Colau i Maragall s'ensenyen les urpes però no es mosseguen

Els debats no es guanyen, però sí que es poden perdre. I amb aquest missatge al cap, Ada Colau i Ernest Maragall, els dos favorits de les enquestes per guanyar el pròxim diumenge, van celebrar aquest divendres, últim dia de campanya, un cara a cara. Un debat que va resultar ser una espècie de classe de 'capoeira', aquesta dansa-art marcial brasilera en què els ballarins o contendents simulen una baralla, reprodueixen tots els seus gestos, però no llancen cops.

Maragall i Colau no van decebre. Tan sols en l’última part del debat, quan va treure el nas el procés, el debat va elevar el to. 'Ma non troppo'. En un format que, sorprenentment va excloure l’assumpte del turisme, els dos candidats van mostrar una manera semblant d’analitzar la ciutat i tan sols van diferir en com abordar les qüestions d’habitatge i seguretat. "Està bé que la ciutat pugui optar entre dues opcions progressistes", va assenyalar Maragall a l’inici.

Colau va convertir el Govern deQuim Torra en el seu màxim oponent i, a tot estirar, es va limitar a recordar a Maragall la seva adscripció a aquest Executiu com a conseller. I no només a aquest Govern. També li va retreure la gestió per exemple, de la vivenda feta pels ajuntaments socialistes. El republicà li va respondre que no es pot fer la mirada enrere, quan "el paradigma era un altre, el de la compra en propietat" i, sobretot, li va recordar a l’alcaldessa que les competències en vivenda estaven, en aquests executius municipals, en mans d’ICV, la força mare dels comuns.

Acte de fe

Va ser aquest un dels moments destacats del debat, perquè la menció de la relació de Colau amb ICV va servir a l’edil per afirmar que "en aquella època jo era activista" i que, justament aquesta experiència li permetia assegurar que "jo en sé bastant d’aquest tema".

Maragall va resumir el problema de la ciutat com el d’una falta enorme de lideratge, atribuïble a l’alcaldessa. Com el diagnòstic és semblant i l’enfocament, també allunyat, per exemple, de les receptes de la dreta sobre mà dura, en qüestió de seguretat, els arguments de Maragall van quedar com una espècie d’acte de fe. Un 'jo tinc un altre tarannà, ho faré millor'.

Tampoc Colau va saber descriure què farà en un futur. Més enllà de l’autosatisfacció pel treball fet, diguin el que diguin els baròmetres i, fins i tot qüestionant algun d’aquests ("els robatoris han pujat a tot Catalunya", es va defensar sobre l’augment de la inseguretat als carrers) i el "queda molt per fer".

La capitalitat de BCN

Notícies relacionades

Collboni: "S'ha de girar full del govern de Colau i del procés"

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

Com ha fet a tota la campanya, Maragall, en la qüestió del conflicte català, va denunciar l’"ambigüitat" amb què s’ha mogut en tot l’assumpte. "No n’hi ha prou amb les declaracions retòriques. Vostès són capaços de votar en contra de la suspensió dels presos a la Mesa del Congrés, però poc després posar-se a pactar governs a Espanya i vostè, a Barcelona, amb Jaume Collboni", va etzibar el republicà.

Colau va negar taxativament que hagués sigut ambigua i va presumir de la seva defensa dels drets civils realitzada per la seva força. I va acorralar Maragall amb les declaracions de Torra (de Junts per Catalunya, però en el càrrec gràcies a ERC) i la capitalitat de Catalunya per a Girona. L’alcaldable d’ERC, després de ser perseguit diverses vegades per l’alcaldessa no va poder escapar-se a la pregunta i va assenyalar el "seu desacord" amb les paraules del president. "Barcelona és i serà la capital de Catalunya", va sentenciar.