Tots contra Colau i Barcelona sense acords

Els platós delsdebats electorals se solen convertir en terreny pantanós per als que ostenten el timó de l’executiu i veuen en joc la seva reelecció. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es va esforçar aquest diumenge a mantenir l’equilibri davant dels dards dels seus contrincants per no relliscar a les enquestes que li indiquen un irremeiable pols amb ERCper a la victòria. I és que els seus adversaris polítics van anar a Betevé amb una carpeta plena d’esmenes a la seva gestió en matèria de vivenda, desigualtats, economia, seguretat i mobilitat per mirar de justificar el "fracàs" del govern morat.

Tots ells van portar a col·lació fortaleses i flaqueses, però sobretot, van evidenciar falta d’acords en gairebé tot. També a l’hora de tancar pactes d’investidura. La número dos de JxCat, Elsa Artadi, va deixar clar que no ajudaran Colau (que també els havia rebutjat), noquejant la idea del tripartit d’ERC, i va retreure als seus socis en el Govern de la Generalitat que "prefereixin" els comuns com aliats. A més, va insistir que Joaquim Forn, líder de la seva papereta, és un "pres polític i no un ciutadà pres" (forma en què el va esmentar el d’ERC en un apunt a Twitter), una cosa que no se li va posar gens bé a Ernest Maragall. Li va replicar amb enuig que "era una vergonya que li adjudiqués una interpretació falsa sobre la condició de pres polític", va dir que no pactaria amb aquell que no es comprometi amb la llibertat dels presos i va assegurar que no està en les seves intencions un acord amb Colau perquè el que vol és "substituir-la".

El postulant socialista, Jaume Collboni, va ser molt més ferm i va anul·lar un altre eventual tripartit: no recolzarà Colau i tampoc deixarà que la ciutat "es posi al servei del procés" un punt en què va assentir Manuel Valls. Colau es va mantenir en el que havia dit: "Només volem governar amb forces progressistes".

La cap de llista de Barcelona en Comú (BeC) va defensar la seva obra i va culpar la Generalitat de les seves limitacions. Maragall va buscar l’equidistància entre la crítica i l’estima, sabent que pactar amb ella pot ser una opció més que probable. Artadi, enfadada per la sintonia BeC-ERC, no va defugir cap polèmica i va ser de les poques que va cedir protagonisme a Valls quan provava de portar el debat al terreny del conflicte català. Collboni va treure pit de llegats socialistes i de la victòria de Pedro Sánchez. Valls va intentar treure'l de polleguera quan no li allargava la mà com a "progressista". Saliente va rebaixar el to contra Colau, i Bou es va alterar amb tota menció a la seva persona.

El d’Artadi i Maragall no va ser l’únicxoc. El candidat del PSC va acusar el cap de llista de Barcelona pel Canvi-Ciutadans d’"estar a la dreta" i d’obeirAlbert Rivera, una cosa que va agitar l’ex primer ministre francès. "I si ell està a la dreta, ¿on soc jo?", va saltar l’alcaldable del PPC. Bou també es va indignar quan la cupaire li va qüestionar que anava a l’hemicicle municipal a fer negocis i no política.

Sense consensos

Els alcaldables no es van posar d’acord ni en la regulació del lloguer, ni en mesures per frenar l’emergència social, ni en l’àmbit del turisme, tampoc en matèria de seguretat.

Colau i Maragall van retreure a Collboni que el Govern del PSOE no hagi inclòs en la reforma de la llei d’arrendaments urbans (LAU) la regulació del preu del lloguer, mentre que el candidat socialista va defensar l’esforç per "punxar la bombolla del lloguer". Artadi es va desmarcar d’aquesta política i va dir que "regular els preus per decretàs no funciona", mentre Collboni, Valls i Bou van demanar destinar els solars municipals a noves construccions i la CUP va apostar per l’expropiació de pisos buits. Colau va retreure a Maragall que encapçalés una proposta "simbòlica" sobre el lloguer que, segons el seu parer, queda molt enrere de l’acordat entre el PSOE i Units Podem. 

Tots els postulants, excepte la CUP, van compartir la necessitat d’incrementar els agents a peu de carrer per combatre la sensació d’inseguretat als carrers barcelonins. Ara bé, es van repartir les culpes. Colau va censurar que el conseller d’Interior Miquel Buch s’ha desentès de la problemàtica –va indicar que s’havia absentat en diverses reunions– i els anticapitalistes ho van aprofitar per tornar a demanar el seu cap. 

Notícies relacionades

Eleccions maig 2019: Municipals, europees i autonòmiques | Directe

JxCat trenca la treva independentista i ataca ERC

Valls va tornar a encapçalar la seva proposta d’acabar amb el 'top manta' en 90 dies i va rebre la repulsa dels seus contrincants per algunes de les mesures que va impulsar com a ministre de l’Interior a França. "Em preocupa que pretengui importar els seus mètodes. No serà l’alcalde que expulsa nenes", li va advertir Artadi. 

L’oposició va acusar Colau de generar desconfiança en el sector turístic i comercial, Artadi va parlar de "turismofòbia", Maragall va proposar una taxa turística a més de l’impost actual per revertir externalitats i Saliente va reivindicar que l’excés de turisme promou llocs de treball precaris. L’alcaldessa va replicar amb la xifra de 5.000 pisos turístics il·legals clausurats durant el seu mandat i va llegir estàndards que consoliden Barcelona en bon lloc.