Els sis cimboris de la Sagrada Família ja superen els 100 metres d'altura

Les torres que coronen la Sagrada Família seran divuit, tot i que el que toca és parlar de campanars i cimboris. Dotze per als primers i sis per als segons. En un temple normal hi sol haver, en el millor dels casos, dos de cadascun, però el simbolisme és una constant a l’obra d’Antoni Gaudí,  així que el genial arquitecte va pensar en gran i va decidir que els apòstols mereixien un campanar cadascun, i que el que tocava era que Jesús, la Verge i els quatre evangelistestinguessin el seu propi cimbori. I va filar una mica més prim a l’incloure-hi sant Maties, sant Bernabé i sant Pau. ¿Com?  Atorgant-los el campanar de sant Joan i sant Mateu, que a banda de companys de Jesús van ser evangelistes i per tant ja tenien el seu cimbori, i descartant, per traïdor, Judes.

Així doncs, les torres seran 18. Totes amb diferents altures, ja que no tots els personatges tenien la mateixa importància segons Gaudí; i amb les sis centrals (o sigui, els cimboris) amb la xifra simbòlica dels 100 metres ja superada. L’últim a arribar fins a la cota ha sigut el que serà el terrat de Barcelona quan el 2022 s’enfili fins als 172,5 metres d’alçada: el que representa Jesús. La setmana passada va arribar als 101,56 metres i, dies abans, el cimbori de l’evangelista que té una àguila com a atribut va aconseguir els 103,56 metres. La meta final d’aquest últim, prevista per al 2021, són els 135 metres.  Una xifra que comparteixen les quatre torres amb un evangelista com a titular. El sisè cimbori, el de la Verge, mesura en l’actualitat 104,35 metres, quan estigui acabat, també el 2021, la seva altura arribarà als 138 metres.

Notícies relacionades

2.160 canelons de solidaritat

Badalona encén el seu arbre gegant

Amb tot, els sis cimboris (o torres centrals ja que s’erigeixen sobre el creuer de la nau) encara no són el sostre de la Sagrada Família, el títol segueix estant en mans de dos dels campanars ja aixecats. Els dos centrals que coronen la façana de la Passió fan 112 metres. Una mica més baixos (107,5 metres) són els que adornen la portada del Naixement. Dels 12, quatre per cadascuna de les tres façanes del temple, queden pendents d’erigir els que remataran la façana de la Glòria. Al final, quan estiguin tots drets, el 2026, oscil·laran entre els 98 i els 120 metres de verticalitat.

Una botiga de 750 metres quadrats

I així, amb el temple cada vegada més a prop del cel, la Sagrada Família ha regularitzat finalment la seva situació amb l’Ajuntament de Barcelona. Un assumpte pendent des que el 1885 va sol·licitar la llicència d’obres al llavors municipi independent de Sant Martí de Provençals. Ha trigat 134 anys a obtenir-la però des del dimecres ja en pot presumir després d’haver abonat al consistori 4.627.074 euros (impost de construcció més llicència). D’aquesta manera es posa fi a un procés, llarg i històric, que es va tancar l’octubre passat amb un pacte pel qual la Sagrada Família es va comprometre a aportar, en 10 anys, 36 milions a les arques municipals per finançar les despeses que genera i millorar aspectes vinculats a la urbanització, mobilitat, transport públic i manteniment del seu entorn. L’ajuntament, a més, ha tramitat els permisos d’activitats i usos del temple, cultural i religiós principalment, però que també inclou una part comercial: una botiga, accessible només des de l’interior i per a la venda de productes relacionats amb la basílica, amb una superfície gens menyspreable de 750 metres quadrats.