El futur de la Model es posa en marxa amb les obres de l'auditori

Fins al 8 de juny del 2017, ningú volia entrar a la Model que, sigui dit de passada, deu el seu nom a què es va aixecar amb el propòsit de ser exemplar pel que fa a criteris humanistes i higienistes. Per això el nom. Fins aleshores, creuar el portal del carrer d’Entença era sinònim d’haver delinquit i en temps més pretèrits, de dictadura, també podia significar que un no tenia la ideologia o l’orientació sexual que el règim franquista considerava adequada. Però des de fa un any les coses han canviat. Ara, els barcelonins no li fan fàstics a entrar en la que va ser la presó d’homes, també de dones durant una època, de la ciutat. Al llarg del 2018 més de 82.000 persones (82.112, concretament) han passejat per les instal·lacions que al seu dia van acollir presos tan dispars com Lluís Companys o Juan José Moreno Conca ‘El Vaquilla’.  La xifra no està gens malament, supera la de molts museus de la ciutat, i això que el seu horari és reduït (divendres a la tarda i dissabtes al matí). Gens malament. Tot i que això sí, l’entrada és gratuïta. 

Els veïns responen així a la necessitat llargament reivindicada de recuperar el recinte per a ús ciutadà i també a l’afany de l’ajuntament de reconvertir i consolidar l’edifici com a nou espai cívic i social, alhora que amb les visites molts sadollen la morbositat que representa entrar en un lloc abans prohibit i si no prohibit, sí maleït. Des de començament d’any el recinte ha sigut escenari de diversos esdeveniments, allà s’ha filmat el vídeo de recolzament al raper Valtonyc, s’ha projectat la pel·lícula ‘Salvador’ (‘biopic’ de Salvador Puig Antich, l’últim executat a la Model), s’ha homenatjat el lluitador antifranquista Enric Pubill i s’ha celebrat (de fet, se celebra fins al 17 de febrer) l’exposició ‘L’art irreductible: miratges de l’art brut’, una col·lecció d’obres d’art realitzades des dels marges del sistema social i artístic en el qual se suposa es troben els presos i els malalts mentals. En total han sigut 208 actes. 

Presó per a 820 reclusos 

La cosa promet anar a més. Ja que el projecte per recuperar l’espai que deixa lliure l’antiga presó, dues illes senceres de l’Eixample, presentat a començaments de desembre per l’ajuntament, preveu aixecar set equipaments a més de recuperar espai verd i construir-hi 150 pisos socials. El pressupost és gran: (94 milions d’euros aportats majoritàriament pel consistori) i el temps d’acabament llarg. Si no es presenten impediments pel mig les obres començarien el 2020 i s’acabarien com a molt aviat el 2023. Mentrestant es començarà a treballar en petits canvis per continuar omplint la Model d’activitats. 

El primer es posarà en marxa el febrer, quan s’iniciïn les obres del nou auditori, que comptarà amb un aforament de 100 persones i un pressupost per a la seva construcció de 600.000 euros. A més, contempla una arquitectura reversible que permet fer marxa enrere si no encaixa amb el pla definitiu. Es construirà en el que era la sala d’espera de la presó, a la planta baixa de l’edifici administratiu. El mateix espai on un immens plafó explica el com, el perquè i l’on del naixement de la Model: El 1904, per substituir la Presó Vella o d’Amàlia, situada a la plaça de Folch i Torres, en el que va ser l’antic convent de Sant Vicent de Paül. Allà s’amuntegaven homes, dones i nens en unes condicions més que insalubres fins que es va projectar la nova presó seguint una arquitectura específicament carcerària a fi de promoure la dignitat dels presos i possibilitar la seva reinserció. La seva capacitat es va preveure per a 820 reclusos, xifra que mai va complir i que sempre va depassar amb escreix. Les de l’auditori no seran les úniques obres en emprendre’s, també s’hi adequaran dues sales polivalents en el que va ser la sala del cos de guàrdia i l’espai de la direcció.  

Cartes llegides i ampolles ensumades

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

El plafó de la sala d’espera no és l’únic, així en el que va ser locutori un altre plafó explica com funcionaven les visites als presos i aquests espais: “un guirigall de sorolls que impedeix qualsevol conversa... Un ha de parlar a crits per entendre’s, i tot i així no és fàcil aconseguir-ho”, escrivia el periodista i polític Josep Pous i Pagès empresonat el 1909 per un article publicat a ‘El Poble Català’; i en el que va ser paqueteria un altre cartell relata el procedir en aquestes dependències: “Dues ordenances treien els embolcalls, les cistelles, els paquets, etc., que després regiraven davant dels empleats mentre un altre anotava en una llibreta què hi havia dins de cada paquet. Les peces de roba eren desdoblegades; els paquets de tabac, trencats; les cartes, llegides; les cassoles i carmanyoles, regirades amb una forquilla; les ampolles, ensumades i, de vegades, tastats els seus continguts”, segons el militant obrer i cooperativista Albert Pérez Baró, que va ser empresonat a la dècada de 1920 per la seva activitat política. 

I així fins a 20 plafons recentment estrenats que expliquen i contextualitzen la història de la Model, i són el primer pas de l’espai de memòria que conservarà l’antiga presó quan el projecte de recuperació estigui completat. Serà a la quarta galeria, la dels presos polítics.