La nova Rambla tindrà només un carril de baixada i un altre de pujada

La nova Rambla de Barcelona, la reforma de la qual s’iniciarà entre finals del 2019 i principis del 2020, incrementarà considerablement l’espai a disposició del vianant, si bé no es donarà una conversió en zona de vianants completa: no s’eliminarà el trànsit, tot i que es reduirà. El passeig comptarà amb un sol carril de baixada i un altre de pujada pel qual continuaran passant autobusos. Dit de manera bèstia, mitja superilla.

Aquests són alguns dels trets de l’avantprojecte de reurbanització presentat aquest divendres al Liceu per la tinenta d’alcalde d’urbanisme, Janet Sanz, la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, i Itziar González, antecessora de Pin al capdavant del districte i cap visible de Km-ZERO, l’equip guanyador del concurs. 

Les obres suposaran una inversió de 35,6 milions d’euros i es faran en cinc trams, començant per la part baixa de la Rambla i pujant: Colom-Santa Madrona; Santa Madrona-Arc del Teatre; Arc del Teatre-Estació Liceu; Estació Liceu-Portaferrissa, i Portaferrissa-Canaletes. Es calcula que cada tram suposarà un any i mig de feina, la qual cosa suma un calendari total de reforma de set anys i mig, és a dir, que si tot va bé el passeig estaria remodelat el 2028 aproximadament. “Volem una Rambla més cultural i que s’obri definitivament al mar”, ha remarcat Sanz després d’elogiar el procés de participació que ha acompanyat la redacció del projecte. 

Càrrega i descàrrega

El carril únic de circulació tindrà 3,5 metres d’ample i les voreres laterals, 3 metres com a mínim. No hi haurà plataforma única: la vorera del tram central i les dels laterals tindran 12 i 8 centímetres d’alt, respectivament. A més del carril únic per a cada sentit, hi haurà un espai de servei de 2,80 metres, per a càrrega i descàrrega. Serà reversible, cosa que permetrà guanyar espai per al vianant durant la major part del dia, amb un horari restringit per a la distribució de mercaderies. Actualment, un ampli tram de pujada de la Rambla ja compta amb un sol carril i restricció horària per als vehicles privats. 

Tres zones concretes seran configurades com a espais ‘plaça’,els principals punts d’encreuament entre el barri Gòtic i el del Raval. Començant per dalt, el primer serà l’espai Moja-Betlem, que es troba entre el Palau Moja i l’església de Betlem. El segon, el de Pla de l’Os-Liceu, és el que delimiten l’encreuament dels carrers de Cardenal Casañas i la Boqueria, d’una banda, i els d’Hospital i Sant Pau per l’altre. El tercer, el Pla del Teatre-Teatre Principal, és el que es troba entre el teatre i l’espai on hi ha el monument a Pitarra.

L’avantprojecte preveu la instal·lació d’un espai acollidor en l’àmbit de Colom i Drassanes, en què de 10 bancs es passarà a 34 i de 64 cadires a 113. El pla contempla dues zones verdes amb agrupació d’arbres en el mateix espai.

Nou paviment

Es planteja la substitució total del paviment actual per un de peça de format petit, tot i que hi haurà peces especials en trams singulars. Els quioscos de flors estaran concentrats en l’àmbit de Rambla de les Flors-Josep, on no hi haurà quioscos de premsa. Com els quioscos, les terrasses es col·locaran entre arbres, en dues files de taules amb quatre cadires cada una.

L’autobús segueix a la Rambla

Que el transport públic es mantingui a la Rambla respon a la necessitat de no col·lapsar una zona per alleujar-ne aquesta. Ciutat Vella trenca al sud la configuració de l’Eixample com Gràcia ho fa al nord. El transport públic de superfície ha salvat com ha pogut l’arribada fins al mar. Bàsicament, s’ha aconseguit a través de Via Laietana, Rambla i Paral·lel, tot i que també pel més llunyà passeig de Picasso.

A ningú se li escapa que Itziar González hagués volgut un passeig sense autobusos. TMB sembla haver guanyat la partida a la filosofia de les superilles. A més per allà passa una línia de la nova xarxa de bus (el V13), i això són paraules majors, perquè parlem d’un dels plans estrella del mandat. Fer-lo pujar per Via Laietana el faria coincidir amb unes altres dues, la V17 i la V15, cosa que faria col·lapsar el carril bus. Si s’optés per Paral·lel o Picasso, la tornada seria d’upa i el bus perdria aquest segell de servei d’altes prestacions que el consistori associa a aquestes 28 línies.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

En tot cas, algunes incògnites no aclariran fins que avanci el procés. No s’ha donat resposta, per exemple, a si els vehicles privats quedaran vetats a la Rambla quan s’hagi completat la seva reforma. La realitat els vetarà, sens dubte, perquè si amb dos carrils ja resulta un relatiu infern endinsar-s’hi amb cotxe, i en menor mesura però també amb moto, quan el passeig només disposi d’un carril la complicació serà màxima.

'Slow Rambla'

González ha fet una llarga exposició en què ha explicat que la motivació del treball fet per crear les grans línies de la remodelació apunten a dissenyar el que ha definit com a ‘slow Rambla’, una via en la qual els ciutadans puguin trobar-se, descansar. Un lloc al qual es pugui acudir sense patir aglomeracions. La veritat és que aquest repte resulta interessant, però alhora més que complex: els periodistes que van acudir a la presentació del projecte després d’escoltar les protestes de restauradors i venedors de premsa en un hotel del carrer de Pintor Fortuny van invertir un temps considerable a recórrer una tirada no molt llarga: com tot barceloní que provi de deambular per la Rambla, van haver d’esquivar centenars de turistes per metre quadrat.