La Sagrada Família intenta seduir els veïns

Als carrers que envolten el temple de la Sagrada Família és més fàcil comprar una samarreta del Barça o del Madrid, menys oficials que més, que una de les que es porten sota de la roba quan el fred creix. També és possible tastar, o més ben dit empassar-se i punt, tota mena d’hamburgueses: es pot escollir un local 'fast-food' a la carta, però no intenti que li venguin un pollastre tallat a quarts per cuinar, per posar un exemple. Perquè el comerç de proximitat és una espècie que ja no està en extinció, sinó que simplement s’ha extingit. Tampoc intenti agafar el transport públic sense que l’engoleixin les hordes de turistes, no importa l’hora del dia ni el dia de l’any. Els visitants sempre hi són. I no van néixer ahir. Porten anys presents. I la mobilitat a la zona no és gaire millor que en els anomenats embussos de l’Everest, quan durant el mes de maig qualsevol amb unes botes de muntanya i certa experiència a l’esquena decideix emular Edmund Hillary de camí al cim del món. Amb tant tràfec i tant aficionat esperant el seu torn per passar a l’últim tram, s’arma un sagramental.

Aquests són alguns delsinconvenients, als veïns els  agrada utilitzar paraules una mica més gruixides, de viure davant de la Sagrada Família. No hi ha vida de vianant, comercial ni de transport. O si n’hi ha, és a base de molta voluntat. Hi ha hagut millores, sí, com la prohibició dels autocars a la zona i la d’aparcar les motos a les voreres. I les cues ja es fan dins del recinte. Però el barri continua sent una zona de conflicte entre turistes i veïns. Així que la Sagrada Família ha decidit fer el que mai ha fet: una campanya de relacions públiques. L’objectiu: caure bé als veïns. El que no està tan clar és que aquests tinguin molt d’interès a congraciar-se amb el veí que sempre els ha donat problemes i poques vegades solucions. ¿Què els autocars molesten? Que ho arregli l’Ajuntament. ¿Què les voreres desapareixen sota riuades de turistes? El consistori ja s’encarregarà de la mobilitat.

Pròxima reunió

I així fins ara. A l’octubre es va firmar un acord entre el temple expiatori i l’Ajuntament pels 133 anys d’obres sense haver pagat ni un euro per permisos i altres qüestions. La situació es regularitzarà ben aviat i, a canvi, la Sagrada Família compensarà el barri amb 36 milions d’euros per a millores, a aportar en 10 anys. La xifra no està malament si un no es dedica a fer el compte de la vella: 4,5 milions de visitants l’any per 15 euros que val l’entrada bàsica suposen, pel capbaix, uns ingressos de 67,5 milions d’euros. Però el que dèiem: Hi haurà inversió en millores i el temple ha decidit celebrar-ho amb una campanya de pòsters entregats als veïns, porta per porta. El títol: 'La sort de viure a la Sagrada Família'. Una sort que, per a alguns, els del carrer de Mallorca, és més un desfici sempre amb l’espasa de Democles a sobre. ¿Els expropiaran per construir la famosa escalinata d’accés al temple? La decisió encara no s’ha pres. L’Ajuntament i el temple ho estudiaran més endavant.  Però els potencials afectats, uns centenars, ja fa temps que estan lluitant per casa seva. La proxima reunió serà aquest dimarts sota el títol 'Assemblea afectats obres temple Sagrada Família i la falsa escalinata'. Això de falsa ve a tomb perquè diuen que no forma part del projecte de Gaudí. 

Com els parisencs i la Torre Eiffel

Notícies relacionades

Un dipòsit a Joan Miró per regar els eixos verds amb aigua freàtica

Treball dicta serveis mínims per a la vaga de neteja

"La campanya de relacions públiques indica un cert nerviosisme del temple sobre com reaccionaran els veïns. Volen menjar-nos el coco preventivament pel que ha de passar. Teòricament, encara no es vol afrontar el tema del carrer de Mallorca. Però, en el fons de l’acord, ja es veu que volen dur a terme el que diuen que és el projecte de Gaudí", assegura Joan Itxaso, president de l’Associació de Veïns de la Sagrada Família. De fet, d’això poca cosa en diu el text del pòster, que sí que parla de la sort d’esmorzar veient el temple. Una cosa similar al que experimenten els parisencs amb vista a la Torre Eiffel o els romans que veuen el Coliseu. Sí que anuncien que s’escoltarà l’opinió dels veïns en aquesta segona fase, quan el difícil tema del carrer de Mallorca estigui sobre la taula. Però de moment, el text se centra en la suposada pluja de milions: per a la neteja, la reurbanització de l’entorn, el finançament del transport públic i el nou accés del metro directament a la basílica. Benvinguts, però sense alegries: "Els 36 milions són per 10 anys, 3,6 d’anuals. L’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) és un 4% del volum de l’obra. Els 36 milions no estan objetivitzats i potser paguin menys del que haurien de pagar. Ho fan perquè el temple vol i necessita regularitzar irregularitats", assenyala Itxaso.  

Tot i que per a la Sagrada Família les millores faran que viure al barri "sigui, més que mai, una sort, un privilegi i un orgull". "Privilegiats per no poder sortir de casa, en expropiacions, sense comerç de proximitat i amb problemes de vivenda pels pisos turístics", sentencia el portaveu dels veïns.