Benvinguts al CAP Raval Nord

Lipotímia. Petita, però lipotímia al cap i a la fi. La senyora ja té una edat. Avançada. Cal ficar-la en una consulta per atendre-la. La sala d’estar, que és passadís, no és el millor lloc per tenir cura d’algú en un estat, diguem-ne, precari. La cadira de rodes no passa per la porta. La llitera, tampoc. Així que l’única manera és agafar-la a pes. Els sanitaris ho fan. La senyora acaba estirada a la consulta i ben atesa. Podia haver sigut pitjor: un problema cardíac, per exemple. Per a aquests casos el carro de reanimació és imprescindible. Però és a urgències. Un pis per sota... Codi zero. Una de les administratives bloqueja l’únic ascensor de tot l’edifici (si funciona). Però no n’hi ha prou amb remuntar un pis amb l’elevador. El carro tampoc passa per la porta. És necessari fer la volta a tota la planta i accedir per l’accés posterior. I encara molt pitjor: un 'shock' i trucada obligada al 061. En aquest cas la urgència passa a demora, per imperatiu. Cal entrar la llitera per darrere de la consulta. Ja ho saben, no passa per la porta principal de les consultes. Benvinguts al CAP Raval Nord

El primer cas és real, la resta també. Però la lipotímia s’ha viscut aquest matí en directe, la resta van passar temps enrere, però hi són. N’hi ha més: dues cadires de rodes no poden creuar-se sense que una s’aparti, és a dir, com els 'passing place' de les carreteres escoceses. I malament si algú amb mobilitat reduïda té visita a la tercera planta, la dels especialistes. Si s’espatlla l’ascensor, allà es queda fins que l’arreglen. "Sumem a l’estrès d’atendre algú amb problemes de salut l’estrès que les condicions no són les adequades. Al final ho normalitzem. Arriba un moment en què penses que això és el normal, però no ho és", reflexiona Anna Romagosa, directora de l’ambulatori. Ho fa a la recepció. Un habitacle petit que sembla més la torre de Babel que l’entrada d’un CAP. El 47% (xifra oficial, l’extraoficial és per sobre) dels usuaris són immigrants, i molts no entenen ni l’idioma del país ni com funciona el sistema públic de salut. De manera que sobreviure una estona en aquest espai tan reduït, ple a vessar, i intentant entaular una conversa comprensible, té mèrit. Benvinguts al CAP Raval Nord 

Accedir és obrir i aguantar la porta a una cadira de rodes. Els que van asseguts necessiten ajuda. Impossible moure la porta de ferro (pesa un quintar) i accedir sense que algú doni un cop de mà. Coses de les contraportes protegides, per patrimoni, per descomptat. I és que l’edifici té firma, la de Josep Lluís Sert, i catàleg. És un exemple d’arquitectura racionalista i té el grau de BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional): això suposa temps, diners i problemes. No pot modificar-se. ¿Que es trenca un vidre de la vidriera d’entrada? Cal fer-lo expressament i a mida. Amb el mateix gravat que els originals. ¿Que les finestres i portes de ferro no tanquen bé i deixen passar l’aire i la pluja? Mala sort. No poden canviar-se. El mateix passa amb les rajoles i els poms de les portes i finestres. De les primeres hi ha existències guardades al soterrani, els segons tarden segles a replicar-se. Arreglar el terrat és una odissea i una fortuna: les rajoles són d’abans (s’han de mantenir) i especials per al drenatge (com es feia als anys 30). "En aquest CAP s’han invertit molts diners, probablement més que en qualsevol altre", assegura Romagosa. Benvinguts al CAP Raval Nord

"Necessitem un edifici nou"

Notícies relacionades

Misericòrdia per al Raval

La presidenta de la Fundació Macba, Ainhoa Grandes, demana que es freni el "desnonament" del museu

Una té ‘enxufe’, el que li dona ser periodista i voler documentar les esbombades, a tort i a dret, deficiències de l’edifici, pel personal i els usuaris, arran del conflicte (impossible anomenar-lo d’una altra manera) de la capella de la Misericòrdia,de la capella de la Misericòrdia, així que té l’entrada franquejada a la sala de metges. Allà la pintura està escantellada, no, més aviat escantelladíssima. "Si plou una mica, s’infla el revestiment; si plou molt, l’aigua cau com un torrent". El mateix passa al soterrani, tancat com a magatzem. I una cosa semblant passa a la sala de conferències (on hi ha unes precioses cadires de fusta aptes per a esquerrans i dretans dels anys 30). La sala d’espera infantil no té goteres però tampoc té ventilació. "Conviuen nounats amb nens amb bronquiolitis". Tampoc la té la de cures d’infermeria. I s’han tractat ferides amb cucs. Déu n’hi do. Benvinguts al CAP Raval Nord  

"Necessitem un edifici nou, aquest no és apte per a un CAP del segle XXI", reclama Romagosa. Doncs això, benvinguts al CAP Raval Nord.