BARCELONEJANT

Pastissos per a gossos

Aquí les mascotes es donen més capricis que el Pancho, el gos de la loteria. Hi ha 'dognuts', pastissos amb forma d'os i, fins i tot, pizzes. Snouts és una pastisseria canina. Aquest mes obre la seva segona botiga a Barcelona

jcarbo47186321 pasteleria perros190306123419

jcarbo47186321 pasteleria perros190306123419 / RICARD CUGAT

5
Es llegeix en minuts
Ana Sánchez
Ana Sánchez

Periodista

ver +

Els clients es tornen bojos a l’entrar en aquesta pastisseria. S’abalancen a la dependenta amb més rapidesa que un madridista gira full a aquesta temporada. Els cau la bava al veure els dònuts com els de Homer Simpson. A algun se li ha escapat el pipí de l’emoció.

La Lucy deu ser l’única dependenta a qui no li importa que els seus clients li posin cara de gos. “Exacte”, riu ella. Té garantit almenys un “bub-bub” per compra. Aquesta és una pastisseria canina: Snouts (Lepant, 339). Li han encarregat pastissos fins i tot per a la festa de coronació d’una gossa. “La faran emperadriu”, detalla.

Aquí les mascotes es poden donar més capricis que el Pancho, el gos de la loteria. Hi ha un carro ple de dognuts (dònuts canins), dognetesgaletes amb forma d’os i megamuffins amb més tendència per Instagram que les magdalenes de Carmena. Fins i tot hi ha hamburgueses pizzes canines. Es dona per fet que no tenen ‘hot dogs’ per pur decòrum.

Muffins, pizzes i hamburgueses per a gossos de Snouts. / RICARD CUGAT

“Com tirar quan sap que ve cap aquí”, esbufega la propietària de la Kira. La gossa entra amb ànsia de jonqui directa a la dependenta. S’asseu, li dona la pota, udola suplicant. “Com si no li donés de menjar”, remena el cap la seva propietària. "Saben que sempre acaba caient alguna cosa", diu la Lucy.  

La Kira puja al taulell de Snouts a la recerca d’una llaminadura de la Lucy. / RICARD CUGAT

Lucy del Vacchio, 35 anys, et rep amb somriure d’amfitriona i confiança familiar. Cinc minuts amb ella i diries que té més feina que Ferreras en una crisi de Govern. I a casa l’esperen dos gossos, un gat, un conill, dos fills i un marit. Es va formar com a rebostera creativa. Ara és l’Escribà dels gossos.

Cada vegada hi ha més gent que prepara festes d’aniversari al gos, diu la Lucy. Ella ven pastissos, gorretes, corbates de llacet i, fins i tot, bosses de regal per als gossos convidats 

Va obrir aquesta pastisseria canina a Barcelona ja fa cinc anys. Només n’hi ha una altra a tot el país, a Madrid. “Quan vaig dir que em dedicaria a això, tothom em mirava... ‘¿Tu estàs boja o què? ¿Et guanyaràs la vida fent galetes per a gossos?’”. Doncs sí, es guanya la vida. De fet, aquest mes obrirà una segona pastisseria per a gossos al Clot. A les dues botigues tindrà una sala per organitzar festes per a mascotes. “Farem esdeveniments i també xerrades amb professionals”, avança.

“Les bossetes aquestes es demanen un munt”, la Lucy assenyala unes bosses amb galetetes de diverses formes. “Souvenirs”, indica un cartellet. Són per regalar als convidats dels gossos que fan anys. També ven pastissos amb forma d’empremta, d’os, personalitzats. Invitacions on es veuen dos carlins amb més cara de festa que Pocholo, cookies amb forma de número, gorretes, garlandes, globus amb empremtes i, fins i tot, corbates de llacet i corbates. “A part del pastís i la gorreta, solen agafar galetes, dognuts muffins per posar a la taula per als convidats –explica la Lucy–. Cada vegada hi ha més gent que li fa festa al gos”. Per veure-ho, n’hi ha prou amb un cop d’ull a Instagram. Milions de gossos posen davant pastissos amb paciència d’influencer.

Dos gossos es delecten davant el seu pastís d’aniversari de Snouts. / INSTAGRAM (@snoutsreposteriacanina)

Les mascotes s’humanitzen al ritme que la seva indústria fa boom. Ja hi ha tele canina (www.dogtv.com) i apps per lligar (Social Animals). A més de pastisseria, els gossos de Barcelona tenen bar (EntreDogs Cafè), club social (Barkcelona), sastreria (Caninetto), aquapark (Perros al agua) i també poden practicar doga (dog + ioga) i comprar-se una cinta de córrer al Pancho's gym de Sant Cugat.  

"Ingredients de qualitat humana"

És impossible resistir-s’hi: proves una galeta. “Estan fetes amb ingredients de qualitat humana”, et tranquil·litza La Lucy. Aquesta és de plàtan i crema de cacauet.  “Ostres”, dones la raó als gossos addictes. És tan bona que repeteixes. “Mengen millor que nosaltres”, assegura la Lucy. I sembla que s’ha corregut la veu. “Una vegada –recorda la rebostera- van entrar unes àvies agafades del braç. ‘Hola, venim de la Vall d’Aran, perquè ens han dit que això ho podem menjar nosaltres’”. 

“Snacks i rebosteria 100% natural”, garanteix enla seva web. Aquí no s’ha de témer per les càries. És una pastisseria sense dolços. “No posem ni sal, ni sucre, ni mantega ni llet”, explica la Lucy. ¿I com ho fa? “Màgia”, riu.

Avui hi ha galetes de plàtan, canyella i mel, poma, garrofa amb taronja, espinacs amb poma. “Tenen un 50-60% de fruita o verdura –detalla la rebostera– i una base integral de qualitat humana; porta oli d’oliva”. No només és fer una cosa bonica a la vista, apunta. “La meva premissa és que se li assenti bé a l’animal”. Les receptes es van fer amb nutricionista. “Cada producte té unes propietats en funció dels ingredients que porta”, detalla. “La canyella i la mel –per exemple– són antibacterianes”.

Li acaben d’encarregar un pastís per a una festa de coronació d’una gossa. La Lucy ha vist, fins i tot, mascotes amb les ungles pintades

Notícies relacionades

Els seus clients de quatre potes fins i tot han menjat el raïm a Cap d’Any. La Lucy va fer packs de 12 boletes de pa de pessic. Per a Sant Jordi hi haurà dracs, roses i muffins amb senyera, avança. ¿El més estrany que li han demanat? “Vam fer un os de 7 quilos per a una empresa de publicitat”, recorda. Tot i que guanya un dels seus últims encàrrecs: un pastís amb una corona calcada a la de la reina d’Anglaterra. És per a una festa de coronació d’una gossa. “Sí, el que sents”. La Lucy ja no se sorprèn. Ha vist, fins i tot, mascotes amb les ungles pintades

¿El pastís més emotiu? “Per a un gos policia que havien adoptat –la Lucy ensenya el braç amb els pèls de punta–. Va venir la noia plorant. L’havien de sacrificar l’endemà. Volia que el nostre pastís fos l’últim que es mengés”.