Un adeu a 200 anys: tanca la camiseria Xancó a Barcelona

A tota guerra l’acompanya un informe de víctimes. I la croada comercial que es lliura alcentre de Barcelona, sigui per lloguers de locals a preus de bojos, per la piconadora de les multinacionals que obren seus clonades o per la pressió turística i les noves demandes del consumidor, no deixa de sumar baixes any rere any. La llista s’engrossirà el pròxim dia 31 amb unabotiga irreemplaçable: la històrica camiseria Xancó, al 74 de la Rambla. El seu model de negoci ja no està en sintonia amb els temps que corren, assumeixen. Aquests dies anuncia descomptes –inaudits– del 50%, tot i que les seves prestatgeries encara llueixen centenars de peces que van convertir aquest meravellós espai en una joia d’aquesta ciutat canviant.

Xancó forma part de l’elenc més estel·lar d’establiments emblemàtics. Una trentena destacada de la qual ja n’han desaparegut per força uns quants. Pilar Satta, dona de Tristany Xancó, geni i figura rere el taulell des de fa gairebé mig segle, anuncia a EL PERIÓDICO que ja no hi ha marxa enrere i que el seu estimat negoci abaixarà per sempre la persiana poc abans de la nit de Cap d’Any. Es quedarà, doncs, a les portes d’haver complert 200 anys. S’extingirà la botiga més antiga de la Ramblai un altre tros de la història local.

Satta, que juntament amb Carme Bofarull conformen ara l’ànima del local, no vol parlar del final del seu contracte. Apunta com a argument del tancament la seva «situació personal» i «els canvis que viu el comerç». El seu no és un lloc per tocar i regirar la roba; les seves camises i corbates s’exposen ordenadament perquè siguin els venedors els que aconsellin i receptin. Una fórmula que manté «clients fixos que demanen camises fetes a mida» (al seu petit taller) i retocs, a la qual cosa s’hi afegeixen turistes exigents. Però la camiseria no té web, tanca tres hores al migdia i alguns dies d’agost. Tot una rara avis al carrer més transitat de la ciutat, on el temps cotitza a preu d’or.

Notícies relacionades

2.160 canelons de solidaritat

Badalona encén el seu arbre gegant

El comerç va obrir el gener del 1820 i quan en va morir el fundador, Antoni Cotchet, va ser l’empleat Josep Xancó qui va agafar les regnes i va encoratjar un pròsper negoci que va mantenir molt viva la seva saga. El Tristany forma part de la quarta generació i atresora una rebotiga tan fabulosa com la mateixa botiga, on guarda des dels temps en què va presidir l’associació de comerciants fins i tot un premi honorífic a Mikhaïl Gorbatxov –mai recollit– per impulsar uns campionats d’escacs a Barcelona.

Mobiliari de 1912

L’establiment llueix el seu fabulós mobiliari del 1912, quan es va reformar, i la Pilar es pregunta què passarà amb les seves prestatgeries massisses i la seva caixa enregistradora, mentre atén amb estil en anglès un client i en vigila un altre. La Rambla del 2019 té tantes oportunitats de negoci com riscos de furt, lamenta. Però els Xancó, que tantes corbates van subministrar al Liceu, es retiren amb elegància.