Activistes metropolitans organitzen grups de «guardians» per a persones sense llar

Tot i que la xifra d’afectats és encara una incògnita, possiblement perquè canvia amb freqüència i oscil·la d’un municipi a l’altre, en els últims anys han sorgit iniciatives ciutadanes dedicades a atendre i visibilitzar la realitat de les persones que dormen als carrers de ciutats com l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet o Sabadell. L’acció d’aquestes oenagés va començar a prendre cos durant la nevada i onada de fred del 2017, quan un grup de veïns de Santa Coloma es va organitzar per albergar les persones que vivien al carrer durant aquelles nits. Així va néixer Ningú Sense Llar Gramenet, que treballa per mostrar que «Santa Coloma també té gent vivint als carrers» i sensibilitzar la resta de veïns sobre el benestar dels desfavorits en la intempèrie.

«Barcelona està col·lapsada en l’atenció a persones sense sostre, mentre que a Santa Coloma cada vegada hi ha més ciutadans en fase d’exclusió social», recalquen des de Ningú Sense Llar. Per la seva part, Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels, amb una forta implantació a Barcelona (i altres ciutats, com Lleida), ho ratifica: «És clar que el problema també hi és fora de Barcelona, la qüestió és que no tenim gaires detalls del que hi ha, excepte xifres de gent que dorm al carrer».

Visibilitzar i acompanyar

En els últims anys, entitats socials formades per voluntaris que actuen com «guardians» en termes de cura i protecció, han seguit la línia de Ningú Sense Llar i han començat a recórrer les seves ciutats per visibilitzar aquesta realitat. És el cas de la Fundació La Vinya, de l’Hospitalet, que, tot i que no és una plataforma especialitzada en l’atenció de persones sense llar, des d’abril del 2019 un grup de voluntaris de l’entitat recorre els carrers per realitzar un servei d’acompanyament a persones sense sostre, iniciativa que es va impulsar després que els veïns els demanessin «fer alguna cosa».

«La idea és acostar-se a ells, tractar-los com veïns. Volem combatre la invisibilització que pateixen, que no siguin un element més del paisatge urbà», explicaXavi Loza, director de La Vinya.  L’Hospitalet és l’única de les 10 ciutats més poblades de Catalunya on no s’ha realitzat cap recompte de persones sense llar. «Sense recompte no hi ha pressió social. Sense xifres no hi ha problema», assenyala Albert Sales, investigador en la matèria de l’Ajuntament de Barcelona.

Jesús Husillos, tinent d’alcaldia de l’Hospitalet de Llobregat, defensa que un recompte «no resol res». «Tenim un protocol d’actuació pel qual laGuàrdia Urbana, sempre al terreny,s’articula amb els serveis d’emergència municipalscada vegada que detecta persones al carrer», afegeix Husillos.

D’una manera similar a La Vinya, a Sabadell, l’entitat ActuaVallès va emprendre a finals del 2017 el projecte Actua al Carrer, en el qual dos educadors recorren la ciutat un o dos dies a la setmana per trobar persones que viuen al carrer. «Va néixer de la inquietud de pensar que els serveis socials acaben sent reactius, s’actua quan la gent hi acudeix, però sabíem que hi havia gent que no hi anava i volíem fer acompanyament», explica Alberto Capitán, director de ActuaVallès.

L’entitat va néixer fa 25 anys per fer atenció a persones amb el VIH, però ha anat incorporant projectes directament vinculats amb les persones sense llar comSabadell Sostre, un servei municipal que ActuaVallès gestiona per concurs públic. «És un treball de recolzament als serveis socials i al Servei d’Emergències Socials que dona una atenció individualitzada», diu Míriam Fernàndez, responsable del projecte.

Les conseqüències de la falta de recursos

En alguns dels municipis propers a Barcelona l’atenció a les persones sense llar es complica per la falta d’equipaments. «Hi ha ciutats que no volen instal·lar aquests serveisper por d’un efecte crida,per això les persones que viuen en aquestes localitats es troben en una situació de desemparament», explica Ferran Busquets.

