El Raval acompanya els veïns d''Hospital, 99' per evitar el seu desnonament

La guerra per la vivenda, la situació ha arribat a uns extrems que fa temps que no és exagerat anomenar-lo així, viu aquests sufocants dies una batalla decisiva en un escenari estratègic: el cor del Raval. Així, almenys, ho consideren els moviments pel dret a la vivenda (i a la ciutat) del barri, que han transformat la finca en qüestió, Hospital, 99 –una d’aquelles adreces que quedarà ja en l’imaginari col·lectiu dels moviments socials– com a símbol de resistència. L’edifici té entrada pel passatge de Sant Bernardí, els baixos del qual són la viva imatge de la precarietat de la vivenda a la ciutat. Aquest dilluns els seus veïns, acompanyats pel Sindicat de Llogaters i el Sindicat d’Habitatge del Raval han exposat les seves reivindicacions en una freqüentada roda de premsa en ple carrer; sota la mirada d’una de les veïnes afectades, que sortia a la finestra amb el seu nadó en braços. Demanen "forçar la intervenció de l’ajuntament per comprar l’edifici i oferir-lo als seus habitants a canvi d’un lloguer social que els permeti viure".

Sobre la finca, en la qual viuen 10 famílies amb vuit menors,  hi ha una ordre de desnonament oberta, entre aquest dilluns i el dia 15, pràctica –desnonament sense dia i hora fixats per evitar precisament la resistència– que els moviments socials denuncien i que actualment està prohibida per llei.

Del 15-M a l’1-O

A la taula rere la qual parlen, una pancarta amb una sola paraula: "Força". Això, força, múscul, és el que mostra el teixit veïnal a la seva esquena, que no cessa en els seus càntics a favor del dret a la vivenda, actualitzant clàssics a l’estil "un desallotjament, doble ‘okupació’".

El primer a prendre la paraula és Jaime Palomera, portaveu del Sindicat de Llogaters, que demana primer a l’ajuntament que compri l’edifici "pel preu de saldo al qual el va comprar Blackstone" i a la Generalitat que pari el desnonament de forma immediata. "Un desnonament que ens portarà repetir escenes com les viscudes l’1 d’octubre i el desallotjament dels acampats del 15-M, de policia pegant ciutadans que defensen els seus drets", assenyala Palomera disparant en totes direccions. 

Tatiana Sarmiento, portaveu dels veïns, recorda com van ser ells, posant els seus cossos, els que van expulsar els narcos del lloc.

L’edifici ‘okupat’ és propietat del fons inversor Blackstone des de març del 2018, quan el va adquirir en bloc juntament amb altres edificis després que l’Ajuntament de Barcelona, que va tenir sobre la taula l’opció de comprar-lo renunciés finalment a fer-ho.

Notícies relacionades

BCN i la Generalitat aixecaran 1.151 vivendes assequibles abans del 2027

La nova cocteleria màgica

Fonts de la propietat asseguren que "s’han esforçat des del primer dia per trobar una solució col·laborativa per a la situació de les persones que han ‘okupat’ il·legalment l’edifici durant tres anys". "Ens hem ofert a reallotjar els més vulnerables, a inscriure’ls en un pla de recolzament social i cobrir les despeses. A més, hem mantingut i mantenim nombroses reunions amb l’ajuntament sobre aquesta situació. Ara, els tribunals han dictaminat que el desallotjament s’ha de portar a cap", assenyalen.

La proposta

La regidora Lucía Martín ha explicat que sobre la taula hi ha una proposta d’acord arribada divendres entre consistori i propietat. Proposta que inclou reallotjar les tres famílies que consideren més vulnerables en el mateix edifici després de la seva rehabilitació, i el compromís de la propietat a llogar almenys la meitat de la resta de pisos a "preus assequibles" (per sota del preu de mercat). Un preacord que Martín considera positiu ja que és la primera vegada que s’aconsegueix que un fons inversor accepti reallotjar famílies a les finques adquirides després de rehabilitar-les, però que per als veïns de l’edifici és totalment insuficient ja que no inclou cap de les seves dues demandes: ni la paralització del desnonament ni la compra del bloc per part del consistori.