La cripta de la Sagrada Família en 360 graus

La cripta de la Sagrada Família va perdre el seu orgue durant la guerra civil, igual que la majoria de temples de la ciutat que van ser cremats a l’inici de la contesa. Des d’aleshores, en lluïa un de senzill; però a partir de la tardor del 2020 podrà presumir de tenir l’‘stradivarius’ dels orgues: un manufacturat per Aristide Cavaillé-Coll el 1890 a París. La peça, que és un dels millors orgues romàntics del món, ha sigut donada al temple per la Congregació de Religioses del Sagrat Cor. Necessita una restauració, i al finançament col·lectiu apel·len des de la basílica per sufragar els 150.000 euros que costa posar-lo al punt.

Notícies relacionades

Al cel s'arriba des de la cripta

El nou paradís arcade

El nou òrgan serà una de les joies de la cripta però no l’única, allà descansa el seu arquitecte, Antoni Gaudí, en una de les set capelles que té el recinte –totes dedicades a la Sagrada Família–, concretament en la de la Verge del Carme. També hi destaquen la clau de la volta central, amb un relleu policromat dedicat a l’Anunciació, obra de Joan Flotats; l’altar, presidit per un retaule  de la Sagrada Família, elaborat inicialment per a l’oratori de la casa Batlló, i el mosaic romà que l’envolta, obra de Mario Maragliano amb representacions de la vinya i el blat, símbols de l’Eucaristia.

La cripta és un dels pocs elements del temple que Gaudí va veure acabat en vida. Tot i que el primer disseny no el va projectar el modernista sinó Francisco de Paula del Villar i Lozano. L’arquitecte diocesà va imaginar una cripta monumental i fosca però només va arribar a aixecar-ne els fonaments i part de les columnes, ja que el 1883 va dimitir per discrepàncies amb els promotors del temple i Gaudí el va substituir. Va fer canvis, com augmentar l’altura de les voltes i canviar els capitells per uns més florits i vegetals. També la va il·luminar: va obrir grans finestrals i va excavar una fossa perimetral en tot l’entorn per millorar-ne la il·luminació natural.