L'apunyalament del menor al Raval aireja la preocupació policial davant dels nens del carrer

L’apunyalament d’un menor marroquí al barri del Raval dijous a la matinada ha destapat novament un problema de seguretat que incomoda la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona: la creixent activitat delinqüencial dels menors estrangers no acompanyats (‘menes’) que rebutgen el sistema de protecció infantil.

La víctima, de 17 anys, va rebre un tall al coll durant una baralla amb un altre noi marroquí, de 18 anys.  Els seus crits van alertar els agents de la comissaria del Raval, que van anar en la seva ajuda i el van portar a l’ambulatori d’urgències del barri. D’allà va ser traslladat a l’Hospital del Mar, operat d’emergència i gràcies a aquesta intervenció la seva vida ja no corre perill. La tutela de tots dos pertany a la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).

L’agressor, detingut pels Mossos d’Esquadra minuts després de l’apunyalament, és actualment un extutelat, ja que ja ha complert la majoria d’edat. Tots dos, víctima i atacant, tenen antecedents policials per robatoris amb violència i atemptat contra agents de l’autoritat. La Generalitat denunciarà l’agressor i es personarà com a acusació particular en el cas.

Plantada del Govern

L’incident ha provocat una allau de trucades aquest dijous a primera hora del matí entre la fiscalia, els Mossos d’Esquadra i la DGAIA. Inevitablement ha aflorat un problema del qual les autoritats defugen parlar. El 17 d’abril passat es va celebrar a Barcelona una junta de seguretat local –l’òrgan existent per coordinar la Conselleria d’Interior amb l’ajuntament d’Ada Colau– i, a petició del consistori, es va demanar la presència de la DGAIA. No obstant, ni la secretària d’Infància, Georgina Oliva, ni tampoc el conseller d’Interior, Miquel Buch, es van presentar en la reunió.

Això va disgustar Colau, però també els Mossos, que portaven una carpeta amb les dades delinqüencials que han anat obtenint els últims mesos i que recullen, amb preocupació, la xifra de delictes que estan perpetrant els menors migrants. Una minoria de nens que es neguen a ser inserits en el circuit que la Generalitat disposa i que acaben subsistint al carrer, pernoctant a la intempèrie o en cases ocupades i robant amb violència carteres, telèfons mòbils o rellotges.

No estigmatitzar els 'menes’

Els motius que mouen el Govern a mirar d’ocultar la problemàtica són comprensibles: evitar l’estigmatització social dels nens del carrer, un col·lectiu extremadament vulnerable que migra a Barcelona buscant una vida millor de la que els espera al Marroc. Però l’apunyalament del menor al Raval ha fet impossible continuar negant que el problema de seguretat que suposen aquests nens del carrer existeix. Hi ha un grup de menors 'refractaris’ que s’escapen dels centres després que la policia els identifiqui al carrer i els traslladi una vegada i una altra a la seva casa d’acollida. Prefereixen una suposada "vida lliure". Sense normes, sense adults però en condicions degradants tant físiques com psíquiques. 

Problemes d’inversió

Els centres públics de la Generalitat no són presons: els menors no estan privats de llibertat i en poden sortir. Però hi ha una altra cara de la moneda. D’una banda les entitats que gestionen centres concertats tenen problemes per sufragar totes les despeses de la seva atenció. Aquest diari va avançar que el Govern els deu prop de 40 milions d’euros i algunes entitats han hagut de retallar despeses. D’altra banda, hi ha els centres públics, que segons el sindicat UGT estan "sobreocupats" i atenen més nens dels que convindria.

A la falta de mitjans dels educadors socials, s’hi afegeixen els problemes legals. La dificultat per aconseguir un permís de residència, i la impossibilitat de treballar legalment a Espanya, fan que un grup d’aquests menors vegi en la vida de carrer una possible sortida. Alguns, a més, han d’aguantar la pressió dels pares que els exigeixen diners des del Marroc.

Notícies relacionades

Un noi apunyala un menor al coll al costat d'una comissaria dels Mossos de Barcelona

Els jutges mostren la seva preocupació pels 'menes' que han comès un delicte

El menor apunyalat aquest dijous havia sigut detingut dimecres a les 9.00 hores del matí pels Mossos d’Esquadra. Després de ser identificat va insultar i va escopir els agents dels Mossos, i s’hi va encarar. Va ser traslladat a la Ciutat de la Justícia, on va ser identificat i posat en llibertat hores després. Un educador va anar a recollir-lo per traslladar-lo al seu centre assignat, ubicat a la localitat d’Esparreguera (Baix Llobregat), i es va tornar a escapar.  Aquella matinada es va acabar barallant al parc dels jardins de Sant Pau i va rebre la ganivetada que li va seccionar la caròtide. Hores abans, la Generalitat havia denunciat la seva fuga perquè el localitzessin. L’agressor, de 18 anys, es va entregar a la mateixa comissaria pocs minuts després.

"La realitat és tossuda", raona una font policial dels Mossos, i s’acaba "imposant". "No ens ha sorprès que hagi passat una cosa així [l’apunyalament del menor al Raval]. El que ens sorprèn és que no hagi passat abans”, remarquen fonts de la Guàrdia Urbana. «Si no els podem donar oportunitats reals, aquestes situacions aniran a més», assenyalen alguns educadors socials que conviuen amb ells i les seves fugues.