Omella, el cardenal del pont aeri eclesiàstic

Joan Josep Omella és el primer president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) que fa el salt des d’un bisbat català fins al màxim càrrec de la cúpula episcopal i l’Església catòlica a Espanya. I el primer catalanoparlant des de Vicent Enrique i Tarancón. No en va va néixer el 21 d’abril del 1946 a Cretes (Terol), municipi de 600 habitants de la comarca del Matarranya, del qual el torero Nicanor Villalta i el mateix bisbe Omella són els seus dos únics fills il·lustres. A la franja aragonesa de parla catalana i a mig camí entre Calaceit i Vallderoures. 

Arquebisbe de Barcelona des del 26 de desembre del 2015 (un mes després de ser nomenat per l’actual papa Francesc, quan des de Catalunya es reclamava que un prelat català succeís el barceloní Lluís Martínez Sistach), va començar la seva carrera a l’Església al Seminari de Saragossa i en centres de formació dels Pares Blancs –societat missionera que va iniciar a finals del segle XIX l’evangelització de l’Àfrica– a Lovaina i Jerusalem. De fet, ell mateix va exercir de missioner al Zaire.

Joan Pau II el va nomenar bisbe auxiliar de Saragossa el 1996. Tres anys després, va accedir al bisbat de Barbastre-Montsó (Osca): un antecedent que explica que, fins i tot ja a Barcelona, s’hagi mostrat favorable a la devolució a Aragó de les obres d’art de la diòcesi de Lleida. Després d’exercir d’administrador apostòlic de les diòcesis de Jaca i Osca des del 2001, el 2004 va ser designat arquebisbe de Calahorra i La Calzada-Logronyo. 

El contacte amb Francesc

A la Conferència Episcopal  Espanyola, constituïda per 70 diòcesis i arxidiòcesis, va presidir la Comissió de Pastoral Social des del 2003. El febrer del 2014 Omella va fer un visita ‘ad limina’ al Vaticà, un viatge que els bisbes han de fer cada cinc anys per informar el Papa de la situació de les seves diòcesis. I va ser llavors quan es va reunir amb Francesc, que vuit mesos després el va nomenar membre de la Congregació per als Bisbes, que selecciona els nous candidats abans de l’aprovació pel Pontífex, a més d’organitzar les visites ‘ad limina’. Només un any després, el Papa el va nomenar arquebisbe de Barcelona.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Omella va ser ordenat cardenal pel mateix Francesc el 2017. Hi ha molta gent que l’identifiquen amb l’actual Pontífex, amb el seu estil més progressista, molt distanciat del caràcter conservador d’anteriors presidents de la CEE com Ángel Suquía i Antonio María Rouco. Tot i que l’arquebisbe de Barcelona sempre fuig de la dicotomia d’esquerres o dretes, progressista o conservador. «Jo no entro en aquestes disquisicions. Es tracta de viure l’Evangeli o no, ser més o menys evangèlic», va dir en una entrevista l’any de la seva estrena com a purpurat.

A més d’aquesta senzillesa tan acord amb l’estil de l’actual papat –Omella fins ara es desplaçava amb metro al seu despatx de l’arquebisbat–, el nou president dels bisbes espanyols destaca pel seu caràcter dialogant. De fet, en les setmanes prèvies a l’1-O va intentar intervenir entre els governs d’Espanya i Catalunya per buscar una sortida al conflicte independentista. Va mantenir reunions per separat amb els dos presidents enfrontats, Rajoy i Puigdemont. I va mantenir contactes amb els polítics presos a través de terceres persones. Dimarts, acabat d’elegir president de la CEE, va dir sobre al procès, tot i que sense citar-lo: «S’han de buscar fraternitats i ponts. Si hi ha la voluntat de caminar junts es pot aconseguir».