El PSC remunta a Barcelona impulsat per l''efecte Sánchez'

La candidatura del PSC a l’alcaldia de Barcelona liderada per Jaume Collboni només tenia un camí: créixer després de la desfeta soferta en les anteriors eleccions locals, el 2015. Però cap dels sondejos pronosticava una disputa tan ajustada entre els socialistes catalans, Barcelona en Comú i Esquerra Republicana de Catalunya com la que s’ha donat durant els primers percentatges de l’escrutini que han arribat fins i tot a donar l’alcaldia a Collboni. Un frec a frec que s’ha saldat amb la victòria d’Ernest Maragall i un tercer lloc per al PSC que es recupera així clarament de la desfeta soferta el 2015. I veu com el nou cicle electoral no bufa només a favor dels socialistes espanyols, sinó que l’‘efecte Sánchez’ incideix, també positivament en els catalans.

La candidatura de Collboni ha aconseguit 137.752 vots (amb el 99,2% escrutat), més del doble de l’aconseguit en les últimes eleccions locals (67.489 paperetes) i un percentatge del 18,42% davant el 9,6% del 2015. Un resultat que suposa vuit regidors, el doble dels que ostentava en l’actual consistori (4 regidors). Un resultat que permet afirmar que el temor dels socialistes que la suspensió, divendres, per la Mesa del Congrés dels diputats presos (Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull) els passarà factura no s’ha materialitzat. I un resultat que significa “el final de la travessia del desert del PSC”, en paraules de Javi López, candidat al Parlament Europeu. I que el “PSC ha tornat a Barcelona”, en paraules del candidat a la ciutat.

Collboni ha sortit a valorar l’escrutini passada la mitjanit al crit de “Visca, visca, visca, Barcelona socialista” corejat pels simpatitzants de la formació. Exultant i fortament aplaudit, l’alcaldable del PSC ha exclamat que el resultat és “extraordinari” i el “reconeixement que el PSC és el partit de la ciutat”. I s’ha reafirmat en el que ha proclamat durant la campanya: “Serem fidels a la paraula donada i mantindrem al peu de la lletra els compromisos adquirits”. Per acabar assegurant que el PSC és “garantia d’un projecte de progrés, un projecte no independentista i d’un bon govern a la ciutat”.

Notícies relacionades

Festival per a promoure el benestar emocional dels joves a Barcelona: una cita imperdible el 30 de novembre en el CCCB

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

La remuntada és important, però no suficient per assolir la vara d’alcalde, i la victòria de Maragall descarta totalment l’entrada en el govern municipal. Collboni ha basat la seva campanya en assegurar que els socialistes i la seva candidatura eren l’única alternativa per evitar que l’independentisme s’instal·lés en el govern de la ciutat i afirmant que no pactaria amb ERC sota cap concepte. Un acord alternatiu amb Barcelona en Comú sembla inviable ja que hauria de sumar majoria absoluta (21 regidors) i això implicaria unir parelles de ball antagòniques, com Ada Colau i Manuel Valls.

Amb la pujada registrada, el PSC veu com s’allunya el terratrèmol que van patir el 2015 quan la força que va manar a l’ajuntament de Barcelona durant les tres primeres dècades de consistoris democràtics i que va arribar a tenir fins a 20 regidors (a les eleccions de 1999) va registrar una baixada històrica, una desfeta que el va portar a no ser primer partit a cap dels 10 districtes de Barcelona i, fins i tot, quedar en última posició en dos: a Sarrià-Sant Gervasi i l’Eixample. Només va salvar mínimament els mobles a Nou Barris on va obtenir una segona plaça. Avui ha recuperat la primera. El vuitè districte de Barcelona és l’únic dels 10 de la ciutat que s’ha tenyit de vermell.