Un escultor a palau

És l’escultor amb més obra pública a Barcelona. Va crear un museu que va donar a la ciutat. Va viure com un rei, en un palau, sense ser ric. No l’interessaven els diners i destacava perla seva generositat i el seu altruisme. I l’interessava, gairebé per damunt de tot, el col·leccionisme. Corria l’any 1946 i el protagonista d’aquesta història tenia molt clar el seu objectiu: "Entregar a Barcelona de totes les meves col·leccions, de tot el que vaig poder recollir en el transcurs d’una llarga vida d’il·lusions, esforços i sacrificis". El perquè del propietari era el seu convenciment que les obres d’art "no poden ni han de considerar-se com un privilegi particular, sinó de la pertinença espiritual de tots". A més d’ideals, també tenia un problema d’espai. El seu pis del carrer de Consell de Cent vessava. Al menjador tenia 361 piles d’aigua beneita; als dormitoris va col·locar reliquiaris, creus, medalles, plaques, exvots, cristos i plats almoiners; al rebedor i passadissos, relleus a les parets i talles a les cantonades. Escultures per tot arreu... Fins que la col·lecció també va ocupar el seu estudi. Així que, o objectes o escultor sobraven.

Per ser conseqüent amb les seves idees i recuperar espai, va començar a cercar residència per a ell i la seva família espiritual, o Museu Sentimental com anomenava la seva col·lecció, al Gòtic. De fet, pensava adquirir una casa amb vista al verger del Palau Major quan el palau se li va oferir amb safata. A les orelles de l’alcalde d’aquells temps, Miguel Mateu, va arribar la intenció del protagonista de donar la col·lecció a la ciutat. I el canvi va estar clar. Donació a canvi de viure a palau per tota la vida. Concretament, va ocupar l’ala esquerra del que va ser residència dels comtes de Barcelona i el seu pati interior, o verger. Es va instal·lar a l’àtic i a la resta de l’edifici va ubicar la seva col·lecció. Per etapes, perquè l’espai era palau, sí, però, també, ruïna. I els primers temps van conviure col·lecció, escultor i arquitectes: Joaquim Vilaseca i Adolf Florensa, els responsables de la restauració (o maquillatge) del Gòtic. De manera que el 1946 va donar els seus objectes i obres d’art, i dos anys després, el 25 de novembre del 1948, van obrir les primeres sales del Museu Marès. El personatge en qüestió era, per descomptat, Frederic Marès (1893-1991).

Xocolatines foses

D’això d’aquí poc farà 70 anys i la institució ha decidit celebrar-ho amb festa i amb novetats. Reobrirà la biblioteca estudi amb una nova museografia, l’únic espai personal amb accés al públic, de moment, perquè l’ajuntament té un projecte per habilitar l’àtic com a centre d’estudis i investigació del col·leccionisme i l’escultura. Els dos pilars del centre. Són dos els museus de referència sobre escultura a Espanya: el de Valladolid i el Marès. Cosins germans. El que ens ocupa, amb una gran col·lecció hispànica, des de l’antiguitat fins al segle XIX.  A més de la pròpia producció de Marès. Un personatge que a partir de l’any 46 va continuar comprant de la seva pròpia butxaca i va continuar donant el que adquiria, per això es parla de la seva generositat i del seu altruisme. La d’escultura va ser la més tardana de les seves col·leccions.

L’afició a recollir va començar amb només 6 anys, moment en què va decidir atresorar les xocolatines del berenar pel seu vistós embolcall. Una passió que va acabar literalment fosa quan un mal dia se la va deixar al sol. Després, estant a París amb una beca (on va coincidir amb Rodin i Maillol), va posar la primera pedra del seu Museu Sentimental. Batejat així perquè es va dedicar a custodiar un model de vida oblidat, el del segle XIX. Ventalls, ‘porte-bouquets’ i ‘ridículs’, que és com s’anomenava les bosses diminutes. Pipes, caixes de rapè i capses de llumins. Daguerreotips, ambrotipos i ferrotipos.  A més de gerros de closca i soldadets de plom, entre molts altres objectes. En total 50.000 peces, 3.500 de les quals són escultures. 

Pessebre clàssic

Notícies relacionades

Festival per a promoure el benestar emocional dels joves a Barcelona: una cita imperdible el 30 de novembre en el CCCB

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

Una altra de les novetats de l’aniversari és posar de relleu tot això a través d’un servei educatiu, destinat a petits i adults, acabat d’inaugurar. Objectiu que també persegueixen algunes de les activitats programades per celebrar l’aniversari, com les visites guiades per la ciutat a la recerca de les escultures que porten la firma de Marès. A prop del museu n’hi ha moltes, com ara el doblet que va fer a la plaça de Catalunya amb la seva ‘Barcelona’, una al·legoria de la ciutat, i ‘Emporion’. Més lluny, al passeig de Gràcia, queden dues de lesseves peces més amagades i desconegudes: els relleus que en el seu moment va realitzar per a les portes del Banco Hispano-Americano, avui dia Hotel Mandarin; i els que va executar per alBanco Vizcaya, actualment botiga de moda.

La festa durarà tot l’any, amb cercaviles i concerts, però el tret de sortida serà el divendres 23, amb la instal·lació del pessebre. El que fa de contrapunt tradicional al modern de la plaça de Sant Jaume. El del Marés, més clàssic, porta el segell de l’Associació de Pessebristes de Barcelona. Aquest s’inspirarà en el Pedraforca, de manera que el verger s’omplirà de decoració floral de l’emblemàtica muntanya. El 25, obrirà l’estudi biblioteca. I des de fa dies, a l’entrada, llueix una de les escultures 'noucentistes' de Marès: 'Nu'.