Vallcarca, renéixer després de l''urbanicidi'

L’imponent bloc gris esquitxat de minúscules finestres a l’altre costat de l’avinguda de Vallcarca l’anomenen el Cementiri. O el ‘parecementerio’, per l’embolic que es va fer un veí a l’intentar descriure’l. Raó no l’hi faltava, a l’home. «Tots aquests solars abans eren cases. Aquí abans vivia gent. La gran esplanada dura que ara hi ha a la sortida del metro no era cap plaça. Allà abans hi havia cases. Hi vivia gent. Alguns van anar morint, altres els van posar allà», afirma David Castellet assenyalant el Cementiri, les dimensions del qual el fan visible des de mig barri. Castellet és el president de la Federació d’Entitats Amigues de Can Carol i Consolat (FEACCC), formada per l’Observatori de Vallcarca, el Grup d’Estudis Coll-Vallcarca, l’Associació de Veïns Som Barri, l’Associació ECOS-Antic Forn i l’Associació de Festes Alternatives de Vallcarca, l’objectiu de les quals es «conservar l’esperit de barri-poble» despréss de l’urbanicidi patit en aquest racó del món als anys de la bombolla precrisis, ya gairebé a la prehistòria. «‘Urbanicidi’. Per a nosaltres és important que surti aquesta paraula», afirma.

Castellet parla des de la plaça d’Uri Caballero, com indica l’aconseguidíssima placa de marbre pagada amb una campanya de finançament col·lectiu. De forma col·lectiva, com gairebé tot aquí. «En vam fer tres, per si la robaven. Aquesta és la tercera. La primera la va treure l’ajuntament, la segona, la van robar», diu Iru Moner, vocal de Som Barri. Quan finalment construeixin –la plaça d’Uri Caballero no és una plaça, sinó un solar, un de tants en aquest barri mig arrasat– tenen diverses idees. Portar el nom de l’heroi local a una plaça de nova creació que obriran una mica més amunt, en la transformació urbanística del barri en marxa. Fins i tot plantegen demanar que es posi el nom d’aquest ‘patriota de Vallcarca, intel·lectual punk,’ com va titular la seva necrològica a la revista Enderrock el periodista Roger Palà, al futur institut del barri. A Vallcarca no semblen tenir por de somiar.

Gestió comunitària 

El rostre del guitarrista d’Els Surfing Sirles que va morir l’estiu del 2013 va ocupar durant anys la façana de la masia de Can Carol, a la també autoconstruïda plaça de Can Farigola. Avui ja no hi és, però no víctima de la censura o l’especulació, sinó perquè la històrica masia, en ruïnes durant anys –en sintonia amb el barri–, s’està rehabilitant per transformar-se en un equipament municipal. «Ara mateix no en tenim cap», afirma Moner, que apunta que el consistori s’ha compromès que el grafiti podrà tornar al lloc que ocupava una vegada acabi la rehabilitació integral. «Si el gestionem nosaltres, que és pel que lluitem, no hi haurà problema», diuCastellet. La federació que presideix, de fet, neix amb aquest objectiu, d’aquí el seu nom (la intenció és obtenir la gestió comunitària dels dos futurs equipaments, també la del projectat al palauet  que durant anys va ser el vell consolat de Dinamarca).

El 28 de setembre del 2018 el ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el nou planejament urbanístic del barri a l’àrea compresa entre els carrers de Farigola, Cambrils, Calendau, Gustavo Adolfo Bécquer i l’avinguda Vallcarca –la zona zero des d’on expliquen la seva història comuna Moner i Castellet–, amb l’objectiu de «reactivar» el barri i «posar en relleu la seva història i patrimoni». Aquest últim objectiu és la raó per la qual es va crear Salvem Vallcarca, plataforma veïnal nascuda per oposar resistència a les demolicions. 

Un dels símbols d’aquesta resistència és La Fusteria, l’única casa dreta a la pseudoplaça de la sortida del metro, okupada per un moviment veïnal que va ressorgir després del 15-M, amb la creació de l’Assemblea de Vallcarca. «Crec que som l’única assemblea del 15-M que segueix activa», afirma Moner. «Ens vam rebel·lar contra la classificació entre llogaters, propietaris i okupes, aquí tots som veïns», diu Castellet.

Amb les seves pròpies mans

Tots són veïns i entre tots, amb les seves pròpies mans, fa anys que converteixen solars plens de males herbes en places o horts, per exemple. «L’arbratge del carrer el vam plantar nosaltres, vam fer forats al ciment i vam plantar els arbres», afegeix Moner assenyalant els diferents arbres del costerut carrer de Cambrils, just abans d’arribar a la impressionant pedrera, un altre solar, convertit en berenador. Un matí d’un dimecres qualsevol hi ha un grup de nois de l’actiu Sindicat d’Habitatge del barri –que fa uns dies denunciava el desnonament de l’entranyable bar Luis, a l’avinguda de Vallcarca, 16, per la no renovació del lloguer– gravant un vídeo per a una campanya.

Notícies relacionades

Hostafrancs té poder

Fet i amagar entre els murs de la Model

Abans de la modificació del PGM per salvar les cases que queden dretes –i baixar altures a les noves construccions pendents– l’ajuntament va posar en marxa un concurs d’idees, que va guanyar el projecte Arrels, presentat per l’equip de l’arquitecte Carles Enrich.

Més enllà d’aquesta modificació parcial del PGM, queda pendent una altra assignatura. La polèmica rambla verda en què està previst transformar l’avinguda de Vallcarca des de l’any 2002. Sobre que ha de ser verda hi ha unanimitat, sobra dir-ho. Sobre el que no n’hi ha tanta –o gens– és en què si això ha de passar per més demolicions o no. Des de l’associació de veïns Gràcia Nord-Vallcarca consideren que sí, en aplicació al pla urbanístic original (encara vigent) per a aquesta zona, que va començar a executar-se amb la demolició de la Caseta Blanca el 2011. A ulls de Som Barri,, en canvi, no és necessari enderrocar més cases, sinó sembrar les parets mitgeres de jardins verticals i, sobretot, eliminar cotxes. Precisament per demanar-ho van sortir al carrer fa només uns dies al crit de ‘El fum ens mata!’.