Gràcia reforça i àmplia la protecció del seu patrimoni

El que no és alcatàleg de patrimoni de Barcelona no existeix. No està protegit. És igual si l’edifici és exemple d’alguna cosa o és únic, a efectes de protecció no existeix. És invisible. I si no està catalogat, perilla que desaparegui sota el picot en un no-res. Això és el que va estar a punt de passar fa un any amb les cases del carrer d’Encarnació de Gràcia, unes vivendes unifamiliars sense protecció patrimonial que potser no tinguin cap pedigrí arquitectònic, però sí que tenen un valor intangible: donen caràcter, personalitat i encant al barri. En definitiva, són part de la seva memòria històrica.

Es van acabar salvant però no perquè la llei recolzés els que s’oposaven a la seva desaparició sinó perquè els veïns de Gràcia es van organitzar per evitar-ho. El que dèiem, no estaven protegides; però és que el catàleg patrimonial de Barcelona té dècades al darrere i peca del que llavors es considerava patrimoni: la monumentalitat.  El sagrat (i vell) llistat no recull els criteris contemporanis sobre el que s’ha de protegir o no, és a dir, no hi ha cap rastre dels elements que conformen la memòria històrica i el paisatge de Barcelona. Però hi seran.

No en va el cas d’Encarnació va obrir l’espoleta perquè l’ajuntament es plantegés la seva revisió amb una mirada més conforme amb l’època actual. I hi està treballant. Ahir la comissió de govern va aprovar, en una fase inicial, la revisió al districte de Gràcia i dimarts es va posar en marxa una modificació del Pla General Metropolità (PGM) en aquest àmbit.

La mirada de la proposta del nou catàleg de Gràcia és àmplia, hi apareixen patis i jardins i s’hi dupliquen els edificis protegits, es passa dels 564 d’actuals als 1.021 del futur. Això és així perquè inclou la figura de conjunt, o sigui, alcarrer Verdi de Dalt, un d’aquests conjunts, no es cataloguen edificis concrets sinó tota la via, el tangible i l’intangible.

La resta de la ciutat  

Notícies relacionades

Catalunya eximeix escoles i centres esportius de complir els límits de soroll fins a la nit

El Suprem exculpa Badia i torna la causa de Tersa a Badalona

Un altre espai a considerar com un tot és la Vila de Gràcia, que queda preservada sencera: 390 edificis construïts abans de 1932 –els que dibuixen la trama típica del barri– hauran  de mantenir la volumetria, la façana i els elements originals. La resta, no es podran enderrocar sense una llicència prèvia de construcció en què es reflecteixi quin és el projecte nou. Pel que fa als patis i jardins –privats i públics–, el nou catàleg fixarà criteris de com i què cal mantenir, i com i què es pot transformar.

La protecció està en marxa però no serà definitiva fins que la modificació del PGM i la proposta de catàleg passin pel ple, fins aleshores, una suspensió provisional de llicències impedeix canvis al barri. La idea és que a finals del 2020 tot estigui a punt, i la idea és, també, continuar amb el patrimoni de la resta de la ciutat.