La seguretat al suburbà

Un centenar de carteristes actuen cada dia al metro

833 detinguts i 3.470 denunciats l'any passat demostren la gran activitat delictiva

Els Mossos acrediten la reincidència perquè els fiscals reclamin ordres d'allunyament

zentauroepp48796267 metro190625190104

zentauroepp48796267 metro190625190104

3
Es llegeix en minuts
Óscar Hernández
Óscar Hernández

Periodista

ver +

Robar una cartera al metro i sortir-ne indemne sembla fàcil. Almenys, si s’analitzen les espectaculars xifres. Segons els Mossos d’Esquadra, cada dia actuen al metro de Barcelona entre 80 i 100 carteristes, la majoria, perfectament identificats. L’any passat, els policies autonòmics, que es camuflen de paisà entre els usuaris del suburbà, van agafar robant 4.303 lladres. D’aquests, 833 van ser detinguts (perquè el valor del que havien robat superava els 400 euros), i 3.470, denunciats (al valer menys el botí i no ser, per tant, delicte).

Per evitar aquesta aparent sensació d’impunitat, els Mossos d’Esquadra, els jutges i els fiscals han desenvolupat una nova estratègia: les ordres d’allunyament, és a dir, prohibir als carteristes denunciats reincidents tornar a entrar al metro. Per aconseguir-ho, la policia catalana entrega al fiscal, amb cada carterista detingut, un exhaustiu informe del nombre de detencions i denúncies que acumula aquesta persona, una espècie de detallat currículum delinqüencial.

Informes de 576 lladres

I més xifres, fredes potser, però contundents. Des que el setembre del 2015 els Mossos van començar a elaborar les llistes amb els càrrecs acumulats per cada lladre, n’han elaborat un total de 2.236 que afecten 576 persones, tots ells, carteristes. I han servit perquè els jutges hagin dictat 304 ordres d’allunyament a la xarxa del metro o del transport públic en general. Hi ha ordres d’allunyament del metro, de la xarxa de TMB (inclosos autobusos) o, fins i tot, d’estacions de Renfe, com ara la de Sants i la de plaça de Catalunya. “I la veritat és que són efectives, perquè aquestes persones ja no tornen a actuar mentre l’ordre està en vigor per evitar ser detinguts per desobediència”, explica Pere Pau Guillén, inspector en cap de l’Àrea d’Investigació Criminal dels Mossos a les Corts.

“Normalment, són ordres d’allunyament amb una vigència d’uns sis mesos, temps durant el qual els afectats se’n van a altres països”, afegeix Guillén, que juntament amb el seu equip d’investigadors va proposar la idea de demostrar la multireincidència i suggerir a fiscals i jutges que condemnin els detinguts o denunciats amb la prohibició d’entrar al metro.

"¿Com torno a casa?"

Un dels jutges que ha dictat nombroses sentències contra carteristes del metro que inclouen aquesta mesura és Francisco González Maíllo, titular del Jutjat d’Instrucció número 11 de Barcelona. “Es tracta d’una mesura accessòria que prenem en el moment de dictar condemna i, si incompleixen l’allunyament, llavors cometrien un trencament de condemna, amb una pena d’entre sis mesos i un any de privació de llibertat”, detalla González.

Per a aquest jurista, la mesura és efectiva “a falta que els legisladors n’aprovin una altra”, referint-se a la potestat dels polítics d’endurir o suavitzar els càstigs per qualsevol delicte en una reforma del Codi Penal. Afegeix, com a anècdota, que en una ocasió un condemnat, quan el va informar que no podria agafar el metro durant uns quants mesos, li va contestar: “¿I ara com torno a casa meva?”.

Notícies relacionades

Els qui també han notat que els allunyaments funcionen són els agents de l’Àrea de Seguretat del Transport Metropolità dels Mossos, que dirigeix el subinspector Carles Vallès. “Els condemnats desapareixen mentre l’ordre està vigent. Tenen una gran capacitat per desplaçar-se a altres ciutats fins que puguin tornar”, explica el cap policial.

Demanar informació a l’agent

Els seus homes i dones rastregen el metro sense uniforme a la recerca d’aquests lladres que capturen quan actuen o que identifiquen al reconèixer-los. Passa a l’estació d’Urquinaona, un dels punts de risc, quan tres policies intercepten dues dones i un home bosnians. Tots han sigut denunciats diverses vegades. Mostren els seus documents i se’n van tranquils. “De vegades fins i tot ens demanen que comprovem si estan reclamats per algun jutjat, per veure si poden continuar robant”, explica un policia. De fet, al veure els mossos, ni tan sols intenten fugir.