La futura Magòria combinarà salut, esport, vivenda i verd

«La nova Magòria farà barri». Amb aquestes paraules, la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, ahir va presentar el projecte que transformarà en un pol d’equipaments el recinte de l’antiga estació ferroviària de Magòria, a Sants-Montjuïc. La proposta, escollida en un concurs d’idees, compta amb el suport de les entitats veïnals del territori.

El futur recinte de Magòria, amb uns 20.000 metres quadrats de superfície, aglutinarà equipaments sociosanitaris, esportius, vivenda dotacional i assequible i una gran zona verda. «Una de les coses que més ens agraden és que convida a entrar, que està obert a la ciutadania», va afirmar Elisabeth Ventura, representant de l’Associació de Veïns de Font de la Guatlla. «La Gran Via continuarà existint, però almenys ara no hi haurà un mur entre Font de la Guatlla i La Bordeta», va afegir Ventura. El projecte inclou dos passatges que travessen el recinte i l’obertura de la façana del carrer del Moianès.

«Ara només falta que estiguem vius per veure’l», ha fet broma el president del Centre Social de Sants, Josep Maria Domingo, que calcula que fins al 2026 no estarà tot el projecte acabat. «Ens van presentar vuit propostes i les entitats veïnals vam escollir la mateixa, que al final va resultar ser la guanyadora, sense tenir contacte previ. Ens agradava sobretot la situació dels edificis i del verd», ha explicat el veterà activista veïnal.

Avui només es presentava el projecte, amb un pressupost de 60 milions que aportaran a parts gairebé iguals Ajuntament de Barcelona i Generalitat. A partir d’ara comença un llarg procés per redactar un pla de millora urbana (PMU) que ordeni urbanísticament aquesta proposta. Amb tot, la previsió municipal és que el pla de millora estigui aprovat definitivament durant el primer semestre del 2021 i que les obres, després de les licitacions pertinents, puguin començar a principis del 2023.

No només permeabilitat

El projecte escollit, Campus Magòria: Connecta 4, no només millora la connexió entre diferents barris de Sants-Montjuïc, sinó que acull una sèrie d’equipaments reivindicats històricament pel territori. El repte més gran, ha explicat una de les arquitectes responsables, Anna Gutiérrez, va ser encaixar molts serveis en «un sòl escàs» i integrar al mapa edificis ja existents com el centre d’atenció primària (CAP) Bordeta-Magòria i el Casal Cívic Magòria.

La solució escollida va passar per concentrar les zones verdes. La més important en extensió estarà situada al triangle format pels carrers de Moianès i Corral, amb més de 5.000 metres quadrats. Aquest verd integra els actuals jardins de Celestina Vigneaux i un petit hort urbà en què treballen diàriament una desena de veïns des de fa uns vuit anys. Aquest verger comunitari continuarà, asseguren els arquitectes, però probablement en una altra ubicació.

Els nous edificis, tant les vivendes dotacionals com els equipaments sociosanitaris, actuaran com a pantalla i aïllaran del soroll del trànsit el camp de futbol i les àrees verdes. El carrer del Corral, a l’interior, paral·lel a la Gran Via, es convertirà en un eix pacificat que connectarà Can Batlló i Magòria. 

53% esportiu

L’esport té un pes específic en el projecte guanyador. En concret, ocupa el 53% del terra. De fet, la Magòria del futur s’articula al voltant de l’històric camp de futbol, recuperat gairebé una dècada després, i la construcció d’un pavelló poliesportiu, una altra pista més reduïda (per a la pràctica de futbol 7) i fins a 16 pistes de petanca.

La posada al dia del camp de futbol suposarà la feliç tornada de cinc clubs que van marxar l’agost del 2011. Des d’aleshores juguen i s’entrenen en el Camp de Futbol Energia, al costat del passeig de la Zona Franca, al barri de la Marina de Port.  «Havia de ser una cosa provisional, més breu, però s’ha anat retardant», recorda un dels portaveus de la Taula d’Esports de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, Jordi Suñé.

Entre les associacions i clubs esportius que utilitzaran el camp de futbol i el poliesportiu destaquen organitzacions històriques com la UE Sants, SE Mercat Nou Magòria, CE Handbol BCN Sants, Jac Sants i Club Petanca de Sants, entre d’altres. «Entre els cinc clubs de futbol que tornaran sumen uns mil futbolistes de totes les edats, des dels cinc anys fins a veterans», celebra Suñé, il·lusionat amb el projecte guanyador.

El nou camp de futbol, alienat al carrer de Corral, comptarà amb una solució arquitectònica que el farà més accessible i permeable: un icònic anell-passarel·la perimetral que servirà de «grada, vestíbul, mirador i pèrgola», enumeren els seus responsables.

150 nous pisos dotacionals

Notícies relacionades

Barcelona aprova la reforma de la Masia del Barça malgrat la investigació de la Fiscalia

Un vaixell del XV emergeix entre les obres d’un pàrquing a la Ciutadella

La transformació d’aquest punt de Sants-Montjuïc arrenca el 2016, quan l’Ajuntament de Barcelona adquireix de la Generalitat els terrenys. El regidor del districte, Marc Serra, ha recordat aquest «abandonament» i ha celebrat que en un futur pugui «ocupar una nova centralitat urbana» al costat d’altres projectes com l’Escola de Mitjans Audiovisuals (EMAV), que ja va obrir aquest curs, i la veïna Can Batlló, convertida en un gran viver de cooperatives.

La futura Magòria també inclou un bloc, situat a la Gran Via, enganxat al camp de futbol, amb 150 pisos dotacionals per a la gent gran i de lloguer social. El regidor del districte va destacar, en un moment en què l’accés a la vivenda és «el principal problema» per als barcelonins, les 1.500 vivendes que sumarà tot l’entorn Can Batlló-Magòria, de les quals unes 450 seran socials o protegides.