'ajuntament ultima a Sants la clausura d'un apartament amb llicència reciclat en pensió il·legal per treure'n més profit
Un equip del DSI municipal permet que, com en la guerra, dos periodistes viatgin encastats en una batalla real
inspeccin-pisos-tursticos /
Elsúmmum del periodisme bèl·lic és viatjar encastat (sí, així ho han denominat) amb les tropes de combat, i, com que el juny del 2016 l’Ajuntament de Barcelona va declarar la guerra als pisos turístics il·legals, amb una mica de generositat pot considerar-se que era una ocasió per participar, en qualitat de periodista encastat, en laclausura d’un pis turístic del número 138 del carrer de Sants. La tropa aquí és una unitat del DSI. És la Direcció de Serveis d’Inspecció. Acompanyen el grup de tres inspectors, dos agents de la Guàrdia Urbana, un equip de televisió, un fotògraf i el que aquí firma. Total, nou persones. Quin ensurt es duran quan obrin la porta.
Tres inspectors i dos agents truquen a la porta. Obre una turista russa. Avui serà la seva 'Barcelona experience'
Primera observació. Res indica al carrer que allà hi hagi un hotel, una pensió o qualsevol altre succedani similar. De fet, aquesta és la il·legalitat que aquesta vegada persegueix el DSI. L’amo del pis té llicència de pis turístic, o sigui, un tresor en aquesta ciutat, però com que rendir-lo com a tal li sembla poc, l’ha subdividit en sis habitacions que sumen 18 llits. Cada habitació té el seu cadenat. En els comentaris que els usuaris deixen a internet ja s’estranyen que res indiqui al carrer que allà hi ha un allotjament turístic. Més d’un hi haurà entrat amb cangueli.
Obre la porta del carrer un veí de la finca. Hi puja la tropa. A l’altura del primer pis hi ha un cartell enganxat a la paret. Diu que l’hostal és més amunt, que no toqui el timbre ningú, que ja n’hi ha prou de molestar. Aquest paper crea una confusió temporal. La comitiva s’atura al segon pis. Obre la porta una jove. Diu que sí, que efectivament és un pis turístic. Mostra la seva llicència. Assegura que de pensió, res de res. Quinze minuts de comprovacions documentals aclareixen l’embolic. El pis en el punt de mira del DSI és el que hi ha just a sobre. Els nou pugen les escales. La del segon sospira alleujada.
Dos membres del DSI, just al començament de l’operació d’inspecció /
Després de no pas menys de tres minuts de colpejar a la porta amb els artells i tocar al timbre, quan sembla que avui no hi haurà combats se sent una veu rere la porta. Són més de les onze del matí. Hi apareix una turista russa que s’acaba d’aixecar del llit. La visió dels dos agents amb les seves armilles reflectores la desperta del tot. Quan torni a casa tindrà una anècdota formidable per explicar. Barcelona experience. Parla prou anglès com per comprendre, perquè així l’hi aclareixen els inspectors, que ella i tres amigues han llogat una habitació a un murri. Han pagat 38 euros per nit. O sigui, que l’amo, si té els 18 llits plens, s’emporta 684 euros cada dia. Pretén que la falsa pensió sigui la seva veritable pensió.
Com els Marx
Un dsi va col·locant adhesius a les portes. Arrancar-les agreujaria la sanció. A les noies russes els expliquen que poden quedar-s’hi fins dissabte, quan expira la reserva. Elles, amablement, expliquen quins altres clients han vist passar pel pis des de la seva arribada.
¡Oh!, s’obre la porta. Hi apareixen dos pakistanesos. Inspectors, agents, encastats, turistes i empleats de la pensió il·legal ja sumen 15 persones al rebedor. Casualitats de la vida, el mateix nombre de persones que van entrar a la cabina dels germans Marx.
L’amo és en Salman, pakistanès, que ara s’arrisca a perdre la valuosa llicència turística
Als empleats, esclar, els agafa amb la guàrdia baixa. Canten. L’amo és en Salman, un altre pakistanès. No només és amo d’aquest minifundi de llits turístics del tercer pis. Té un altre apartament al pis de sota, confessen, just davant de la porta a què per error van trucar la primera vegada. Menys les quatre russes, la comitiva trasllada el front de batalla a aquesta planta. Allà són cinc les habitacions que hi ha. Són més de les dotze del migdia. S’obre la porta d’una. És una altra turista amb cara de son.
Els agents i un inspector, al rebedor, on no falta un sofà llit /
En Salman ho té cru. La del matí de dijous no va ser la primera ocasió en què el DSI es presentava a la finca. Era la cinquena. Quan les russes del tercer pis se’n vagin dissabte vinent, els inspectors hi tornaran per comprovar si els precintes s’han respectat. La sanció de 30.000 euros ja se li va enviar dies enrere. Ara s’enfronta, a més, a perdre les llicències de pis turístic. És com que et tallin una mà. No torna a créixer. L’abril del 2014 es va tancar amb cadenat la finestreta per tramitar-les.
Visitar el 138 del carrer de Sants tenia un propòsit més enllà de despertar turistes noctàmbules. Era constatar que la guerra continua. Abans que el 2016 s’anunciés el pla de xoc, l’equip d’inspectors municipals el formaven 20 persones. Actualment ja en són 103. És una guerra sorda. S’han iniciat en dos anys 12.284 expedients. S’han tramitat 6.081 sancions. Els membres del DSI han aconseguit que 2.528 pisos turístics (la immensa majoria sense llicència) hagin cessat en la seva activitat, cosa que no els estalvia la multa. Han precintat físicament 248 apartaments. Dit així, sembla fàcil. Pim, pam. Però vista per dins una missió, la perspectiva canvia. És, com diuen en el cine bèl·lic, una batalla casa per casa.
