Barcelona manté una població de 481 barraquistes

Els assentaments barraquistes al Poblenou apareixen i desapareixen de la vista a mesura que es traslladen després de cada desallotjament, en funció de si ocupen fàbriques abandonades o solars a la vista de tothom. Però la xifra de persones que viuen en barraques en el conjunt de la ciutat es manté estable entorn de les 500. En l’últim recompte, del mes de desembre passat, ha assenyalat avui la tinent d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, l’Ajuntament de Barcelona en va comptabilitzar 481, per sota de les 536 identificades a començaments del 2018 però per sobre de les 444 amb les quals es va tancar el 2017.

Laia Ortiz ha replicat que l’ajuntament ha triplicat els recursos per atendre els habitants dels assentaments irregulars i que la política del Govern municipal de Colau és assegurar l’atenció social d’aquestes persones en lloc d’expulsar-les: "Nosaltres som una ciutat que vol acompanyar aquestes persones, que ja s’han vist expulsats d’altres llocs d’Europa." Després del desallotjament l’estiu passat d’un gran descampat al carrer Tànger i, fa unes setmanes, d’unes naus industrials pròximes, l’agrupació de barraques més visibles ara està al carrer Zamora, sota el pas elevat del carrer Pallars.

Ortiz ha hagut de contestar aquest dilluns davant de la comissió de Drets Socials i Cultura i a una pregunta del grup municipal de Ciutadans, feta per la regidora Marilén Barceló, en què sostenia que la presència de drogodependents a l’aire lliure al solar de Drassanes on s’havia d’aixecar un hotel (aquest migdia eren només dos, dormint al sol sobre les taules de ping-pong i sense cap barraca o tenda de campanya) demostra que "s’està passant dels 'narcopisos’ als 'narcocotxes' i als 'narcocampaments". No obstant, té poc a veure aquest episodi amb els campaments nòmades de Poblenou, associats sobretot a l’activitat de recollida de ferralla. De fet, dos terços dels ocupants d’aquests espais són persones d’origen romaní, procedents sobretot d’Europa de l’Est i de Galícia i Portugal.

L’evolució

La regidora del PDECat Maite Fandos ha retret a Ortiz que  l’anterior mandat, liderat per Xavier Trias, va començar amb 736 persones en assentaments i va acabar amb 384, que ara han tornat a augmentar fins a 481: "Van venir aquí a arreglar-ho tot, i ho estan espatllant tot".

Notícies relacionades

MAPA | Els 10 radars de Barcelona que més multes han posat aquest 2024

Qui hi ha darrere de l’èxit nadalenc ‘Els llums de Sant Pau’

Segons Quim Estivill, de la Xarxa de Suports als Assentaments, "la situació no va ni a millor ni a pitjor ni quant a nombre de persones ni quant a una millora de la situació de les persones que ho estan implicades". Estivill explica així l’enquistament del fenomen: "Amb la primera generació, la integració la veiem molt escassa. En la integració laboral hi ha molt pocs casos d’èxit, i això perpetua els guetos, en el millor dels casos en pisos ocupats. Els que recollien ferralla, continuen recollint ferralla. Els manters, segueixen amb la manta; els que pidolaven, pidolen. Si volem veure el vas mitjà ple, en la segona generació els nens van a l’escola. Això fa pensar que hi ha esperança, però molt a llarg termini. En això s’està fent bé les coses. Els serveis socials treballen molt. Però l’entorn familiar és tan precari, que serà molt molt a llarg termini".

La socialista Carmen Andrés ha assegurat que hi ha més persones vivint ara en assentaments irregulars que en barraques als anys 90, a la qual cosa Ortiz ha respost: "¿Com es van resoldre les barraques? Amb un model d’urbanisme que excava i fa fora les persones".