Barcelona obrirà un carril bus a Aragó i eliminarà un vial a Mallorca

Després d’un mandat en què s’han anat establint tímidament les bases d’una nova mobilitat, més amiga del medi ambient, la taula sobre l’emergència climàtica, reunida ahir, havia de marcar un punt d’inflexió: l’inici de mesures de més abast i, el més important, la implicació del teixit associatiu i la societat civil en la construcció d’una ciutat més habitable. El consistori ha debatut amb tots els agents implicats en la crisi climàtica per fer-los partícips de la urgència de “desplegar accions que portin la ciutat a una reducció dràstica de les emissions de gasos d’efecte hivernacle”.Mentre es discuteix i s’estableixen les bases –legals, socials i econòmiques– d’una nova estructura urbana, el govern local ha anunciat, entre d’altres mesures, que crearà un carril bus al carrer Aragó, impulsarà noves superilles i convertirà carrers de més d’un carril en zones 30, com ara el passeig de Sant Joan, el carrer Gran de Gràcia o el carrer Sicília. Al gener, amb la posada en marxa de la zona de baixes emissions (veto als vehicles més contaminants dins del perímetre de les rondes), s’aprovarà el decret municipal d’emergència climàtica. 

No hauria de sorprendre ningú que aquesta reunió i aquest document d’intencions es presentin a l’inici del mandat. Perquè la ciutat no és pitjor avui que fa un any o dos, per molt que s’hagi batut el rècord de temperatures al juny. Si s’hagués fet abans, el cost electoral hauria sigut impredictible. D’aquesta manera, i a quatre anys de tornar a treure les urnes municipals, el govern té marge de sobra per desplegar, ampliar, experimentar, corregir, potenciar o anul·lar. I comptar amb un govern més estable de 18 regidors també hi ajuda. Sembla que queda clar que la crisi climàtica serà l’eix principal del consistori o, com a mínim, de les àrees que quedin en mans de Barcelona en Comú. En aquest sentit, té mèrit que l’actual govern s’atreveixi a tocar el carrer Aragó, l’única gran artèria sense carril per al transport públic i de la qual depèn en bona part de la fluïdesa de la capital catalana. En tenen, per exemple, la Gran Via, la Diagonal i la Meridiana, els tres carrers, per cert, amb carril bici, una altra diferència respecte a Aragó. Està previst pintar-lo en tota la longitud del carrer i l’utilitzaran, ara per ara, autocars discrecionals i taxis. S’ha de veure si TMB opta per inserir alguna de les seves línies, però tothom sap que un carrer tan recte és ideal per a la nova xarxa ortogonal. 

Una mica menys de pol·lució

Durant la passada edició del Mobile World Congress, al febrer, ja es va instal·lar el corredor per albus i el taxi entre Vilamarí i Casanova, perquè fos més fàcil arribar al recinte firal de la plaça d’Espanya. En l’àmbit de la mobilitat, tambés’eliminarà un carril a Mallorca, de la Diagonal a la Meridiana (es decidirà amb els veïns quin ús se li donarà), i es pintarà un carril bus a Carmen Amaya amb el passeig Calvell. També es pacificaran entorns d’escoles, es potenciarà la recollida selectiva d’escombraries i energies renovables i es crearà una taula per reduir el plàstic d’un sol ús. En total, i bàsicament gràcies a la implementació de la zona de baixes emissions, el consistori calcula que l’any que ve es reduirà un 6% el diòxid de carboni a la ciutat, més de 200.000 tones. Quant a les superilles, s’ampliaran les de Sant Antoni i Horta, i s’iniciaran els estudis per implantar les de Sant Gervasi- la Bonanova i dues més a l’Eixample.   

Notícies relacionades

BCN i la Generalitat aixecaran 1.151 vivendes assequibles abans del 2027

La nova cocteleria màgica

A la taula hi han participat prop de 300 persones pertanyents a 200 entitats, associacions, gremis i administracions públiques. Entre elles, el port i l’aeroport, aquest últim representat a través del subdelegat del Govern. Una de les idees que ha sobrevolat la trobada és la de posar sostre al creixement de les dues infraestructures. Una proposta que grinyola amb els plans d’ampliació que ja estan en marxa en les dues infraestructures. També s’ha parlat del peatge urbà, un pla que fa un any, en paraules d’un responsable de Mobilitat del consistori, “no es plantejava” però que ara sí és una de les mesures (eternament) pendents d’estudi.

Retrets al Govern

La tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, ha recordat que la crisi climàtica té un marge de maniobra de 12 anys. A partir del 2030, segons els experts, s’entrarà en un camí sense retorn en l’àmbit del medi ambient. Per això ha apressat la Generalitat, l’Estat i la Unió Europea a legislar perquè les ciutats puguin dur a terme totes les reformes necessàries per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. El decret d’emergència climàtica previst per a l’1 de gener serà poc més que una declaració d’intencions. Per això, ha assenyalat la regidora de Barcelona en Comú, “se la vol dotar de contingut, no com han fet altres administracions”, en una clara referència al decret aprovat pel Govern fa un parell de mesos. Ada Colau també ha fet referència a les administracions que aprovendecrets ‘fake’i ha defensat que la seva intenció és que la capital catalana disposi d’un decret “concret, real, valent i ambiciós”. “La ciutat, com el planeta, és finita, no podem parlar de creixement infinit”.