Robatoris impunes a Barcelona

Ja fa mesos que col·lectius de veïns, comerciants i del sector turístic alerten sobre l’augment de la inseguretat que es viu a Barcelona, percebut molt abans que ho constatin vertiginosament les estadístiques oficials. Han reclamat per activa i per passiva més recursos policials. Però l’increment disparat dels furts que afecta la capital catalana fa que exigeixin més mesures amb les quals tapar la ferida. Defensen que anar al fons del problema per la via judicial, amb canvis en el codi penal que permetin endurir les condemnes als multireincidents. Impedir que els delinqüents tornin a la càrrega a la sortida del jutjat, on paguen meres multes per delinquir, amb una "total impunitat" que els deslliura de la presó. Així ho han expressat just abans de la Junta de Seguretat que se celebrarà avui.

Les últimes dades oficials han sigut la gota que fa vessar el vas:  Un augment del 31% en robatoris violents durant el primer semestre d’aquest any (del 58,6% acumulat en tres anys) i d’un 8,33% més de furts respecte a fa un any.

La situació ha empitjorat notablement des del mes de juliol del 2017, quan el Tribunal Suprem va interpretar restrictivament l’agreujament de les penes de furt aprovat el 2015. D’acord amb aquesta reforma, apropiar-se d’una cosa aliena sense utilitzar la violència i intimidació es castiga amb multa si el sostret no supera els 400 euros. Però en el cas que el lladre sigui multireincident (almenys tres condemnes fermes en els sis mesos previs), la pena passava a ser de tres anys de presó. L’alt tribunal va entendre que aquest salt en la condemna no podia aplicar-se quan els antecedents siguin per delictes lleus com el cas delscarteristes. Per exemple, altres furts de 400 euros. Segons el seu parer, és necessari que es tracti de delictes denominats menys greus, que sí que comporten presó a partir de tres mesos, com els furts de més valor.

"El poder legislatiu i el poder judicial no estan sent capaços de donar resposta a un fenomen enquistat en la nostra societat: el furt multireincident. Això provoca inseguretat i pèrdua de confiança en la justícia. Malgrat els últims avenços per frenar el denominat 'carterisme'", com són la transformació de les faltes en delictes lleus i el seu ingrés en el registre d’antecedents penals, el cert és que el garantisme del procés deixa moltes zones d’impunitat, especialment a qui ha fet del furt la seva professió", afirma Andrés Maluelda, del despatx Molins.

Lleis més clares

El també advocat Alessio Castellano, del despatx Zegrí, creu que aquesta interpretació restrictiva del Suprem va deixar "pràcticament sense efecte" la reforma del 2015. Al seu entendre, seria necessària una redacció més clara de l’article del Codi Penal que regula el furt de menys de 400 euros perquè "es pugui aplicar, de forma esglaonada, pena de presó als delinqüents habituals, la severitat dels quals es mesuri en funció del nivell de reincidència." Aquest lletrat explica que "a causa de la inseguretat ciutadana que pateix la nostra ciutat i d’altres, s’està promovent per part d’alguns col·lectius, coml’Associació Amics del Passeig de Gràcia,  i altres entitats una reforma processal que doni resposta a aquesta situació".

Els comerciants, en primera línia de fons, són els grans observadors del fenomen. Els furts i robatoris afecten a tothom, però s’acarnissen especialment amb els turistes. En el centre de Barcelona s’ha anat denunciant aquesta situació, però mirant de no foragitar i alarmar els viatgers. Però la presència d’aquests delinqüents ja és "dramàtica", sentencia Gabriel Jené, president de la xarxa d’eixos comercials Barcelona Oberta, que juntament amb els hotelers han llançat un SOS, cansats de trucar diàriament al 112 per denunciar-ho. 

El president dels comerciants del passeig de Gràcia, Luis Sans, és un dels que s’han reunit amb representants de l’àmbit judicial i d’Interior. "Ha arribat el moment d’admetre que la situació és descontrolada", apunta. Tot i que també han augmentat les detencions per robatoris violents (43,5% en un any), aquestes es queden en res en la mesura que els delinqüents "se senten impunes" perquè eviten la presó. Els lladres solen pagar les multes per furts.

Reunions amb Batlle

Albert Batlle, el nou cinquè tinent d’alcalde de Seguretat de l’ajuntament –una figura de molt més pes que la del comissionat nomenat per Ada Colau en el mandat anterior– és vist pels afectats com un "punt d’inflexió" en la crisi que viu Barcelona i que ja és el principal problema per als barcelonins, segons el baròmetre municipal. L’edil es va reunir ahir amb Sans, però també va veure set representants de nombrosos barris barcelonins units com a Tsunami Veïnal. Tots van compartir la seva preocupació per la inseguretat, emfatitzant el gran problema de la reiteració delictiva, apunta Manel Martínez, portaveu d’aquest moviment. Li van arrencar la promesa de diverses millores.

Fins i tot l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va assumir aquest dijous, en una entrevista a Betevé, que el problema és judicial i va plantejar la necessitat que la Fiscalia s’impliqui en la lluita contra la multireincidència, amb la creació, per exemple, d’una fiscalia especial a Ciutat Vella.

Els afectats reclamen més policia perquè la seva visibilitat sigui "dissuasiva", però sobretot a exigir un canvi legislatiu que acabi amb la impunitat ‘de facto’. Barcelona comparteix el problema amb altres urbs d’èxit turístic, com Madrid, Màlaga o Eivissa, però Sans manté que aquí l’assumpte s’ha agreujat, davant d’un caldo de cultiu favorable. "En aquests anys per a l’alcaldessa la seguretat mai ha sigut prioritària, hem perdut Urbana i Mossos, i s’han destinat els recursos a altres temes, com l’amenaça terrorista i la crisi política", relata.

Notícies relacionades

Els robatoris violents van augmentar un 30% a Barcelona en el primer trimestre de l'any

Buch destinarà 320 mossos més a Barcelona "pel problema de seguretat"

El Gremi d’Hotels de Barcelona subscriu la mateixa tesi, des del desgast de realitzar tràmits diàriament per facilitar les denúncies a la seva clientela robada. Als hotels de més de quatre estrelles és comú haver d’acompanyar a comissaria diverses vegades per setmana turistes que esperen hores de cua, després de ser-los arrabassats mòbils, rellotges o bosses, al carrer o fins i tot a l’interior. En alguns casos, explica el seu director, Manel Casals, es realitza la denúncia al mateix hotel i s’envia a la policia, tot i que la patronal creu que aquest tràmit hauria de ser més àgil. "No només hi ha un problema greu de seguretat, sinó de la imatge que projecta al món Barcelona", afegeix.

Els hotels de més categoria veuen com aquestes males experiències fan que molts viatgers dels EUA, el Canadà, Austràlia, el Japó, la Xina i altres clients importants a "ratllar Barcelona dels llocs on tornar", apunta un alt càrrec d’un establiment de gran luxe. En aquest sentit, el comerç reclama també que el Govern doti de més recursos els jutjats per accelerar els judicis. Demanen, que es creïn jutjats especialitzats en delinqüència urbana i es jutgin els casos "en 10 dies, com preveu la llei i no en cinc mesos, com ara."