42 ciutats s'alien contra plataformes com Uber o Airbnb

Reunides a Barcelona, 42 ciutats de tot el món han format una aliança per coordinar-se en el seu pols contra plataformes digitals de serveis de transport, com Uber, de repartiment, com Glovo, o d'hostaleria, com Airbnb. La declaració que han firmat en el marc de la Sharing Cities Summit de Barcelona que ha finalitzat aquest dijous juntament amb la resta d'esdeveniments associats a l’Smart City Expo World Congress, té una part de declaració de principis però també la seva part de programa d'actuació, dins dels límits de les competències municipals: Fer lobby davant de la Comissió Europea perquè s'obligui les plataformes de lloguer vacacional a obrir les seves dades, posar en comú les negociacions de totes elles amb cada empresa per aconseguir que cada concessió que arrenqui una ciutat ho exigeixin també la resta, en una plataforma mínima de negociació, compartir les experiències d'inspecció i control en un sector en què totes elles estan experimentant sobre la marxa, garantir els drets laborals dels treballadors i fer que les plataformes “siguin responsables de les seves infraccions”. També un objectiu comú més difícil de complir: intentar imposar el criteri que el desembarcament d'una nova plataforma en una ciutat hagi de comptar amb un permís d'aquesta ciutat (a part d'una cosa que hauria de ser evident però no sempre ho és, que compleixi amb el marc legal local).

Les tres primeres cimeres de Sharing Cities les han acollit ciutats que estan patint de forma especial els impactes negatius d'aquestes noves formes de col·laboració (o de comerç), en forma d'encariment del mercat de lloguer, saturació turística o degradació de condicions laborals. Nova York, Amsterdam i ara Barcelona. En la tercera s'ha començat a concretar els temptejos dels anteriors, amb un diagnòstic i un treball teòric previ encarregat al Dimmons Research Group de la UOC dirigit per Mayo Fuster i que inspira la declaració.

Què és col·laboratiu i què no

Bàsicament, diferenciar entre la veritable economia col·laborativa, “amb models socialment responsables i que impulsen la innovació i el creixement”, que les ciutats es comprometen a potenciar, i les grans plataformes tecnològiques de serveis “molt agressives, que intenten esquivar les regulacions i tenen clars impactes negatius”, als que es comprometen a delimitar el camp de joc. Els reptes són, diu Fuster, diferenciar entre “amateur i professional, treballador i usuari, plataforma d'intercanvi d'informació i plataforma de serveis de transport, turisme o repartiment”. “Estem a favor de la innovació. Però la desregulació no té res d'innovador: No ens ha de tremolar el pols davantd'activitats que tenen un impacte negatiu en el mercat de l'habitatge o sobre un sector regulat com el del taxi, sosté Álvaro Porro, comissionat d'Economia Col·laborativa de l'Ajuntament de Barcelona.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Perquè el treball de lobby sigui operatiu, Barcelona, que està prenent juntament amb Amsterdam un paper d'impulsora, crearà una oficina coordinadora d'aquest grup de ciutats. Porro destaca la importància del primer èxit concret que es planteja via la UE, l'accés a les dades de les plataformes. “A cada ciutat li suposa un esforç enorme de temps i recursos aconseguir aquestes dades per assegurar-se, per exemple que només s'anunciïn apartaments que tenen registre, quan a elles no els costaria res, a penes unes línies de codi, fer que no es puguin anunciar els que no ho tenen, o han superat un nombre de dies a les ciutats on hi ha aquest límit”, enumera Fuster.

L'èxit de convocatòria de la iniciativa demostra, diu Fuster, que per a totes les ciutats com afrontar aquest fenomen, com reaccionar abans les seves conseqüències negatives en els teixits urbans i com fer que les multinacionals no quedin exemptes de regulacions i pagament d'impostos nacionals, s'ha convertit en un “element prioritari de l'agenda política, fins al punt que aquest ha sigut l'any, internacionalment, de la regulació d'aquest tema”. Encara que ho sigui de forma tan lenta que la Unió Europea, per exemple, amb prou feines ha arribat a establir uns primers criteris orientatius a la seva Agenda Europea d'Economia Col·laborativa. I el fenomen de moment s'està regulant “més en el terreny judicial que polític”.