Els reptes municipals metropolitans 40 anys després

Han passat quatre dècades des que, arran de les primeres eleccions municipals democràtiques que es van celebrar a Espanya des del 1934, les del 3 d’abril del 1979, una nova generació va agafar el timó dels anquilosatsajuntaments provinents del franquismei els va convertir en eines indispensables del salt cap endavant que necessitaven les ciutats catalanes.

A l’àrea metropolitana, que havia rebut els anteriors 25 anys unaallau migracional procedent de diverses zones d’Espanya, la feina per fer era ingent. Les transformacions urbanístiques, en aquestes quatre dècades, han cobrat grans dimensions, però les socials requereixen molt més temps i moltes encara estan pendents.  

Ara, 40 anys després, les necessitats continuen sent apressants. I les capacitats dels municipis, que són molt més grans,continuen resultant insuficients per atendre totes les problemàtiques que hi sorgeixen, cosa pròpia de societats complexes i postindustrials.

El marc competencial continua sense atendre els problemes que els ens municipals intenten resoldre i tampoc ha millorat l’esquema de finançament: els ajuntaments continuen sent les administracions més febles. No obstant, al ser a primera línia de la trinxera els alcaldes adopten la màxima d’intentar actuar en tots els fronts, de vegades de manera ineficaç.

En aquest sentit, amb una Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que va reconstruint-se a poc a poc, s’imposa la necessitat de mancomunar cada vegada més les legislacions –un dels exemples més paradigmàtics és el del patinet elèctric– i treballar de forma molt més estreta, tal com reivindiquen la pràctica totalitat dels alcaldes entrevistats en el cicle ‘Els alcaldes fan balanç’ d’EL PERIÓDICO.

Fins i tot, n’hi ha –l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, per exemple– que s’atreveixen a dibuixar una AMB amb plens poders i amb un alcalde metropolità per tal que l’aplicació de les polítiques sigui més efectiva i al seu torn hagi de retre comptes als habitants de la Gran Barcelona.      

L’Hospitalet: guarderies a base d’hotels

“Puc entendre que determinats barris de Barcelona estiguin saturats turísticament parlant, però a l’Hospitalet això no passa. I per a nosaltresés important que hi hagi hotels, perquè permet la redistribució d’impostos en forma de projectes socials”.

Així de taxativaes manifesta l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín (PSC), quan se li planteja com continuar generant equipaments educatius i socials en un moment en què les arques de la Generalitat són incapaces de satisfer la demanda encara existent. “No em plantejaria fer tres noves escoles bressol, de les quals ja hem encarregat els projectes executius, si no tingués nous hotels”. El mes d’octubre passat es va anunciar la construcció de nou hotels més a la segona ciutat catalana, fruit de la moratòria d’aquestes construccions que Ada Colau va declarar a Barcelona. 

En altres casos, la fórmula per resoldre problemes és la coordinació amb l’AMB, com és el cas dels65 blocs de Bellvitgeon l’ascensor no s’atura al replà de cada pis, sinó set esglaons per sobre o per sota, cosa que en dificulta l’accessibilitat. Per resoldre aquesta situació, el Consorci Metropolità de la Vivenda costejarà directament el 30% del total de l’operació; el Banc Europeu d’Inversions generarà crèdits a interès zero per a les famílies; i l’ajuntament subvencionarà les famílies sense recursos, tot i que recuperaria la quantitat aportada en cas de venda del pis. 

Badalona: gestionar la convivència

Tot i que Badalona no té una taxa d’immigració –ciutadans d’origen estranger– desproporcionadament alta (16,1%, segons l’Idescat) en comparació amb la comarca del Barcelonès en el seu conjunt (23,9%), sí que és evident que la gestió de la convivència ha determinat i polaritzat el debat polític de la quarta ciutat catalana, especialment durant el mandat de Xavier García Albiol (PP).

L’actual alcalde, Álex Pastor (PSC), que va accedir al càrrec a través d’una moció de censura recolzada pel mateix Albiol el juny del 2018, encapçala la conjugació de castigar el delinqüent –o l’incívic, categories que van cada vegada més de la mà– sense necessitat d’estigmatitzar cap col·lectiu –en al·lusió al ‘Netejant Badalona’ del popular.

“A qui cal sancionar és al delinqüent, no al diferent”,adverteix el primer edil, que, apuntalant la seva política de seguretat, ha augmentat la plantilla de la Guàrdia Urbana en 27 agents i planteja instal·lar càmeres de videovigilància a la via pública i els uniformes dels agents.

En altres termes, Pastor planteja la necessitat que Badalona aprofiti millor les sinergies amb les ciutats de l’entorn, especialment amb Barcelona, a través de plataformes com el Consorci del Besòs. “El Barcelonès Nord no ha de ser el nord pobre; es mereix recuperar un dèficit històric d’inversió”, assenyala l’edil.

