Els submisos no són el que eren

Els submisos no són el que eren: ho diu amb coneixement de causa Mistress Minerva, dòmina professional que dissecciona la diferència entre el submís d’abans i el submís modern a la seva sala FemDom, a Sants, la masmorra on homes i dones han provat les mels fetitxes de la dominació, el recinte a part poblat de crucifixos, taüts, fuets, corretges, màscares, manilles i calaveres; i també literatura de referència, com l’edició de Taschen de ‘Bizarre’, la revista del reconegut mestre del bondage John Willie. Des d’una altura que no és només física, que té a veure, sens dubte, amb el seu alè eròtic, Minerva diu que la combinació d’internet i ‘Cinquanta ombres d’en Grey’, la «sortida de l’armari» del món BDSM (Bondage, Disciplina, Dominació, Submissió, Sadisme i Masoquisme) i, en últimes, la pèrdua de la seva condició de gueto, han creat submisos falsos, submisos que no estan a l’altura: submisos de pa sucat amb oli. Minerva ha encunyat un terme propi per identificar-los: «’sumifantasmes’».

«El BDSM ha canviat molt. Era més autèntic quan era més gueto. Ara no està tan mal vist com fa uns anys, i per això ha sorgit una nova generació, la dels ‘sumifantasmes’». És una de les raons per les quals ha deixat d’anunciar-se. Ara només s’ajunta amb submisos coneguts, que són autèntics submisos. Però fins fa dos o tres anys ho feia, i identificava els fantasmes, cada vegada més freqüents, per una cosa tan senzilla com això: la tractaven de tu. «Aquest és un món de rols i això és una cosa que qualsevol submís entén, però quan cridava algú que em tractava de tu, jo ja sabia que no era un submís de veritat. Un submís de veritat et respecta i et tracta de vostè». Potser alguna cosa d’aquest canvi generacional esmenti Mistress Minerva en la conferència que impartirà en el marc del Saló Eròtic de Barcelona que tindrà lloc entre dijous i diumenge pròxims al Pavelló Olímpic de la Vall d’Hebron. Hi ha molts indicadors de com ha canviat el món en els últims anys. La volatilització de l’autèntic submís en podria ser un.

Ni bojos ni malalts

Notícies relacionades

La síndica estudia les notificacions de recàrrecs de l’AMB

La taxa metropolitana de residus pujarà de mitjana uns 5 € a l’any

Quan les coses perden misteri, perden. No han passat gaires anys des dels temps en què la idea d’una masmorra on una dona embolicada en làtex i pujada a uns talons abissals trepitjant un home, trepitjant-li els genitals, immobilitzant-lo amb plàstic, asseient-se a la seva cara, assotant-li el cul, asfixiant-lo o sodomitzant-lo donava lloc a reprovadors moviments de cap: aquests malalts. Alhora, la barreja de prejudicis, ignorància i desconeixement mantenien el gueto sa i estalvi de turistes. El moviment de terres que ha significat internet i la seva dubtosa virtut de transparentar-ho tot ha desplaçat uns metres la frontera, però no tant com perquè deixi de tenir sentit una conferència com la que dictarà Mistress Minerva, d’iniciació al BDSM, orientada justament a desmuntar clixés. «Es tracta d’aclarir dubtes. Des de fora, quan no coneixes alguna cosa, tens conceptes canviats. Crec que les persones que treballem el BDSM hem de fer divulgació per treure-li ferro al tema, perquè es vegi que no estem bojos ni malalts». És veritat, hi ha una paradoxa en tot això: podrien ser conferències com la de Mistress Minerva un viver de ‘sumifantasmes’. Però la coherència també és una dubtosa virtut.

D’altra banda, l’aniquilació dels últims prejudicis podria aixecar Barcelona al nivell de ciutats europees on el BDSM té una dimensió més social. «A Espanya hi ha llibertat per viure-ho i jugar-ho, però quant a festes és més limitat». Res hi ha, per exemple, semblant a la Nuit Demonia, celebració parisenca a la qual assisteixen unes 2.000 persones vestides d’estricte codi, un dels referents de les vetllades BDSM a Europa. «Aquí les festes són una mica més familiars. No hi ha tanta cultura». Mistress Minerva ho explica mentre es fuma el segon cigarret de l’entrevista en un sofà assetjat pel paisatge fetitxe, amb vista al tors d’un maniquí amb toca de monja i els pits banyats en rierols de cera. Al costat hi ha una taula plena de ciris la combustió dels quals, s’assumeix, ha sigut font de dolor i plaer. «Sempre he dit que el BDSM és el sexe intel·ligent. En general, el practiquen persones que ja han viscut la seva sexualitat i volen provar coses noves. ¿Per què no besar els peus d’una deessa, per què no llepar un taló, per què no sentir-te una alfombra?». És Mistress Minerva. Sap de què parla.