Barcelona encadena una setmana amb l'aire més pur de l'últim segle

La reducció dels nivells de contaminació a mínims mai coneguts en la història moderna és un fet lògic, ja que la mobilitat, sobretot en vehicle privat, ha caigut de manera exponencial a causa de l’estat d’alarma. També han reduït al mínim la seva activitat l’aeroport i el port. El coronavirus, la pandèmia, el confinament, tot el que té a veure amb aquesta tragèdia sanitària internacional, deixa de banda, ara per ara, la flora i la fauna. Hem vist paons pels carrers de Valladolid, un os en un poble asturià, senglars a la Diagonal de Barcelona, dofins als ports italians. Però val la pena transcendir l’anècdota. Posem per cas la capital catalana, ¿com afecta el confinament humà la resta d’éssers vius de la ciutat? ¿I els paratges naturals com la Ciutadella, Collserola, Montjuïc i la resta de zones verdes urbanes, de quina manera en canviarà la morfologia? Aquí un avanç: en res, en determinats barris, el silenci permetrà sentir la còpula del gripau llevadora. La primavera, la sang altera. 

Les estacions que mesuren la pol·lució aquests dies voregen l’encefalograma pla. Que lluny queda aquell diumenge de carrers oberts, tres setmanes enrere, en què Aragó es va tancar de punta a punta perquè la ciutadania ocupés l’artèria més deshumanitzada. Ara tot és una mica així. Sense cotxes, però també sense persones. Marc Montlleó, director de projectes ambientals de Barcelona Regional, apunta que la situació actual, i la qualitat de l’aire d’aquestes setmanes, «ens donen la pista que és necessari, i beneficiós, que abaixem el ritme». S’ha publicat que les dades de contaminació recollides són les més baixes dels últims 20 anys. Aquest expert va més enllà. Si es té en compte que els automòbils del segle passat pol·luïen molt més que ara, que abans s’utilitzava el carbó, que vam tenir fins i tot problemes d’excés de sofre, que la indústria expulsava per les xemeneies i a través dels rius sense control, «és probable que hàgim de remuntar-nos a la primera meitat del segle passat per trobar una successió de dies amb l’aire tan net». Sense ser una afirmació massa científica, podria dir-se que vivim les setmanes amb el millor aire dels últims 100 anys. 

Totes les estacions que registren la contaminació estan aportant xifres rècord per la part baixa. El normal és superar de llarg el màxim que marca l’Organització Mundial de la Salut. Ara estem per sota de la meitat. La reducció del fum del cotxe, gairebé del 75%, demostra fins a quin punt la mobilitat privada és la nau d’abastament de la pol·lució. El poc que en queda, assenyala Montlleó, el genera «el repartiment en comerços d’alimentació o les compres ‘online’, els autobusos i els serveis mínims d’emergència». Està donant un cop de mà el temps, amb dies de vent i una mica de pluja que permeten netejar encara més l’atmosfera, aquest paraigua gris que, sense pandèmia, solia situar-se sobre Barcelona de la mateixa manera que les naus de la pel·lícula ‘Independence Day’ cobrien el cel de Los Angeles. És una bona oportunitat, afegeix, per «mesurar el metabolisme basal de la ciutat», o el que és el mateix, per analitzar el consum d’energia de Barcelona (a tots els seus vessants) en una situació de repòs gairebé absolut. També hi haurà temps per calcular quantes morts s’han evitat amb aquests dies de superlativa qualitat de l’aire. 

En la Champions en biodiversitat

Tota aquesta aturada de brutícia en suspensió sens dubte beneficiarà la vegetació. Això, i que els humans no trepitjaran els parcs, tancats a conseqüència del decret d’alarma. Del tema en sap un munt Octavi Borruel, biòleg del Programa de Biodiversitat de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins. Sobre la presència de senglars pels carrers, recorda que aquest és un fenomen habitual, sobretot en els barris de muntanya. «El que està passant ara és que troben menys aliment a les escombraries de Collserola, cosa que els obliga a ampliar la seva zona de rastreig». Aquesta situació, sosté, genera una oportunitat única perquè la ciutadania s’adoni de la quantitat d’éssers vius que conviuen amb nosaltres a Barcelona. «Tenim, per exemple, 83 espècies d’aus que nien a la ciutat, 17 tipus de libèl·lula, gairebé 40 papallones diferents. Tenim eriçons, esquirols, nou espècies de ratpenat...». Sense deixar de banda els coloms, les rates i els insectes. Aquestes xifres, unides a la paleta vegetal, col·loquen la capital catalana en la Champions de ciutats amb més biodiversitat.

Notícies relacionades

Un dipòsit a Joan Miró per regar els eixos verds amb aigua freàtica

Treball dicta serveis mínims per a la vaga de neteja

També hi ha granotes. I gripaus. I alerta perquè arriba la primavera, i amb aquesta, l’època de l’aparellament. Borruel assenyala que alguns embassaments naturalitzats de la ciutat, com el del Turó Park i el de la Tamarita, seran escenari de l’acte reproductiu del petit gripau llevador, el fornici del qual normalment passa inadvertit pel tragí metropolità. El mascle, per cert, és qui carrega els ous a l’esquena durant un mes. La tranquil·litat i el silenci és, sens dubte, un factor positiu per a la fauna barcelonina, però segons aquest expert, «no s’esperen grans canvis en el comportament», més enllà que algunes espècies, com els coloms o les gavines, es posin una mica més nervioses en la recerca d’aliment.

Quant al verd, la lògica diu que els parcs brillaran més que mai. Collserola també té una oportunitat d’or per regenerar-se. Amb una dada s’entén millor: la carretera de les Aigües rep cada any prop de 2,5 milions de visites. De la mateixa manera, els plàtans de la ciutat, carregadets d’aquest pol·len tan odiat pels al·lèrgics, s’estalviaran durant unes setmanes «les partícules contaminants que tant els danyen. «L’arbratge viari sens dubte se’n veurà beneficiat», afegeix. ¿Pot passar, com ja va passar durant la pesta de la primera meitat del segle XIX a Barcelona, tal com recull l’historiador Dani Cortijo en aquest article de ‘Nació Digital’, que als carrers arribi a créixer herba en vista de l’absència de passejants? Borruel explica que el món de la flora té un munt d’«espècies oportunistes», i que sens dubte veurem vegetació en llocs impensables. Potser és cert això que els humans són el principal enemic del planeta.