Mor l'activista cultural Marta Tatjer, impulsora de les festes de la Mercè

L’activista cultural Marta Tatjer, que va ser la primera directora del festival Grec de Barcelona en les edicions de 1986 i 1987, i que des del consistori barceloní va impulsar i va redefinir les festes de la Mercè, ha mort als 76 anys, han informat fonts municipals.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha recordat la figura de Marta Tatjer amb un missatge en el seu compte de Twitter, en el qual la defineix com «una agitadora cultural».

Marta Tatjer era una agitadora cultural. Una ment inquieta enamorada de Barcelona que va tenir un paper importantíssim en la creació del caràcter obert i dinàmic de la ciutat i les festes que la defineixen. El meu condol als seus familiars i amistats. pic.twitter.com/1r0iArYoCT

— Ada Colau 💜🌈🔻 (@AdaColau) 2 de diciembre de 2019

«Una ment inquieta, enamorada de Barcelona que va tenir un paper importantíssim en la creació del caràcter obert i dinàmic de la ciutat i les festes que la defineixen», recorda Colau, qui expressa el seu condol a la seva família i amics per la seva mort.

Marta Tatjer va néixer a Barcelona l’any 1943 i va estudiar Belles Arts abans d’entrar a treballar, el 1977, a l’ajuntament de la capital catalana, des d’on va començar a col·laborar en la preparació de grans festes urbanes, en especial les revetlles de Sant Joan.

Poc després va rebre l’encàrrec de centrar la seva activitat en les festes de la Mercè, que en aquells anys es van reinventar per convertir-se en una celebració oberta a tota la ciutadania.

Amb Rafael Pradas com a regidor i Joan-Anton Benach com a delegat de Cultura, Marta Tatjer es va convertir en cap del Servei de Festes i Tradicions, des d’on va aprofundir en la remodelació de les festes.

Impuls del carnaval

Des del seu càrrec, va promoure l’arribada dels diables de foc, del correfoc i dels castellers a la festa major de la ciutat, i va impulsar també el Carnaval, entre altres celebracions populars.

Arran dels èxits aconseguits en la renovació de les festes de la Mercè, en les quals Tatjer havia programat també grans espectacles contemporanis, se li va oferir la possibilitat de dirigir el festival Grec, la qual cosa va fer en les edicions de 1986 i 1987, després de l’etapa bicèfala de Joan Maria Gual i Josep Anton Codina.

Notícies relacionades

Marta Tatjer: És el moment de les dones i els seus drets al Nepal.

L'apagada elèctrica deixa totalment aturat el metro de Barcelona i semàfors apagats

Sota la seva direcció, el Grec va consolidar el seu caràcter de festival cultural de l’estiu barceloní, amb propostes que tenien com a epicentre el Teatre Grec de Montjuïc, però que s’estenien a altres espais de la ciutat, com la Casa de la Caritat, dedicada a les propostes més innovadores, a la plaça del Rei, consagrada a la cançó i el jazz, i al Poble Espanyol, per als grans concerts.

Des de la seva jubilació, Marta Tatjer va dedicar els seus esforços a col·laborar amb Amics del Nepal, una oenagé barcelonina dedicada a projectes de cooperació per al desenvolupament, com l’alfabetització de dones a Kàtmandu, la gestió de beques per a nens o la consecució de millores en el camp de la sanitat.