Cap cos policial va actuar després d'una primera agressió de la gossa Sota denunciada als Mossos

Cap cos policial, ni els Mossos d’Esquadra, que van rebre la denúncia, ni la Guàrdia Urbana, a qui correspon les competències de les actuacions de gossos potencialment perillosos a la ciutat i que hauria d’haver intervingut si la informació de la policia autonòmica li hagués arribat, van actuar després que el sensesostre acusat de colpejar un agent el 18 de desembre, mossegat també per la seva gossa Sota, morta per un tret del policia agredit, fos denunciat el 27 d’agost per una altra agressió comesa presumptament el 14 de juliol. Va ser la policia autonòmica que va rebre la declaració d’una persona que identifica aquest home de nacionalitat estoniana, Tauri Ruusalu, com la persona que, després que li donés unes monedes, el va colpejar i li va trencar el canell, mentre el seu gos també li mossegava un dit de la mà.

Segons la denúncia, aquesta persona li va anar a donar unes monedes "a un conegut que demana al metro" i ell va reaccionar violentament i el va tirar a terra” i el va colpejar "de tal manera que li va fer molt mal al canell". L’informe mèdic aportat indica, precisament, una "fractura de radi distal dret". "El gos que anava amb ell el va mossegar al dit de la mateixa mà dreta", prossegueix la declaració, i quan la víctima es va aixecar "aquest conegut ja havia marxat.

Fonts dels Mossos han dit avui que no tenen constància de la denúncia a què ha tingut accés aquest diari, amb capçalera del Departament d’Interior i amb un mosso com a instructor, i han posat en dubte que fos presentada davant d’aquest cos. Tampoc han aclarit si havia seguit un dels tres possibles recorreguts possibles, tenint en compte, segons van recordar aquestes mateixes fonts, que les competències en cas d’agressions o conductes que vulneren les ordenances de tinença d’animals per part de gossos són municipals. És a dir, demanar al denunciant que prestés declaració davant de la Guàrdia Urbana, prendre declaració, però comunicar-la a la policia municipal de Barcelona o bé traslladar les diligències al jutge, que al seu torn ho hauria de comunicar també a la policia local per instruir-les. Segons altres fonts consultades, no consta que a la Guàrdia Urbana li arribés aquesta informació dels Mossos per cap d’aquestes vies i, sí, en canvi, que la denúncia va quedar arxivada, perquè no es va arribar a localitzar el captaire o no es va intentar localitzar-lo. 

Tractament com a gos perillós

¿Quina hauria d’haver sigut aquesta intervenció? Segons el decret del 2002 sobre la tinença de gossos potencialment perillosos i l’ordenança de protecció, tinença i venda d’animals de Barcelona, el sol fet que un gos hagi atacat a una persona o, fins i tot, un altre animal fa que passi a ser considerat com un animal potencialment perillós. A partir d’aquest moment, en el cas de la gossa Sota, després de la denúncia del mes d’agost teòricament s’haurien d’haver iniciat una sèrie de passos que no es van arribar a verificar: s’hauria hagut de demanar al propietari del gos la documentació sanitària de l’animal en 24 hores, s’hauria hagut de sotmetre l’animal a observació veterinària per assegurar si suposava algun risc sanitari o de conducta i s’hauria hagut de presentar un certificat en 15 dies. Si l’autoritat municipal ho considerés necessari, podria obligar a recloure l’animal després d’aquest període. I si es considerés que l’animal té comportaments patològics i no pot ser reeducat, podria arribar a ser sacrificat. En qualsevol cas, el seu propietari hauria de complir tota una sèrie d’exigències (assegurança, capacitat psicològica demostrada, llicència municipal específica, microxip, inscripció en un registre municipal) que difícilment compliria Ruusalu.

De fet, segons agents de la Guàrdia Urbana, precisament a l’intentar obtenir la documentació per regularitzar la situació del gos, a la seu del consell de districte de Sants-Montjuïc, aquesta mateixa persona, juntament amb l’animal, es va veure involucrada en un tercer incident en què els dos es van comportar de manera agressiva. Després d’haver discutit amb un funcionari perquè no va poder presentar els certificats necessaris, com ara el de vacunació, un agent va haver d’intervenir-hi i, segons aquestes fonts, "li va tirar la gossa a sobre", tot i que sense que arribés a mossegar.

Notícies relacionades

Colau demana prudència sobre la gossa morta a trets per un guàrdia urbà

Colau demana testimonis de la mort d'un gos en mans de la Guàrdia Urbana

Segons l’informe de l’atestat policial, avançat fa uns dies pel digital 'Crónica global’, en l’incident del dia 18 el sensesostre no només va colpejar l’urbà amb un 'skate', com va sostenir la versió policial des del primer dia. L’atestat recull que després que els agents haguessin discutit amb Ruusalu, el gos, "nerviós i alterat", es va abalançar sobre l’agent i li va "causar erosions i ruptura a l’uniforme" quan ell es protegia la zona del coll.  En un segon moment, segons sembla, va treure el collar al gosi el va "atiar de manera clara i activa cap a l’agent". Segons aquest relat, quan el gos saltava de nou dirigint-se a "zones vitals com ara a coll i cara", l’urbà li va disparar un tret al cap. Posterioment, el sensesostre va colpejar el policia al cap amb un 'skate'. Les "erosions" per la mossegada i les conseqüències del cop consten en l’informe mèdic a què també ha tingut accés EL PERIÓDICO.

Crítiques policials

Precisament avui, després que dimecres el CSIF reclamés a l’ajuntament que els agents puguin portar càmeres per documentar situacions com aquestes, el sindicat majoritari en el cos, Sapol, ha condemnat en una carta a l’alcaldessa Ada Colau els "insults, calúmnies, injúries i amenaces" fins i tot "de mort” contra els agents que van actuar en aquell aldarull i les seves famílies, ha defensat que l’agent mossegat va actuar "en defensa de la seva integritat física" i retreu a l’alcaldessa "deixar tirada una vegada més” la Guàrdia Urbana per "la seva ambigüitat", al defensar en primera instància l’actuació de l’agent i reclamar en un segon moment l’aportació de testimonis dels fets i "generar, així, el dubte entorn de la intervenció", tot i que li reconeixen que "ha trucat al company per donar-li ànims i oferir-li la seva col·laboració".