El fracàs del dispositiu de Nadal perpetua el 'top manta' a Barcelona

El dispositiu conjunt de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra per acabar per Nadal amb el 'top manta' a la plaça de Catalunya, una zona de venda ambulant il·legal que s’ha descontrolat des de fa mesos al centre de Barcelona, ha resultat insuficient. Els ciutadans han fet les compres aquest any esquivant les mantes de productes falsificats, o aturant-se davant per comprar-hi. I si les voreres han estat buides en algun moment era perquè els venedors es concentraven en l’estació del subsol.

Fonts dels dos cossos policials al·ludeixen a l’alerta gihadista, que va avisar del risc d’un atemptat a Barcelona entre el 25 i el 26 de desembre, per justificar per què no va resultar possible aplicar-lo tal com es va preveure el mes de desembre. Llavors es van reunir responsables de l’Ajuntament de Barcelona, dels Mossos d’Esquadra, de Renfe i de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), i van acordar activar un operatiu consistent a impedir a primera hora que els manters s’instal·lessin a la zona desembarcant per a això diverses unitats policials, també antiavalots, que envoltessin la plaça. Aquesta mesura, a més, s’havia d’haver allargat "indefinidament", remarquen fonts municipals. Però, després de l’amenaça gihadista, "no anàvem a estar perseguint manters en lloc de protegir la ciutat", raonen.

Partida de tennis competencial

El fracàs del dispositiu, atribuïble o no a l’alerta gihadista, ha reobert un debat competencial al vestíbul subterrani de la plaça de Catalunya, concretament a la zona de l’intercanviador de trens i de metro, un lloc en el qual els manters es refugien dels escarransits operatius policials dels últims mesos. Segons un informe encarregat per l’ajuntament als seus serveis jurídics, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, es tracta d’una zona la competència de la qual pertany als Mossos i, així ho entén el consistori, hauria de ser la policia catalana qui prengués la iniciativa en aquest lloc. Els Mossos, al contrari, recorden que la competència sobre el control d’aquesta activitat a Barcelona pertany sempre a la Urbana, sense importar si les 'mantes’ són a la superfície de la plaça o sota. En el desacord subjau l’eterna petició de més col·laboració per part de l’ajuntament als Mossos. "És només una qüestió de recursos disponibles, falten molts efectius i hem de prioritzar", responen els segons.

La foto que no vol ningú 

També apunta un altre problema, polític. Si no hi ha efectius per impedir que s’instal·lin, treure’ls d’allà pot donar lloc a imatges d’enfrontaments amb els manters, "que graven amb els seus telèfons mòbils cada actuació i compten amb entitats que els assessoren i després ho difonen per les xarxes socials", recorda Jordi Rodríguez, portaveu del SAPOL. ¿Qui carrega amb la desagradable fotografia d’un policia enfrontar-se amb un manter senegalès?

Els agents de la Guàrdia Urbana sospiten que l’Ajuntament de Barcelona no està disposat a fer-ho. "L’actuació repressiva no agrada a la ciutadania, que oblida la resistència violenta dels venedors en alguns casos. Fa l’efecte que a l’equip de Colau, tot i que no necessàriament a l’alcaldessa, li interessa poc actuar contra els manters. Els agents senten que si es fiquen en un embolic acabaran rebent ells", prova de resumir un comandament del cos municipal. I la Conselleria d’Interior, per la seva part, no té cap pressa per assumir una altra crisi d’ordre públic, aquesta vegada derivada del 'top manta'. La sospita que s’ha estès és que aturar el problema, incrustat al Port Vell des de fa anys i des de fa mesos a la plaça de Catalunya, ja no és una prioritat per a ningú.

"Sense permissivitat"

Des de l’ajuntament ho neguen: "No és veritat que hi hagi permissivitat". El 'top manta', recorden, és un problema "complex" que policialment ha d’abordar-se "des de la proporcionalitat" i amb la col·laboració –massa testimonial fins ara– dels Mossos. L’equip de Colau, conscient del drama migratori que amaguen la majoria de manters, ha dut a terme en els últims anys diverses iniciatives en lloc de limitar-se a perseguir-los policialment. Aquestes han servit per donar una sortida laboral a alguns venedors, però no per contenir el fenomen. I la ciutat sembla haver-se resignat a tolerar una activitat il·legal.

L’únic que es fa a la plaça de Catalunya és un "simple pasturatge", asseguren fonts de la Urbana. "Els manters ens veuen arribar i es fiquen al vestíbul –el que ara aviva el debat competencial– i si pressionem a l’intercanviador, entren a la zona d’andanes. Les intervencions de material que s’han fet en aquests operatius han sigut molt pobres i gairebé sempre farcells de venedors nouvinguts que s’espanten i es posen a córrer sense recollir-los", afegeixen. "A les andanes fa temps que no hi baixem per la seguretat dels viatgers del metro i dels mateixos manters", repliquen des de l’ajuntament. Quan la policia sí que els perseguia fins al metro, sovint els venedors saltaven al túnel, o es produïa algun llançament de pedres de la via contra agents. A més, durant l’estampida es corria el risc que atropellessin involuntàriament usuaris.

El titubeig de les administracions ha provocat que "entre els policies augmenti la por de ser captats per una fotografia descontextualitzada", explica un agent. "Tampoc les directrius sobre com aplicar la normativa de la venda ambulant il·legal semblen estar clares", matisa un sergent. "Preval un deixar fer per evitar mals majors", conclouen tots dos. 

Notícies relacionades

Festival per a promoure el benestar emocional dels joves a Barcelona: una cita imperdible el 30 de novembre en el CCCB

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

"Des que hi ha les xarxes socials la nostra feina està més fiscalitzada. Això no és dolent. Volem una Unitat Deontològica d’Afers Interns (UDAI) que faci tot el que pugui per detectar els que no treballen bé perquè aquests ens taquen a tots. Però és massa fàcil que se’ns acabi jutjant [des de l’exterior] per una imatge treta de context", raona una altra agent. Judicis socials sense gairebé informació contrastada, com el de la gossa Sota –el gos abatut per un agent després que l’animal el mossegués–, condicionen cada vegada més els agents.

Tots aquests factors en suma expliquen per què, al contrari del previst, el 'top manta' ha rebut una altra moratòria durant el Nadal.