La batalladora Prospe, un segle defensant-se en comunitat

Els carters de Nou Barris es van oferir a col·laborar. «Va sortir d’ells», afirma agraïda Elia Herranz, de l’associació de veïns de la Prosperitat. Com que de tota manera havien de treballar, es van proposar com a enllaç. L’associació va deixar a les farmàcies els cartells per a les porteries en què es deia que si algú detectava algun veí sol o amb cap necessitat concreta, es posés en contacte amb ells, i els carters els van recollir d’allà i els van repartir. Herranz també explica com en només un cap de setmana el teixit veïnal va armar el blog #antivirusProspe, en què es recullen materials útils i iniciatives veïnals, com el #comparteTuWifi en el qual es convida les persones que sàpiguen que hi ha escolars sense accés a internet a la seva escala perquè l’obrin de deu a dues perquè aquests puguin accedir a les classes virtuals o pengin la contrasenya al portal.

En paral·lel, tot i que de forma coordinada, com ha caracteritzat històricament a aquest barri petit i dens, conegut com ‘la pastilla Juanola’ per la seva forma romboide, des del Casal de Joves es va organitzar un grup de WhatsApp de voluntaris per portar medicaments o aliments als més vulnerables.   

La ràpida i generosa reacció del veïnat de la Prosperitat contra la crisi del Covid-19 no sorprèn ningú que conegui aquest veïnat ancorat entre la Ronda de Dalt i la Meridiana. El febrer del 2019, fa poc més d’un any, el veïnat va celebrar una assemblea en què va debatre i va consensuar les seves demandes a l’Ajuntament de Barcelona per als pròxims quatre anys. Un document encapçalat per un pla d’intervenció social. «Si fa un any aquesta era la nostra principal demanda, amb la crisi econòmica i social que portarà el coronavirus, aquest pla serà més necessari i urgent que mai», diu Herranz, disgustada amb el consistori. 

La «mala idea» dels pressupostos participatius

Just abans que es decretés l’estat d’alarma estaven, com totes les associacions de veïns de la ciutat, enfeinats amb els pressupostos participatius, que defineix com «una mala idea». «¿Quin és el valor que dona l’ajuntament a una assemblea veïnal que arriba a uns acords? La nostra feina ja la vam fer, ells saben des de fa un any quines són les nostres prioritats i necessitats, els pressupostos participatius són una manera d’enfrontar els veïns i els barris, a més de ser una web terrible, súper complicada», diu l’activista.

La seva segona prioritat després del pla social –que demanen que es faci a través d’accions sostingudes contra la pobresa i la desigualtat, basades en el treball conjunt entre entitats i serveis municipals– és la construcció del Casal de Joves al barallat solar de Passeig Valldaura amb Rio de Janeiro. Els joves del barri –aquests que aquests dies estan de guàrdia per ajudar la seva gent gran– són en barracons des del 2012 (uns barracons, recorden els veïns, pels quals l’ajuntament paga un lloguer de 2.000 euros al trimestre).

Un altre deute de la ciutat amb el barri són els equipaments i la zona verda en el solar de l’antiga fàbrica Ideal Plástica Flor i la piscina municipal i el centre esportiu a Molí amb Via Favència.  «El tema de les reivindicacions d’equipaments no és un tema menor. Tenim comprovat que no es tracta de totxo, sinó d’espais comunitaris que fan barri, concentren solidaritat, eviten la solitud i l’aïllament de veïns amb problemes; permeten l’organització veïnal, donen descans a la realitat dels pisos petits, descentralitzen la cultura...» analitza amb criteri Herranz. 

Amiant a l’escola

Notícies relacionades

Verdum... el que la Ronda es va emportar

Can Peguera, l'aldea gal·la de Nou Barris

Més enllà de les propostes per al Pla d’Acció Municipal i de la preocupació per la crisi sense precedents que s’acosta, des de l’associació de veïns de Prosperitat tenen una altra prioritat clara, juntament amb les ampes afectades: erradicar l’amiant a l’escola Prosperitat i l’institut Galileu, dos centres que el veïnat fa anys que en demana la rehabilitació integral. «Estàvem pendents d’una reunió amb el Consorci per abordar el tema dels edificis nous, però el coronavirus ho ha aturat tot», afirmen des de l’associació de veïns, que conclouen amb una última idea optimista: la renovació. 

L’any passat, durant la celebració del centenari del barri, les primeres construccions del qual es van aixecar el 1919, els veïns es van abocar en organitzar multitud d’activitats. D’aquella experiència intensa van quedar diverses coses boniques. Una de les quals, un grup de memòria, es va crear per al centenari però té la intenció de continuar treballant; una altra, la necessitat de treballar en la renovació de l’associació, per mantenir la força cent anys més. «Hem iniciat un debat sobre com veiem el moviment veïnal i social i sobre el barri, i el paper que ha de jugar l’associació, a què s’han sumat veus noves», afirmen.