¿On va perdre Colau l'alcaldia de Barcelona?

La victòria en les eleccions municipals de Barcelona es va vendre més barata que mai en 40 anys d’ajuntaments democràtics.Ernest Maragall i ERC en van tenir prou amb 160.990 vots per alçar-se amb el triomf i desbancarAda Colau i Barcelona en Comú, que es va quedar a 4.833 paperetes de repetir triomf. L’encara alcaldessa va baixar dels 176.594 recolzaments del 2015 als 156.157 de diumenge passat, 20.437 suports menys en una contesa en què la participació va créixer més d’un 5% a tots els districtes excepte a Nou Barris (+2,3%). Aquestes són algunes de les conclusions que donen els resultats del 26-M.

Colau cau als districtes que la van encimbellar

Nou Barris va ser imprescindible perquè Colau aconseguís la vara de poder el 2015 i va ser clau perquè perdés la primera posició diumenge passat. En aquest districte els comuns es van deixar 6.780 vots, la majoria dels quals no és forassenyat pensar que anessin a parar a les files del PSC, que va recuperar el lideratge en aquest territori amb un discurs gens ambigu en el debat sobiranista. No obstant, també van ser determinants en la derrota els 4.926 recolzaments que Barcelona en Comú va perdre a Sant Martí i els 3.321 que se li van escapar a Horta-Guinardó. Lleugerament menor va ser la sagnia a Sant Andreu (-2.875) i a Sants-Montjuïc (-2.289), i simbòlic va ser que passés del segon al cinquè lloc a les Corts amb 272 vots menys. Tot i que per a simbòlic, Ciutat Vella: BComú va guanyar al districte més castigat pels narcospisos i la inseguretat, però amb 1.697 paperetes menys. Només va aconseguir més sufragis a Gràcia (+1.108), Sarrià-Sant Gervasi (+494) i l’Eixample (+121).

L’Eixample propulsa ERC

Les municipals de Barcelona s’acostumen a guanyar a l’Eixample, més que res perquè és el districte amb més nombre d’electors: 129.324 persones van acudir a les urnes diumenge, de les quals 29.444 van optar per Esquerra. A costa sobretot de la patacada de JxCat i en part també de la CUP, els republicans van duplicar en aquesta zona els resultats del 2015 i van aconseguir el rècord de regidors (10) gràcies també a l’impuls a altres places clau, com ara Sant Martí, on van passar de 12.048 a 24.783 sufragis. En el seu objectiu d’erigir-se com la 'Casa gran del sobiranisme' i amb el permís d’un triomfant Carles Puigdemont en les europees, ERC va capitalitzar molt ‘vot útil’ independentista i va fagocitar les altres forces del bloc a les zones més refractàries al tema identitari. No obstant, va resultar cridaner que els republicans pugessin 6.652 recolzaments a Gràcia, però que quedessin segons després dels comuns, que malgrat perdre es van imposar en sis de 10 districtes. Esquerra només va guanyar a es Corts i a l’Eixample.

Independentisme: més, però menys

Un partit independentista ha guanyat les eleccions municipals de Barcelona, de manera que podria dir-se que és el primer a fer-ho, perquè la CiU de Xavier Trias no sembla que ho fos el 2011. El secessionisme pot estar content per aquesta banda, però també té motius per a la decepció si s’aprofundeix en la comparació amb els comicis del 2015. Fa quatre anys, per exemple, la suma de CiU, ERC i la CUP va collir 288.488 paperetes, el 41,18% del total. En aquesta última ocasió, i amb una participació superior en 5,6 punts, aquest tripartit i Barcelona és Capital van recopilar 297.512 sufragis, el 39,45% del global. Es tracta, per tant, de 9.054 vots més, però 1,73 punts percentuals menys que fa quatre anys. I el que és més rellevant: de 18 regidors han baixat a 15, mentre que el bloc PSC-PP-Cs ha passat de 205.765 a 275.987 paperetes (del 29,37% al 36,61%), de 382.377 a 432.144 (del 54,58% al 57,32%) si s’hi inclou BComú.

Dobles i triples socialistes

Notícies relacionades

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

El lloguer de temporada creix el doble de ràpid a Barcelona que a Madrid

La gesta més sorprenent del PSC ha sigut recuperar la primera plaça del podi electoral a Nou Barris, calador de vots que tantes alegries els va donar anys enrere i amb el qual ja es va reconciliar en les passades eleccions generals. Diumenge passat, els socialistes van recollir allà la decepció amb els comuns en forma de 19.193 vots, 8.371 més que el 2015. I, fins i tot amb tot això, aquest va ser l’únic districte on la llista de Jaume Collboni no va duplicar les xifres de la contesa precedent.

En la resta de zones de la ciutat, els socialistes catalans van aconseguir duplicar els resultats de fa quatre anys (tot sigui dit, venien de molt a baix) i fins i tot n’hi va haver dos en els quals es va marcar un triple: Les Corts (va passar de 2.912 a 6.965 suports) i Sarrià-Sant Gervasi (va pujar de 3.125 a 10.261 sufragis). En aquest últim districte, no obstant, l’alegria més gran se la va endur la llista de Manuel Valls i Ciutadans, perquè va vèncer en aquest territori amb 19.085 vots, 5.300 més que el segon classificat, JxCat. Gràcies a aquests resultats, la candidatura de l’exprimer ministre francès pot presumir d’haver avançat els postconvergents en el recompte global.