CORONAVIRUS

Provença, 501, Rue del confinat

Els veïns d'una finca de l'Eixample posen als seus balcons i relaten el seu confinament

Combinen l'esport amb la lectura, les sèries, el treball i l'estudi, i creuen que això va per llarg

rue-del-confinado

rue-del-confinado / periodico

La Charo, jubilada, viu al sisè i camina cada dia 1,5 quilòmetres per casa seva i està llegint ‘Et donaré tot això’, de Dolores Redondo, en tant que el seu marit, l’Eduard, confessa no haver incorregut en l’esport durant la tancada compartida: ha acabat ‘Terra Alta’, de Javier Cercas, i ara ataca una història dels càtars. El Guillem surt a tocar la guitarra al balcó de tant en tant i la Carmen intenta aprofitar l’ocasió per perfeccionar el seu anglès i el seu francès. Les quatre noies de vint anys nord-americanes missioneres que viuen al primer lamenten no poder anar repartint la paraula de Déu porta a porta i fan el que poden per allunyar el pecat per whatsapp i videotrucada.

Són alguns dels veïns de la finca situada a Provença, 501, que dijous passat van sortir alhora als balcons al migdia, per posar per a aquest diari a l’estil de la comunitat dibuixada per Francisco Ibáñez, 13, Rue del Percebe, tot i que sense morosos ni lladres ni botiguers que enganyin en el pes. Els veïns de l’edifici s’han adaptat a la situació, la mateixa que viuen altres centenars de milers de persones a Barcelona, i intenten suportar el confinament i buscar-li el seu costat bo. Gairebé tots estan convençuts que això va per llarg.

Estar junts, el millor

«El millor és estar junts, una cosa per a la qual no sempre tenim temps, i conviure cada instant. El pitjor és la incertesa». Així resumeix la situació l’Anna, veïna del tercer, on viu amb el seu marit i tres fills. Sí, és inhabitual: les famílies, que en alguns casos amb prou feines es veuen unes hores al dia, ho fan ara durant tota la jornada. L’Anna té 52 anys i treballa al món audiovisual: té dues productores. El seu marit, el Danny (57), és fotògraf. Tenen tres fills. La Carla (25) treballa i juga a bàsquet al Draft Gramenet. La Laia (23) estudia Investigació Privada a la universitat i juga a bàsquet a l’Esportiu Claror, on també juga el Guillem (19), el guitarrista, estudiant d’Econòmiques.

Els fills, acostumats a una exigent activitat física setmanal, tres entrenaments i un partit, fan esport cada dia al pis. Només els pares han sortit a comprar, ara per ara. «Cada dia ens mentalitzem que això serà més llarg del que diuen», afirma l’Anna.

Pel que fa a llibres i sèries, la Carla recomana ‘Camino a un mundo vegano’; la Laia, ‘Stranger Things’; el Danny, ‘Los perros de Riga’ (Henning Mankell) i ‘Vikings’. L’Anna ha triat per a aquests dies ‘Els bombers seran sempre nostres’, de Laia Vicens i Xavi Tedó, i ‘34 dies de tardor i 1 de primavera’, de Meritxell Borràs.

Notes a l’ascensor

Els veïns de l’edifici s’envien whatsapps i se saluden pels balcons. També es deixen notes a l’ascensor, com una d’una de les famílies que diu: «Si necessiteu res, com anar a la farmàcia, al supermercat o tirar les escombraries, compteu amb nosaltres per al que us faci falta».

«Visc sola i tinc 83 anys», explica la Roser, la veïna del quart, que amb prou feines trepitja el carrer. «Tinc un bagul congelador i existències per a bastant temps». Només surt a tirar les escombraries i està llegint ‘La senyora Stendhal’, de Rafel Nadal. «El millor d’aquesta situació són els veïns. El pitjor, la malaltia», diu sobre la crisi vírica que ha confinat el planeta. «Estem preparats perquè això duri un mes», precisa el missatge que envien els veïns del segon, l’Antonio i el Fran, una parella de jubilats de 63 i 64 anys, i el seu fill, el Carlos, un professor d’institut de 28. Recomanen la sèrie ‘Merlí’ i el llibre ‘Nine lives’, d’Aimen Dean, sobre un espia del l’MI6 infiltrat a Al-Qaida.

‘Downton Abbey’

Carmen, veïna de l’entresol, la que apodera el seu anglès i el seu francès, està veient ‘Downton Abbey’. Viu amb els seus fills, la Mariona (25) i l’Arnau (19). No flaqueja: «Mentre puguem anar a comprar el més bàsic aguantarem el temps que sigui necessari». Ara per ara, ella surt per passejar al gos i el seu fill, a tirar les escombraries.

A dalt, els veïns del segon. A sota, les missioneres del primer. / ELISENDA PONS

Al cinquè vi viuen la Conxita (54) i el Joan (55), que treballen a l’administració i en una editorial, respectivament, i els seus fills, l’Anna (19), l’Àlex (13) i el Dani (12). La família ha organitzat el temps: de dilluns a divendres, els fills treballen al matí i descansen a la tarda. «No ens plantegem si això durarà tres setmanes, un mes o dos». Els dos petits no han demanat sortir. Sí que ho ha fet l’Anna, que va a una escola especial i necessita aquests passejos. La família recomana dues sèries: ‘La casa de papel’ i ‘La maravillosa señora Maisel’.

Un pilot a terra

Notícies relacionades

Tot i que tots els veïns semblaven contents amb la foto, les quatre missioneres nord-americanes del primer van ser les que més somriures van abocar, potser perquè Déu està amb elles i no és poc. La Hannah, la Hailey, la Jillian i la Lucinda tenen 20 anys. Aquesta és, sintetitzada la seva activitat habitual: «Dediquem el nostre temps a servir com a voluntàries de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies. Ensenyem l’evangeli restaurat de Jesucrist i els manaments de Déu, com mantenir els nostres cossos i esperits dignes i sants i evitar les drogues il·legals, l’alcohol, el tabac, i les relacions sexuals abans de casar-nos». Aquesta tasca l’emprenien abans pels carrers. Ara fan servir tecnologia per intentar que el missatge continuï arribant. Encara no han sortit del pis: «Creiem en honrar i obeir la llei del país». Com a lectura, recomanen ‘El llibre del mormó’.

Mentrestant, al sobreàtic, viu el que per lògica ha de ser el que pitjor porta estar tancat. Allà viu el Wassim, un enginyer libanès que treballa per a bancs i estudia per a pilot: «El pitjor és no poder volar».

Temes:

Inicia sessió 0 Comentaris