Unes 200.000 rates viuen a les clavegueres de Barcelona

Al voltant de 200.000 rates viuen alclavegueram de la ciutat de Barcelona, segons un estudi del’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), el primer d’aquestes característiques que es fa en una ciutat espanyola, que adverteix que aquests animals poden transmetre malalties infeccioses als humans.

L’ASPB acaba de presentar les conclusions del primer cens de rates de claveguera en una gran ciutat a Espanya, que també és un dels primers a Europa, en el marc del projecte BCNRats, que pretén conèixer i ponderar els riscos associats a les rates per establir estratègies de vigilància i control.

La metodologia que els tècnics de l’ASPB i de l’empresa Lokímica han utilitzat per al recompte consisteix a dividir els més de 900 quilòmetres de xarxa de clavegueram visitable de la ciutat en trams de 90 metres i col·locar en cadascuna d’aquestes seccions 30 trampes de captura que van revisar durant quatre nits consecutives.

L’estudi, que es va dur a terme entre el desembre del 2016 i novembre del 2017, i els resultats del qual s’han presentat en la sessió científica mensual de juny de l’ASPB, ha mostrat una mitjana d’11,24 rates capturades en cada tram, cosa que resulta en una estimació de 106.739 rates, com a mínim, a la xarxa visitable del clavegueram, que ascendeix a més de 200.000 si considerem la xarxa no visitable.

No obstant, la tècnica de control de plagues de l’ASPB, Sandra Franco, ha alertat que “la xarxa no visitable té unes característiques diferents a la visitable i això dificulta l’extrapolació”.

Increment considerable

Segons el responsable del servei de Vigilància i Control de Plagues Urbanes de l’ASPB, Víctor Peracho, el 2014 hi va haver un increment “considerable” de rosegadors a la capital catalana –un 24% respecte a l’any anterior– que atribueix a una “explosió demogràfica cíclica de l’espècie”.

Un segon estudi de l’ASPB ha provat que el nombre de connexions dels claveguerons i embornals afavoreixen la incidència de les rates de claveguera, ja que “suposen una aportació d’aliment, aigua, refugi i punt de sortida a l’exterior”.

Franco ha afegit que “mentre més densitat de població i més estret sigui el carrer, més rosegadors tendiran a concentrar-se i aquests també busquen espais amb àrees verdes, ja que són el seu hàbitat natural, perquè la claveguera només és un refugi”.

“De moment, aquests factors identificats no són eliminables i fa falta investigar més”, ha reconegut Franco, que ha recordat que el pròxim estudi el dedicaran al cens de rates a la superfície.

L’ASPB també ha comprovat que les rates que habiten a la claveguera de Barcelona no són resistents a rodenticides (pesticida que s’utilitza per matar rosegadors), cosa que no passa en algunes poblacions d’Europa, els EUA i el Canadà, on aquests animals estan modificant el seu genotip per un possible abús d’aquest raticida.

Alt nivell de bacteris

Quant al potencial zoonòtic dels rosegadors, l’ASPB, en col·laboració amb l’Hospital Clínic i la Universitat de València, ha trobat una prevalença del 59% del bacteri Listeria i del 71% de l’Escherichia coli en una mostra de 212 rosegadors.

“Això és una bestialitat. Hi ha pocs estudis que observin amb una mostra prou gran unes prevalences d’agents zoonòtics tan elevades”, ha afirmat el biòleg de l’ASPB, Tomás Montalvo, que ha dirigit l’estudi.

Dels 16 bacteris zoonòtics (que es poden transmetre a humans) detectats en les rates de mostra, els bacteris Campylobacter i Salmonella es van trobar en els nivells més baixos, amb una prevalença del 7% cada un, i Yersinia enterocolitica i Leptospira interrogans en nivells “moderats”, amb el 18 i 12%, respectivament.

Una altra dada sorprenent de l’estudi és l’alta prevalença del protozou Leishmania infantum –del 33,3%– als exemplars del clavegueram, ja que, segons Montalvo, “les rates són un reservori poc comú per a aquest patogen”.

A més, més del 40% de les rates analitzades presentaven resistència als antibiòtics cefalosporines i quinolones, els més utilitzats per combatre malalties infeccioses.

Un 85% de les mostres analitzades estaven infectades per deu espècies diferents de paràsits, segons el biòleg, que ha destacat que “cinc d’aquestes espècies eren zoonòtiques i dues han sigut detectades per primera vegada a tot Europa”, per això, l’ASPB ha publicat l’estudi en el ‘Rodenticide Resistance Action Commitee’.

Notícies relacionades

Així es contracten i funcionen les excursions ‘low cost’ des de Barcelona

Excursions ‘low cost’ des de Barcelona: el fenomen en auge que inunda els portals de veïns

“Moltes malalties que transmeten les rates són zoonòtiques i poden afectar la salut de les persones, però encara no tenim proves directes de cap malaltia que s’hagi transmès pel contacte estret amb rates”, ha conclòs Montalvo.