Sí al VTC i no als peatges urbans: les receptes del RACC per a la mobilitat

El RACC ha presentat aquest matí una bateria de mesures per millorar la mobilitat a la ciutat de Barcelona “més enllà dels mandats electorals, apriorismes i ideologies”, ha dit el seu president, Josep Mateu. El document, amb 45 punts, persegueix oferir una mobilitat “més segura, més neta i més eficient”.

Algunes de les propostes més destacades per part de l’entitat són la creació d’una agència publicoprivada exclusivament de la mobilitat, amb una visió global i metropolitana, i liberalitzar el sector del taxi. “Creiem que tenim una regulació del segle XX i estem al segle XXI, en què la tecnologia mana al sector de la mobilitat. Una solució passa perquè aquestes empreses que viuen de la no-regulació s’igualin d’alguna manera amb les que viuen regulades, com és el sector del taxi”, ha explicat Mateu, que apunta a la possibilitat de crear una bossa o altres fórmules finançades per empreses i clientsd’empreses de VTC perquè “els taxistes puguin recuperar la seva inversió al comprar la seva llicència”.   

L’agència publicoprivada que suggereix el RACC respon a la necessitat, diu Mateu, de crear “instruments nous” que ajudin a avançar i oferir solucions a les incògnites que estan sorgint, com els vehicles autònoms. “Hem de veure la forma perquè tots els actors que participen en el sector de la mobilitat puguin treballar per la ciutat d’una manera ordenada; i que no siguin només instruments de consulta, sinó que també puguem fer propostes pensant a llarg termini”, ha recalcat el president de l’entitat, que lamenta que només es consulti a entitats com el RACC “quan hi ha un foc”.

El document elaborat per l’organització d’automobilistes parteix de la premissa queel cotxe de combustió anirà desapareixentdel centre de la ciutat. “Tal com demana la joventut, hem de millorar la qualitat de l’aire”, ha dit Mateu, en referència a les recents manifestacions a tot el món per exigir als governs mesures contra el canvi climàtic. En aquesta línia, el RACC recomana millorar l’actualinfraestructura ciclista, amb millors connexions iaparcaments segurs; fomentar la mobilitat elèctrica, amb el desplegament d’una àmplia xarxa de recàrregai incentivar la substitució dels vehicles més contaminants per models elèctrics a través d’ajuts directes o exempcions de l’impost de circulació; iampliar la tarifa plana metropolitanaals municipis de la segona corona (Vallès Oriental, Vallès Occidental i Maresme, entre d’altres), que implicaria una reducció del preu del bitllet i dels abonaments mensuals.

Impost del CO2 i peatges urbans

₂El RACC ha valorat propostes que són a sobre de la taula coml’impost del CO₂ i els peatges urbans. Aquestes mesures afecten, segons Mateu, sobretot les persones amb menys capacitat econòmica.“L’impost del CO₂ ha d’ajudar sobretot que aquestes persones tinguin avantatge per canviar de cotxe i realitzar inversions en transport públic, fiable i eficient, no el que tenim en aquest moment”, ha manifestat el president, que també ha descartat de moment la implantació de peatges urbans. “Amb l’entrada en vigor de la Zona de Baixes Emissions permanent a partir de l’1 de gener del 2020 es reduiran en més de 150.000 vehicles el trànsit. Primer vegem què passa; no intentem fer-ho tot alhora sense fer les proves pertinents”, ha afegit.

Mateu també ha aprofitat el seu discurs per sol·licitar a les administracions una inversió més gran en transport públic, que ha de ser "més fiable, més còmode, més segur i més atractiu". "Sense aquest pilar, no és possible millorar la seguretat, la qualitat de l’aire i la convivència", ha afegit el president, que considera urgent millorar el servei de Rodalies.

Els referents europeus

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

L’informe presentat aquest matí pel RACC parteix d’una radiografia de la mobilitat a la ciutat de Barcelona i una anàlisi de mesures aplicades amb èxit en altres ciutats per "aprendre dels millors". Entre altres experiències, Mateu s’ha referit a Copenhaguen com "un exemple d’integració de les bicicletes", on el 41% dels desplaçaments urbans són amb pedals (a Barcelona representa el 3%), i a Berlín com "un referent de mobilitat compartida", amb quatre operadors de 'carsharing' (que sumen uns 2.900 cotxes) i vuit operadors de bicicletes i motocicletes compartides. 

El document també recull els 38 'park&rides' amb capacitat per a 14.000 cotxes deMunic, uns aparcaments d’intercanvi en l’entorn de les estacions de tren que ajuden a descongestionar l’interior de la ciutat i millorar així la qualitat de l’aire, i la targeta 'contactless' de París que permet pagar gairebé tot el transport públic (metre, bus, tramvia, funicular...) i fomenta la intermodalitat.