Per canviar aquesta situació, Antoni Milián, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona, treballa en la creació d’una llei per «garantir el dret a un espai digne». «Moltes entitats ja fan aquesta tasca, però la idea ésque aquest servei passi a la cartera dels serveis municipalsper poder tenir una prestació garantida», explica Milián.

Un altre punt que planteja el text és obligar per llei els municipis amb més de 50.000 habitants atenir un centre de baixa exigènciaper garantir una primera atenció i, més endavant, traslladar-los a «espais dignes».

Posar l’òptica en la vivenda precària

Badalona (217.741 habitants), per exemple, és una de les grans ciutats metropolitanes que no disposen d’alberg municipal, tot i que malgrat això, Paula Aguilar, directora del projecte badaloní Folre, assenyala com a principal problema les dificultats en l’accés a la vivenda. Folre és un centre diürn que vol «donar suport a les persones sense llar de Badalona perquè construeixin de nou la seva vida», i cada dia atenen a «més de 30 persones». Des de fa 23 anys, vetlla per les seves necessitats bàsiques i du a terme acompanyaments. 

Com Aguilar, des de Ningú sense Llar Gramenet i ActuaVallès també posen el focus en laprecarietat de l’accés a la vivendacom a causa de lacronificació del sensellarisme.«Hi ha una gran precarietat, també laboral. Ens trobem gent amb contracte que està vivint al carrer», expliquen des de l’organització colomenca. «Podem millorar l’atenció, però aquest no és el problema. No hem de ‘buidar els carrers’, hem d’evitar que continuï arribant gent», comenta Albert Sales.

A causa de les dificultats per accedir a un pis, algunes entitats han iniciat proves amb el model‘Housing First’,un mètode d’intervenció pel quals’entrega una vivenda a una persona sense llar perquè, amb el sostre assegurat, comenci a refer la seva vida. Des del 2017, ActuaVallès treballa amb un projecte de ‘housing’ i actualment disposen de 7 pisos. No obstant, perquè les persones es quedin al pis i les puguin continuar atenent es requereixen tres condicions: acceptar la visita setmanal de l’educador, pagar una part del lloguer i tenir una bona convivència amb el veïnat.

«El ‘Housing First’ és fonamental per posar l’òptica en la vivenda i funciona, però continua sent la mateixa lògica: treure la gent del carrer, però no és la solució», indica Sales.

«No a totes les persones els va bé, una va acabar sortint perquè, com que tenia espai propi, va augmentar el consum de droga i la situació es va descontrolar», explica Alberto Capitán, d’ActuaVallès. Però, en altres casos, des d’Actua expliquen que el model funciona i que, quan acabi el contracte, la idea és deixar de gestionar el pis des de l’entitat i que les persones que habiten els pisos renovin el contracte.

L’amenaça de les onades de fred

Amb l’arribada dels mesos més freds, algunes entitats comencen a col·laborar amb els ajuntaments i equips de serveis socials per planificar les ‘operacions fred’ –serveis addicionals en l’atenció de persones sense sostre i sense llar per evitar que s’exposin a condicions climàtiques dures i a onades de fred.

Notícies relacionades

Festival per a promoure el benestar emocional dels joves a Barcelona: una cita imperdible el 30 de novembre en el CCCB

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

En el cas de Ningú sense Llar Gramenet, que precisament va néixer per pal·liar les conseqüències durant una d’aquestes onades de fred, ja han iniciat aquesta col·laboració: «Ens estem reunint amb l’Ajuntament de Santa Coloma per planificar l’operació fred». A Sabadell, tot i que és la Creu Roja la que gestiona aquestes campanyes, ActuaVallès col·labora a través de la detecció prèvia que realitzen recorrent els carrers cada setmana.

«Creu Roja atén i porta mantes o brou calent a les persones que es troben al carrer, i el nostre company Julio els acompanya per ajudar-los a trobar-les», conclou Míriam Fernández d’ActuaVallès.