La marca Barcelona manté la seva empenta internacional, segons un informe

Just quan a la trinxera d’alcaldables es parla de la devaluació de l’anomenada marca Barcelona, l’equipd’Ada Colau  ha contraatacat amb un informe que no s’actualitzava des del 2011 i que és una revisió de la percepció que el món té de la ciutat. Com a conclusió, i amb les dades facilitades per l’Ajuntament, la capital catalana sembla que consolida la imatge “positiva” de ciutat rica, per desenvolupar-se, invertir i fer negocis, amb indústria tecnològica i biomèdica emergent, vinculada a la creativitat, vibrant i ideal per a “urbanites inquiets” (sobretot en l’àmbit cultural). En aquesta ocasió també s’interroga els barcelonins, orgullosos de la seva ciutat. Tot i que, en conjunt, també apareixen alguns elements negatius per a la reputació local, com la inseguretat, la situació política i la massificació turística.

L’estudi 'Barcelona als ulls del món 2018', elaborat per Suma Branding per encàrrec municipal, es basa en enquestes a visitants vacacionals i de negocis (‘online’ i presencials), a barcelonins, a periodistes d’alguns dels principals països emissors de viatgers, a experts en creació de marca i a empresaris. Són més de 3.000 entrevistes entre finals del 2017 i principis del 2018. Però, compte, perquè també s’han analitzat 240.000 converses de Twitter sobre Barcelona, Amsterdam, Singapur o Miami, per tenir elements comuns en el seu posicionament.

La Sagrada Família

La imatge positiva es construeix des de la localització (a Espanya i Catalunya), el futbol (el Barça és clau), el clima, la gastronomia i la cultura, amb la Sagrada Família com a màxima icona. El document també aprofundeix entre marques associades a la ciutat, on la moda és l’apartat més esmentat (30%, amb Zara, Desigual o Mango com a exponents), seguida pel futbol i, ja a més distància, l’alimentació i begudes (vins, cervesa Damm, etc.).

Però, enmig d’aquest retrat parcial que roman en la memòria del visitant, l’estudi destaca la seva reputació com a lloc per invertir (pel seu lideratge en grans congressos, la seva economia sòlida, auge de les 'start-up', bones connexions aèries, bons preus en comparació amb altres grans urbs europees, ecosistema de recerca i laboratoris...), malgrat les crítiques pels pocs estímuls fiscals, altes taxes i“burocràcia tediosa”que apareixen en aquestes respostes, i que ja s’havien exposat anteriorment des de col·lectius com Barcelona Global.

Traves a les inversions

Al govern municipal de Colau se l’ha acusat des dels sectors econòmics precisament de tot el contrari, de no encoratjar l’activitat econòmica i posar traves a moltes inversions foranes. No obstant, l’informe no detalla els àmbits de negoci, i en resum conclou que la ciutat és un bon niu empresarial. En aquest sentit, el tinent d’alcalde d’Economia, Gerardo Pisarello, ha defensat que s’ha aconseguit l’equilibri, i que “Barcelona no és una ciutat per especular”.  D’altra banda, es reforça també la percepció de la ciutat com a “centre d’innovació respecte al 2011”, des de la tecnologia fins a la biomedicina.

Per l’edil aquest informe permet identificar trets diferencials, reforçar la posició local al món i contribuir a renovar el relat de marca-ciutat en col·laboració amb els diferents actors i fixant nous reptes. Una cosa que el consistori ha anat assumint al llarg del seu mandat, després de no poques controvèrsies, començant pelcongrés de telefonia mòbil, que van arribar a qüestionar, fins que van assumir el seu paper estratègic per a Barcelona.

I si les virtuts són importants, no ho és menys sondejar les debilitats. El 45% no veu res negatiu destacable. Però entre els aspectes esmentats destaca, primer de tot, la inseguretat (13%), associada a la petita delinqüència, que ha crescut en els últims temps. A continuació empaten (8%) la massificació turística i la situació política, seguida pels preus (7%) i, més avall, el terrorisme (5%), una cosa que Pisarello creu que és comuna a altres metropolis. Quan els barcelonins són els que parlen, apunten a una ciutat acollidora, amigable, oberta, cosmopolita, multicultural...

Urbanites inquiets

Notícies relacionades

Festival per a promoure el benestar emocional dels joves a Barcelona: una cita imperdible el 30 de novembre en el CCCB

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

I tot i que resulta atractiva per a un ampli espectre de persones, l’estudi emfatitza que connecta especialment amb el grup dels anomenats ‘urbanites inquiets’ (de 18 a 49, en un 59% homes, molt viatgers per plaer o negocis, interessats en l’oci, la cultura i la tecnologia.

En les conclusions, es destaca que Barcelona es percep com una experiència més “vibrant” que San Francisco, Tel Aviv o Amsterdam; es contempla com a líder en indústries creatives; s’allunya (molt a poc a poc) dels clixés folklòrics d’altres regions espanyoles i es vincula més a Catalunya; brilla per les seves escoles de negocis i per captar talent. I es corrobora que els grans esdeveniments internacionals la impulsen com a lloc per fer negocis i menjar bé. Així de clar.