Santa Coloma: aturar la sensació d’inseguretat

Evitar que la ciutadania se senti inseguraés una de les principals preocupacions a Santa Coloma de Gramenet últimament i una mostra d’això ésel recent servei de serenos. Preocupació que cobra importància, especialment, davant el repte de la ingerència amplificadora de les xarxes socials,segons apunta l’alcaldessa, Núria Parlon. “A les ciutats de l’antic extraradi, tot el que és negatiu té molt impacte”.

Un altre dels reptes de la ciutat del Barcelonès és la vivenda i la seva política integral és “l’assignatura pendent del mandat”, reconeix Parlon, que al seu torn reclama a les administracions supramunicipals eines legislatives que sustentin elPla de Vivenda Local.

Cornellà: la lluita contra l’incivisme

Fa anys que el barri cornellanenc de Sant Ildefons compta amb la presència de la Guàrdia Urbana de 18.00 h a 2.00 h. És l’exemple que cita l’alcalde Antonio Balmón per referir-se a la degradació de l’espai públic de la ciutat, que, marcant diferències amb l’extrema dreta, no atribueix a la immigració, sinó a l’incivisme de la ciutadania en general.

Balmón incideix en elconcepte d’“humanitzar” Cornellàper al futur: fer l’espai públic més agradable, reduir el protagonisme dels cotxes i disminuir la contaminació acústica. “Hem de gestionar el silenci de la ciutat; volem convivència al carrer, però sense molèsties, ocupant-lo amb activitats d’innovació i participació col·lectiva”.

Sant Boi: l’espai públic com a preocupació ciutadana

“Al principi de la crisi, les preocupacions ciutadanes eren l’atur, la immigració i la seguretat. Ara, en canvi, giren entorn de l’espai públic, la neteja viària, la mobilitat i l’aparcament”. D’aquesta manera comenta l’alcadessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, les queixes més comunes de la ciutadania en l’actualitat.

Com a reptes de futur immediat, Moret apunta a continuar posicionant Sant Boi com a “ciutat referent en l’àmbit de la salut”, aprofitant la presència del referent local de laFundació Gasol, i resoldre els dos grans temes locals anquilosats històricament: reprendre les obres de lavariant de la C-245i aconseguir recuperar l’espai del municipi que ocupala caserna militar.

Viladecans: energia amb denominació d’origen

L’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, ho té clar: si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma va a la muntanya. O el que és el mateix: si les empreses energètiques no inverteixen a Viladecans, Viladecans –amb fons europeus–crea la seva pròpia estructura energètica (Vilawatt). En aquest cas un consorci, participat tant per l’ajuntament com per ciutadans i empreses.

“El canvi energètic serà equiparable al d’internet: passarem d’una distribució jerarquitzada a generar i distribuir energia localment dins d’una comunitat. Les primeres ciutats que tinguin una cultura de gestionar diferent seran més competitives. Per això hem decidit fer aquesta aposta estratègica,que és única al nostre país”, afirma Ruiz.

Gavà: protegir les prostitutes penalitzant els clients

En aquest mandat, Gavà ha passat al primer pla de l’actualitat al ser un municipi espanyol pioner aendurir la normativa local contra la prostitució, posant en marxa mesures com les multes a domicili per als clients o la despenalització de les prostitutes.

Segons afirma l’alcaldessa de la ciutat del Baix Llobregat, Raquel Sánchez, aquestes polítiques han generat un “canvi de mentalitat” en la ciutadania des d’una perspectiva feminista, etiqueta amb què es va declarar el municipi.

D’altra banda, Sánchez destaca la necessitat d’atraure nova activitat econòmica els pròxims anys, a més de “fer realitat” projectes locals com el del sector Roca o el desenvolupament del sector econòmic dels Joncs.

Esplugues: a la recerca del lloguer assequible

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

“El problema a Esplugues és trobar vivenda de lloguer a preu assequible”,admet l’alcaldessa, Pilar Díaz. De fet, Esplugues –on el lloguer ha pujat un 38% en quatre anys– és un dels municipis amb preus més elevats de la demarcació de Barcelona (3.120 euros per metre quadrat, davant els 913,33 de mitjana a Barcelona).

Díaz remarca la tendència de les administracions d’anar a contracorrent per intervenir en la realitat, i cita els exemples de lalimitació dels pisos turísticsi la regulació delspatinets elèctrics(la primera mort a Espanya per atropellament va ser a Esplugues). “En mobilitat continuem reclamant l’arribada del metro”, apunta l’edil.

---

ELS ALCALDES FAN BALANÇ