Els veïns de la Vila Olímpica segueixen en peu de guerra contra el lleure incívic

Expliquen escenes per no dormir, i és que si en alguna cosa els afecta la situació, amb què conviuen des de fa anys, és precisament en el son. Els veïns de l’illa de cases entre els carrers de Moscou  i Ramon Trias Fargas, l’entrada principal a la zona del lleure del Front Marítim, asseguren haver arribat a una situació insostenible. “Hi ha gent que està venent els pisos perquè se’n vol anar, però jo m’hi nego perquè això és assetjament immobiliari. Ara en precampanya estan venint els polítics a veure el que suportem aquí cada dia i tothom al·lucina. Jo no sé quant fa que no dormo set hores seguides. Ara, amb aquestes promocions i aquestes pàgines web, això és viu tot l’any. No és normal que l’edifici del CSIC tingui trets a les parets”, es desfoga una portaveu de l’agrupació de veïns Moscou-Ramon Trias Fargas.  

El col·lectiu forma part de l’associació de veïns de la Vila Olímpica, la que els recolza en les seves denúncies, però també es van organitzar de forma independent fa menys d’un any per tractar una problemàtica molt específica: viure al corredor entre la sortida del metro i la zona de macrodiscoteques. Un camí en què els clients d’aquests negocis –que Ada Colau acaba d’anunciar que vol tancarAda Colau– deixen tota mena d’empremtes, des de les bosses i les ampolles i vasos buits –en el pitjor dels casos trencats– fins a miccions i vòmits alsnombrosos racons que ofereix el capritxós urbanisme de l’enclavament. “Aquí s’han sumat dues coses: la massificació i l’absència de policia”, resumeix la portaveu veïnal, que prefereix guardar l’anonimat. “Es tracta d’una qüestió de salut pública. Això té un cost emocional molt elevat. És difícil entendre l’estrès i l’ansietat que aquesta situació ens genera”, subratlla la dona, que destaca també que no es tracta d’un problema només vinculat al turisme (“el perfil és variat, 50% turistes, 50% nacionals”, calcula).

Fenomen llargament denunciat

Els veïns tenen radiografiat el fenomen perfectament, fix (i desencadenat) de dijous a diumenge, i amb menys intensitat, però sempre present, entre setmana. Els crits d’eufòria a l’arribada, al sortir del metro, el ‘botellon’, la festa i la decadència de després, gairebé el pitjor moment, amb els crits de socors alcoholitzats, quan no drogats, o tots dos, i els furts aprofitant la falta de reflexos, quan no els comes etílics. Els xavals despullats tirats al mig del carrer... “Ho tenim tot documentat. Un arxiu de 1.500 fotos i vídeos. No estem en contra del lleure, estem en contra del descontrol, això és Sodoma i Gomorra”, resumeix la portaveu veïnal, que reconeix la valentia de la regidora Gala Pin a l’anunciar la seva intenció de tancar aquestes discoteques.

“Alparc infantil et trobes de tot... Les meves amigues em pregunten com puc viure a la Barcelona dels pixats. La imatge que projectem al món és per plorar. Sexe, droga i brutícia. Condons, salvaeslips, defecacions...”, prossegueix la mateixa veu. “Als voltants dels locals la concentració de droga és brutal. Jo tinc fills. Em fa molta pena veure els xavals així”, continua aquesta veïna, que parla per boca de molts i reivindica, al cap i a la fi, el seu “dret a viure a la ciutat”.

“Cada dos per tres estem trucant a la Urbana i els tenim aquí. Si no tinguéssim aquest problema la policia es podria dedicar a una altra cosa”, conclou.

Dificultats urbanístiques

Jordi Giró, president de l’associació de veïns de la Vila Olímpica, insisteix que la situació, “per desgràcia no és nova i està a l’alça, ara que comença el bon temps”. L’històric líder veïnal apunta un altre dels principals problemes, molt vinculat a l’urbanisme de la zona: el parc elevat, un espai que queda aïllat de la resta de la trama urbana i on per les nits –i els matins, després de la festa– “hi passa de tot”.  

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Des de l’associació de veïns del barri a principis de l’any passat van organitzar una primera trobada amb els residents de la zona més afectada i van fer un procés participatiu sobre com millorar el parc. D’aquí va sortir la petició del tancament –actuació aprovada i prevista per aquest mateix juny–, però també la millora de la il·luminació, els arbustos, el mobiliari...“És un parc, la part superior, no només molt poc amable, sinó incontrolable, ja que des del carrer no es veu”, remata Giró, que recorda que la primera victòria dels veïns organitzats va ser la prohibició d’aparcar sota les seves vivendes, la qual cosa va evitar, almenys, les garrafes als maleters. “El problema no és el que passa dins de la discoteca, és tot el que passa fora. L’abans i el després”, insisteix.

Una altra sortida del metro

Una altra de les demandes veïnals és estudiar una segona sortida del metro, que porti els viatgers directament a la platja i evitar el camí de baixada i de pujada, que és on es produeixen els problemes. “També fan falta urinaris públics. La situació actual no només deteriora l’espai públic, deteriora la convivència”, assenyala Giró, que també indica que aquest ambient afecta negativament tot el barri, generant un canvi en el teixit comercial. “A la Vila Olímpica tenim 13 supermercats de 24 hores i quatre clubs cannàbics, tres dels quals a 400 metres. No pot ser que hi hagi una zona de la ciutat segrestada per una activitat concreta, que priva del’espai públic la resta. Callluitar contra aquest monocultiu”, conclou.