La Marina continua lluitant per deixar enrere l'estigma de la Zona Franca

L’alçària dels blocs eclipsa la de les palmeres, gens menyspreable, que divideixen els carrils del transitatcarrer de la Mineria, paral·lel ala Gran Via.Palmeres que semblen donar la benvinguda albarri de la Marina, territori històricamentmenystingut i estigmatitzat–no són pocs els barcelonins que encara coneixen aquestafrontera Llobregat de la ciutatamb el nom del polígon– on els comuns van arrasar en lesmunicipals del 2015. Quatre anys més tard, ¿com veuen el barri dels seus veïns? Dori García, directora de laUnió d’Entitats de la Marina, respon des del local de l’associació, alparc de Can Sabaté. “El que és positiu d’aquest ajuntament és queha posat els ulls al barrid’una manera intensa i amb unainversió importanta través delpla de barris”, assenyala l’activista veïnal, que també critica que a les obres “s’ha perdut molt temps ambprocessos participatius massa llargs”. “Els ascensors delPolvoríno estan acabats i elparc de la Mediterràniatambé està encara en obres, potser no han calculat bé els tempos”, destaca.

García valora el treball de l’oficina de Barcelona Activa al territori, però no entén com en un barri amb una situació socioeconòmica com el seu no hi hagi una oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). "També és incomprensible que l’oficina d’Afers Socials i Famílies [organisme també de la Generalitat] no obri tots els dies", prossegueix. Atén el públic els dilluns, dimecres i divendres de 9.00 a 14.00 hores. 

Suma de petites barriades

El més positiu del pla de barris als seus ulls és que els ha ajudat a reforçar el pla comunitari en el qual feia anys que picaven pedra. "Hem treballat conjuntament i la injecció econòmica ha permès donar més impuls a projectes que han funcionat molt bé, com ara la Taula de Dones, la Taula d’Esports i la Taula de Salut, en què que s’ha fet un treball important en temes de salut mental, per exemple, cosa que feia molta falta, perquè tants anys de crisi havien fet efecte", prossegueix la directora de la Unió d’Entitats del que per a molts encara és la Zona Franca, que en realitat són dos barris –la Marina de Port, on es concentra la major part de la seva població, i la Marina del Prat Vermell– formats per petites barriades molt diferents entre si i amb un caràcter molt marcat; de les casetes baixes del Plus Ultra –creuades pelcarrer de l’Aviador Franc– fins als pisos de Can Clos.

Un barri vermell i lila

Montse Picónés una de les que més rema en l’activaTaula de Dones. Explica amb orgull una de les seves criatures: el projecteEspais Liles. “Pioner a la ciutat”, reivindica. “És una iniciativa de caràcter comunitari que busca conscienciar i articular el veïnat en l’erradicació de la violència contra les dones; va néixer després de la nostra participació en lamarxa exploratòria a la Colònia Santiveri. Hem començat amb12 comerçosals quals ja hem fet una formació, i als seus aparadors tenen el logo del projecte, que s’ha fet ambles escoles i els instituts del barri. Són punts en què les dones que tinguin algun problema puguin entrar;punts segurs”, resumeixPicón. 

Ho fa mostrant el llibre lila que han editat amb els dibuixos de tots elsnens escolaritzats al barri amb qui han treballat el projecte, que no són tots els del barri, ja que moltes famílies escolaritzen fora dela Marinaa la recerca de l’ascensor social. “És una veritable llàstima perquè tenim unes escoles ambuns projectes i uns professionals boníssimsque es deixen la pell”, afegeixGarcía. Assignatura pendent.

El metro, un abans i un després

A més deldesplegament del pla de barris, un altre assumpte que ha marcat aquests quatre anys és, sens dubte,la tan costosa arribada del metro, tot i que continuen reivindicant que s’obrin “totes les estacions”. "Quan entrin en funcionament les parades del polígon, els treballadors podran arribar més fàcilment en transport públic i serà més fàcil descongestionar el passeig", apunta la directora de la Unió d’Entitats, que també assenyala que al barri hi ha molta gent que continua optant pel bus per anar al centre, perquè la L-10, si bé és cert que els ha situat en la xarxa de metro, els obliga a fer molta volta (i a fer transbord a Torrassa).

“Allargar fins aquí la L-2hauria sigut la solució”, assenyalaAbdó Florenci, president de la coordinadora de les associacions de veïns i comerciants de la Marina, que apunta també com a prioritat per al pròxim mandat laremodelació del passeig de la Zona Francai la construcció de la piscina, demandes sobre les quals hi haconsens.  La reforma del passeig perquè sigui això, un passeig, i no una via ràpida entre les rondes, ila construcció de la piscinaper completar el noucentre esportiu, que sí que ha obert aquest mandat –amb un projecte heretat de l’anterior govern– i la gestió del qual s’ha donat als veïns, una cosa també molt ben rebuda.

El debat de la seguretat

Florenciés molt crític amb el govern deColau, sobretot enqüestions de seguretat. "La policia de barri és un nyap. És necessària més vigilància per part de la Guàrdia Urbana", assenyala el president de la coordinadora, que també critica la neteja dels carrers.

Notícies relacionades

Revisió electoral: Nou Barris se sent "més escoltat", però demana més resultats

Un mandat marcat per la pressió turisticoimmobiliària i els narcopisos

Xavier González té 28 anys i és membre de l’Ateneu Popular la Marina Zona Franca, L’Engranatge,L’Engranatge entitat des de la qual els joves estan apostant pel barri. La seva radiografia del territori s’assembla més a la deGarcíaiPicónque a la deFlorenci. El jove celebra, a més, laconstrucció de les pistes de bàsquet i vòleial costat de laCasa del Rellotge, “un espai on els joves poden anar a fer esport sense haver de pagar”.

SegonsGonzález, un altre dels assumptes positius del mandat ha sigut l’impuls donat a la recuperació de la memòria històrica, amb avenços com el passatge d’Antonio Ruiz Villalba, darrere de l’escola de la Seat, assassinat durant la repressió a una protesta dels treballadors de la fàbrica. O el bateig com a plaça del Moviment Obrer a l’espai abans sense nom entre el passeig de la Zona Franca i el carrer del Foc. Una història, la del moviment obrer, que ha marcat el caràcter del barri.