Els arquitectes demanen que s'arxivi el pla de Colau per a la Sagrada Família

Divendres passat va acabar el període d’al·legacions al pla integral acordat per l’Ajuntament de Barcelona i la Junta Constructora de la Sagrada Família i aprovat inicialment pel consistori per “fer viable l’execució del projecte general del temple”, complint el calendari que estableix la seva finalització el 2026 i, per primera vegada, amb llicència d’obres i una compensació econòmica de 36 milions d’euros en 10 anys. Però el Pla Especial Urbanístic Integral (PEUI) ho és tot menys integral i general, segons el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que reclama que s’“arxivi” abans que arribi la seva aprovació final i que se’n redacti i debati un altre que, en lloc d’ajornar la decisió sobre la façana del carrer Mallorca i les escalinates que haurien d’envair les illes contigües, que segons la degana de l’escola, Assumpció Puig, “és el tema principal”, prengui una decisió sobre tot el conjunt que acabi amb la situació de provisionalitat dels veïns. Encara més dures, amb tot, són les objeccions presentades per les agrupacions d’urbanisme i de patrimoni de l’escola. Tot i que, segons l’ajuntament, només s’han presentat cinc al·legacions, una xifra baixa.

Les objeccions firmades per la degana de l’escola es limiten estrictament al vessant urbanístic del pla (“no ens pronunciem sobre l’arquitectura d’un edifici, ni d’un com aquest ni d’un altre, tret que siguin un atemptat a l’entorn”, apunta Puig), que el ple municipal ha d’aprovar definitivament després d’haver resolt les al·legacions. El document només regularitza l’illa de l’Eixample que ocupa el temple en obres i remet a una decisió posterior, pendent d’un acord entre la Junta Constructora i el municipi i d’un procés participatiu,la part de la façana que segons el mateix projecte ocuparà la vorera del carrer Mallorca, així com les escalinates i el passeig que haurien d’arribar, segons el Pla General Metropolità del 1976 i les últimes propostes municipals del 2012, fins al carrer Aragó.

“És una oportunitat perduda que un document urbanístic que ha de permetre seguir les obres fins al 2026, que és aquí mateix, i que ja està definint un edifici amb una porta principal que deixa el carrer Mallorca cinc metres per sota, amb un sortint i el mateix edifici que l’estan envaint, renunciï a fer la modificació del planejament que és necessària", sosté. ¿Per què no atrevir-se a definir com s’arribarà a aquesta porta situada cinc metres més amunt? "Toca definir directament com s’acaba i fer-ho ja”, planteja la degana dels arquitectes catalans. Difícil de fer-ho en període preelectoral, per descomptat. "La ciutat no té calendari electoral, ha de tenir consensos a llarg termini", respon.

Les al·legacions de l’escola reclamen, respecte al passeig que s’obriria davant la façana principal del temple, que el pla urbanístic i la modificació paral·lela del PGM “han d’afrontar i resoldre aquest règim de transitorietat de més de 40 anys d’aquestes dues illes, una transitorietat que afecta les vides dels barcelonins i barcelonines que hi viuen i que hi exerceixen les seves activitats”.

¿Qui és l’autor?

Encara més dures són les consideracions que presenten, per la seva part, dues associacions d’arquitectes integrades al col·legi professional, l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya (Aauc) i l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (Aadipa), que reclamen que es reconegui com a autors de totes les parts de l’edifici construïdes després de la mort de Gaudí el 1926, i no a ell, els arquitectes que les van executar, “de manera que es puguin analitzar i, si correspon, corregir maneres d’actuar”, i consideren “inadmissible”, des del punt de vista patrimonial, “no afrontar” el problema de la façana principal. “No es pot deixar un edifici, cap edifici, amb la seva entrada principal penjada sobre el vial que li dona accés, sense estudiar la problemàtica, sense plantejar possibles solucions i deixar clar com afecta l’edifici i l’entorn, i això és especialment greu si l’edifici és singular i compta amb protecció com a patrimoni cultural”. Les dues agrupacions reclamen que el PEUI, és a dir, l’ajuntament, solucioni la “carència greu” de no definir quina protecció han de tenir els nous elements del temple i que defineixi “les directrius de tipus patrimonial que s’han de seguir en l’elaboració dels projectes d’obra”.

García-Bragado demana la paralització de les obres

Un altre plantejament és el de l’Associació de Veïns de la Sagrada Família, que reclama que la regularització de les obres del temple es limiti estrictament als límits de l’illa delimitada pels carrers Marina, Sardenya, Provença i Mallorca, sense cap invasió de les voreres o calçades d’aquestes vies. Però probablement la més contundent de les al·legacions rebudes és la presentada a títol individual per l’advocat i antic tinent d’alcalde d’Urbanisme durant el mandat de Jordi Hereu Ramon García-Bragado, que reclama la “paralització de les obres” fins que no s’aportin informes de Patrimoni de la Generalitat que avalin la continuació de l’obra de Gaudí (l’ajuntament respon que sí que es van realitzar i que són positius) i estudis tècnics d’Adif i Territori que acreditin que “les obres actuals del temple i sobretot les futures que es volen desenvolupar no afecten ni afectaran la seguretat i l’estabilitat” del túnel de l’AVE que circula pel carrer Mallorca i els túnels del metro. També considera irregular la construcció d’un sortint sobre la vorera del carrer Mallorca.

Notícies relacionades

La Sagrada Família intenta seduir els veïns

La Sagrada Família compensa els seus 133 anys d'obres amb 36 milions per a Barcelona

Segons García-Bragado (que, per cert, va pilotar les dures negociacions amb la Sagrada Família quan aquesta volia impedir la construcció del túnel de l’AVE), excloure la façana del carrer Mallorca i els elements que s’haurien de superposar a aquest carrer significa que l’”ajuntament, més que atendre l’interès general, ha decidit donar un tracte de favor a l’Església catòlica, representada per la Junta Constructora, permetent-li continuar les obres sense haver de pronunciar-se respecte a l’afectació que impliquen al costat mar del carrer Mallorca”, perquè “sembla evident que la Junta Constructora pretén, amb la complicitat municipal, continuar les obres sense haver de fer-se càrrec de les implicacions expropiatòries i de reallotjament dels afectats urbanístics”.

García-Bragado encara és més radical que l’Aadipa quant a l’autoria del temple i considera que tot el que s’ha executat després de la mort de Gaudí no és més que un“edifici de nova planta que s’està construint des de fa anys adossat a l’obra, protegida patrimonialmenet, d’Antoni Gaudí”, de la qual s’ha de reconèixer “l’autèntic autor” i que, segons la seva opinió, seria il·legal sense autorització del Departament de Cultura i impossible de legalitzar segons la llei de patrimoni catalana que prohibeix “fer addicions mimètiques que falsegin l’autenticitat històrica” d’un monument històric protegit.