Verdum... el que la Ronda es va emportar

Verdum és un dels tretze barris de Nou Barris més petits; només per darrere del minúscul Can Peguera, el més petit de la ciutat. Però no sempre va ser així. «La construcció de la Ronda de Dalt ens va trencar en dos. Fins aleshores Roquetes i Verdum érem un sol barri», expliquen amb una barreja d’orgull i ràbia des de l’associació de veïns de l’enclavament. Bretxa olímpica que no només recorden, sinó que encara esperen resoldre. «Continuem reivindicant el cobriment de la Ronda al pas pel nostre barri. Aquest és un tema clau per a nosaltres, que estem treballant també des de la coordinadora d’entitats i des de la FAVB», assenyala Yoyi Álvarez, presidenta de l’associació. Parla en una sala de la nova seu de l’associació, al costat de Manela, Puy, Manolo, Julio i José, alguns dels membres més actius del renascut espai.

Arribar fins aquest local amb aspecte d’oficina és una mica més senzill gràcies a ells. Molt a l’estil Nou Barris, ells mateixos es van encarregar de senyalitzar el camí amb cartells de paper folrats a prova de pluja. «Per a nosaltres és important que els veïns sàpiguen on som i participin. Traslladar-nos aquí, en el centre del barri, és una oportunitat», apunta Manolo (la vella seu, al carrer d’Artesania, és ara l’associació Lola no estás sola).

Amb idèntica tècnica artesanal van penjar un cartell amb el nom del carrer: Robert Robert. «Ja que l’ajuntament no ho fa, ho fem nosaltres». Aquest espai en el qual estan situats des del 2018 va ser la seu de les oficines de la constructora pública Adigsa durant les obres de remodelació integral de les Viviendas del Gobernador, que van dinamitar les relacions de confiança entre l’antiga junta de l’associació i el veïnat. «Hi va haver molts problemes per la falta de transparència i rigor en la gestió. L’associació de veïns es va veure implicada en irregularitats comeses des d’Adigsa i això va obrir una enorme ferida que estem lluitant per tancar», recorden amb ganes de girar full. 

A més del cobriment del seu tram de la Ronda, una cosa en què no es cansen d’insistir, la seva llista de reptes és llarga. Per començar, un bus de barri per anar al CAP. Al ser un barri petit, no tenen CAP propi i han d’anar al de Prosperitat. «Per anar-hi, encara, que fa baixada, però per tornar... Millorar el transport dins del barri és una cosa molt important sobretot per a les persones grans, que al barri siguin moltes i siguin les que més van al metge», apunta el que hauria de ser evident però sembla no ser-ho tant Yoyi, a qui també li preocupa la solitud no desitjada d’aquesta gent gran (i no només aquests dies d’aïllament generalitzat, en els quals per descomptat han creat la Xarxa de Suport entre veïns i veïnes de Verdum perquè ningú es quedi en l’estacada). 

En aquesta mateixa línia, una altra de les seves propostes és crear un espai de salut comunitària en un altre dels locals que, després de la pressió veïnal, va adquirir l’ajuntament.

«El primer error és anomenar-la plaça»

Notícies relacionades

Can Peguera, l'aldea gal·la de Nou Barris

Les dones de Verdum reivindiquen la seva història

L’espai, en el qual demanen també que s’habiliti un lloc perquè els joves puguin reunir-se (hi ha metres per a tothom), està situat a pocs metres de la plaça de Verdum, on «el primer error és anomenar-la plaça», fa broma Puy molt seriosament. El que hauria de ser la plaça major del barri, per la seva privilegiada centralitat, però l’incomprensible disseny de la qual a base de gairebé insalvables escales de pedra la fa pràcticament inservible per programar res. Aquest dimarts assolellat (només uns dies abans que la declaració de l’estat d’alarma paralitzés el barri, la ciutat i el país); sobre el dur asfalt, un grup d’homes aliens al que es parla dins del local xerren, beuen cerveses de llauna i escolten orgullosos cantar les seves caderneres engabiades. 

La de Verdum no és l’única plaça que des de la renascuda i voluntariosa associació volen recuperar. Demanen també millorar la il·luminació de la plaça de Jesús Carrasco, lloc molt de pas, i reformar la plaça de Francesc Layret: «un nyap». Llista de reivindicacions a què cal sumar una altra lluita important en àmbit de districte, però que els afecta de ple: la reforma integral de la Via Júlia, artèria principal de la zona, una altra frontera, en aquest cas sud, per als veïns de Verdum. «La van fer en un altre context, pensant en una societat diferent, les coses han canviat, segur que avui hi ha alternatives per salvar els desnivells i fer-la més vivible», resumeix Yoyi, que continua insistint a batejar la placeta avui sense nom davant la Fundació Pare Manel amb el nom de Luisa Alba, educadora de carrer que va tenir un paper vital als anys 80, quan la droga va colpejar durament el barri.