ELS EFECTES DE LA PANDÈMIA

La Barcelona que no tornarem a veure

Els veïns del Gòtic, sobretot els nens, s'apropien dels carrers que el turisme els havia pres

«La gent ha de recordar que al centre hi ha barris, no només monuments», diu un resident

zentauroepp53729574 nadeu200612093458 / FERRAN NADEU

Abans de tot això, era fàcil sentir-se un estrany al Gòtic. Aquí va començar tot amb els colonitzadors romans que es van establir a la muntanya Tàber, no gaire lluny del que avui és la plaça de Sant Jaume. I muntanya per dir alguna cosa, perquè no arriba als 20 metres sobre el nivell del mar. La llavor de Barcelona s’havia convertit en un lloc irreconeixible, devorat per un turisme que va canviar el comerç, va encisar la restauració i va expulsar els veïns. Fins al punt que hi ha més més llits per als forasters que per als residents. Va arribar el coronavirus i va esborrar amb el seu alè tot el que era aliè al barri. Per això ara és fàcil veure escenes impossibles a principis de març des dels temps preolímpics. Nens corrent pel parterre de les oliveres de la catedral, una mare jugant al ‘frisbee’ amb la seva filla a la plaça, partidets de futbols amb jerseis marcant la porteria, dues veteranes veïnes xerrant al portal de casa a Banys Nous, carreres de patinets a Avinyó. El Gòtic, amb els seus problemes i els seus desafiaments, viu un miratge; un somni del que molts no es volen despertar. O del que esperen poder retenir algun tros petit.

Flors caigudes de les tipuanes, a Sant Felip Neri, divendres / ferran nadeu

A Sant Felip Neri, una nena juga al voltant de la font. El simple fet de sentir l’aigua, tapada tímidament per un jove amb la seva guitarra acústica, crida l’atenció i convida a quedar-se una estona. En aquests minuts, un parell de veïns amb els seus gossos es troben i xerren sobre la caiguda de les flors de les tres immenses tipuanes que donen ombra i color al lloc. El terra és una capa groga mentre el sol, cap a les 12 del migdia de dijous, es cola pel carrer que condueix a Sant Sever i il·lumina l’escola que fa servir aquest espai com a pati. En temps normals, una peixera infantil amb una tanca rere la qual els visitants esperen el seu torn de jugar amb la ciutat. Fa uns quants governs, el consistori va estar a punt de vetar l’ús col·legial després d’una reclamació del ‘lobby’ hoteler. La marea olímpica no podia deixar presoners. El mateix passa ara amb les bicis, prohibides als carrerons d’ús exclusiu per als visitants.

Nens del Gòtic juguen a futbol a la plaça Reial / FERRAN NADEU

Patinets com bojos

Mariona Roca, portaveu de l’associació Resistim al Gòtic, celebra sobretot que la gent hagi pogut «recuperar l’espai públic». «Tornes a veure els edificis, parles amb els veïns als portals». El carrer, pel que explica, ha deixat de ser un lloc de pas i torna a ser un lloc on simplement ser-hi. Li ha encantat veure com els nens ara ocupen llocs on abans era impossible jugar. Un partit de futbol davant la catedral, per exemple. O els patinets baixant com bojos per Cervantes. Els pocs bars oberts, on ja abans solia seure la gent del lloc, han col·locat una taula fora, dues a tot estirar. Veïns sense pressa s’asseuen sense haver d’estar apartant les cames tota l’estona, sense témer que la seva cara aparegui en un compte d’Instagram francès o japonès.

Patinets i bicis, a les portes de la catedral de Barcelona, el 6 de juny / ferran nadeu

Perquè els donés una mica l’aire, les famílies que queden al Gòtic solien abandonar el perímetre del barri (la plaça de Catalunya, la Rambla, la Via Laietana i el Moll de la Fusta). «La Ciutadella era una bona opció, el que segur que no fèiem era quedar-nos aquí». Entre altres coses, perquè si la criatura es despistava seria molt fàcil perdre’l entre pantalons curts, mitjons blancs i ronyoneres. Dijous a la tarda, els veïns es van reunir a la plaça Reial en un acte entre festiu i reivindicatiu. Festiu perquè estan encantats de sortir de casa, ocupar el carrer i no haver de sentir el constant ‘tracatrà’ de les maletes. Reivindicatiu perquè volen que la tornada a la rutina anterior a la Covid-19 no sigui una gentrificació-20, o sigui, més del mateix després d’un ‘reset’ forçat. Si es trasllada al món del cine, estaríem parlant del moment dramàtic en què algú diu: «Ja no hi ha res a fer...». Així està la trama al Gòtic, entre l’oportunitat que brinda l’absència de turisme, la por que això sigui com abans o pitjor, i el debat de si ja és tard per revertir certs tics. Perquè, de fet, això que està tan de moda de la voluntat d’un poble, aquí pot tenir l’empenta veïnal, però en el fons depèn més de la cosa pública i del sector privat.

«Més frustració»

Martí Cusó, membre de Resistim al Gòtic, barri on va néixer, és conscient que el fervor de la desescalada pot derivar «en una frustració més gran» si aviat tot torna al camí anterior al confinament. «Crec que tothom és conscient que això s’acabarà, però tot i que costa ser optimista, hi ha oportunitats que no podem deixar escapar». «El que em sap greu –assenyala– és que ningú estigui parlant d’un canvi de model, sinó de modificar subtilment el que ja teníem. És a dir, ens parlen de turisme cultural o de qualitat, però turisme al cap i a la fi. Però ningú recorda que aquí viu gent, tot i que cada vegada siguem menys». Es nota amb el comerç, molt orientat als de fora. El poc que ha obert és el que assortia i assorteix de queviures els residents. I són poquíssims.

Jocs infantils, a la plaça del Rei, dimecres passat / ferran nadeu

Notícies relacionades

Segons diu Teresa Caja, presidenta dels botiguers i veïns d’Avinyó, la meitat de les botigues d’aquest carrer ja no tornaran a obrir. Recorda la crisi dels anys 80, alimentada, en part, pel ‘boom’ del consum d’heroïna que va sacsejar Ciutat Vella; la del 2010 i l’actual, «molt més imprevisibles». Aquesta veterana veïna no està en contra del turisme, però sí que l’arribada d’estrangers hagi expulsat multitud de persones del barri que coneixia. «Necessitem trobar l’equilibri». Va arribar un punt, explica el Martí, en què les places es van convertir en «llocs hostils».

El Gòtic, així ràpid pic.twitter.com/aeWf3VMqb6
— Carlos Márquez (@cmarquezdaniel) 11 de junio de 2020

Per això reclama «polítiques de repoblació» del Gòtic que permetin un decreixement. Recepta un debat que ja està sobre la taula, el de regular el preu del lloguer, però afegint-hi el dels locals que paguen entre 5.000 i 17.000 euros a Avinyó, per exemple, segons diu la Teresa. El Martí admet que li costa ser optimista malgrat el «clima de recuperació veïnal del carrer». «Tots sabem que això s’acabarà, però igual serveix perquè la gent recordi que al centre hi ha barris, no només monuments».