La gran novel·la del Raval

La infància de Noshenn Talat (Gujrat, Pakistan, 2003) és la plaça de Folch i Torres, sota la ronda de Sant Pau. La d’abans, no la d’ara que, malgrat la notable millora urbanística, ja no és la seva. «És al costat del casal i sempre hi anàvem a jugar», assenyala amb l’alegria que la caracteritza, en la qual potser té alguna cosa a veure que aquesta sigui la quarta vegada que surt de casa en més de tres mesos. Maleïda pandèmia. Recorda també els seus jocs d’infància al parc del Collaso i Gil (els jardins de Sant Pau del Camp) i les hores d’esbarjo al gat de la rambla del Raval. Malgrat tot això, i l’orgull que sent pel seu barri, «on tots s’ajuden», la protagonista del seu relat ‘11 suïcidis’ no passeja per cap d’aquests escenaris, sinó per l’altra Rambla. La de les floristes i els turistes li va semblar més literària. Una Rambla que fa olor de «gelat, gasolina d’una moto que passa volant, pa tot just sortit del forn, paella acabada de servir i raviolis agafats per forquilles per acabar sent devorats», segons la descriu en el seu text, un dels nou que formen ‘Històries del Raval. Noves veus adolescents a la Barcelona del 2019’, llibre coordinat pels escriptors Miqui Otero i Juan Pablo Villalobos i publicat gràcies a una col·laboració entre les editorials Blackie Books i Anagrama (les seves) i la llibreria La Central.

Nosheen parla a la terrassa d’un local davant el Miquel Tarradell, el seu institut, des de la qual, al fons del carrer, es veu la plaça dels Àngels. Té més ganes de xerrar de les seves coses amb la seva amiga Maheen Mahmood (Barcelona, 2003), una altra de les firmes del volum, del mateix llibre, motiu de la cita. En temps de coronavirus les ocasions pinten malament i les ganes de compartir amb la seva amiga són irreprimibles. Tenen 16 anys. La Maheen, autora d’‘Hora Mágica’, es presenta dient que els seus pares es van instal·lar a Barcelona dos anys abans que ella naixés, i que els quatre –els seus pares, ella i el seu únic germà– han viscut sempre al Raval. «¿¡Un germà!? ¡¡Quina enveja!!», la interromp la Nosheel, la petita de nou. Totes dues riuen.

«Ningú a la família anhelava tant brillar com jo»

El conte de la Maheen, que inclou esclats d’adolescència com «ningú a la família anhelava tant brillar com jo» o «les coses bones no sempre ens passen a nosaltres», tampoc transcorre a cap racó del barri, sinó en una platja sense nom. Superar aquesta reticència a posar paraules a la seva realitat per part d’alguns dels xavals del taller va ser un dels primers assumptes que van haver d’abordar al taller els seus ideòlegs, l’objectiu dels quals era precisament «detectar noves veus i mirades sobre el territori que no solen aparèixer a la premsa ni a la narrativa del país». 

Otero confessa que l’origen va ser egoista. «Aquesta ciutat no s’està explicant. Es tractava de posar bombetes, crear un hivernacle», apunta l’autor de ‘Rayos’, novel·la que sí que dibuixa el Raval («però et sents un intrús, un impostor»). «Neix de la curiositat. Volíem llegir sobre aquesta Barcelona que ningú està explicant i que no s’explicarà a base de titulars, sinó amb relats, i se’ns va ocórrer anar a provocar. Agitar el galliner», afegeix Villalobos, que va migrar a Barcelona des de Mèxic l’any en què van néixerla Maheen i la Nosheel.

L’operació requeria aliats, que van trobar en les professores del Miquel Tarradell i el Milà i Fontanals, els dos instituts públics del barri, la passió del qual pels seus alumnes es fa evident en la breu declaració d’amor que precedeix cada conte en forma de descripció dels joves. Un amor correspost. El primer record de les dues joves del dia en què van anar a La Central a recollir els llibres –el virus va impedir celebrar l’anhelada presentació per Sant Jordi– és l’emoció d’Àngela Fernández, la seva professora. «Es va emocionar més que els meus pares, però és que els nostres professors són els millors. Sempre hi són. T’ajuden a ubicar-te. A buscar recursos fora... L’altre dia li vaig enviar un correu a l’Àngela dient-li que buscava feina per a aquest estiu i el va reenviar a tots els mestres de l’institut per si algun s’assabentava d’alguna cosa», explica la Nosheel agraïda. La Maheen assenteix. Opina exactament igual i també busca feina per a aquests mesos. Per a possibles interessats, totes dues dominen cinc llengües (català, castellà, anglès, urdú i punjabí).  

Motxilles creuant el llindar

«Només per la imatge dels xavals creuant la porta de La Central [on es van realitzar les classes] amb les motxilles el taller ja ha valgut la pena», assegura Otero. Llibreria que, malgrat estar a escassos metres de l’institut, cap de les dues havia trepitjat abans. «Havia passat per davant, però em semblava un lloc massa car com per entrar», afirma sense embuts la Nosheel (no és casualitat que la seva estimada mestra la descrigui com a «cul d’en Jaumet»).

Notícies relacionades

BCN i la Generalitat aixecaran 1.151 vivendes assequibles abans del 2027

La nova cocteleria màgica

Va valer la pena per aquesta imatge i per molt més. Malgrat que la Nosheel i la Maheen s’hi van resistir, altres dels companys no ho van fer i a les pàgines del llibre sí que apareixen tots els escenaris del barri apuntats al principi d’aquest text. Obre el volum un provocador ‘Cambiar no siempre está bien’, de Mohamed El Yacoubi, l’acció del qual passa al carrer de Robadors i al protagonista del qual, «si passen més de 10 minuts sense sentir una sirena, tot se li torna estrany». ‘El hilo invisible’ d’Ikra Majeed –el segon relat de l’antologia– surt del carrer d’Aurora per entrar a Folch i Torres; i el protagonista felí d’’Una de les meves vides’ de Jane Marie Fernández sí que passeja per la rambla del Raval. Els autors tenien llibertat per triar la llengua en què escrivien i hi ha contes en català i en castellà. El llibre es pot trobar en la seva recomanable versió física a La Central del Raval i descarregar-se també de forma gratuïta a la pàgina web de Blackie Books.

El sabor de boca deixat en tots els participants –escoles, llibreria, joves autors i padrins– és dolç i la segona edició del taller estaria ja en marxa si no hagués sigut per l’aturada mundial a causa de la Covid-19, que sembla guionitzada per la mateixa Maheen. El curs que ve. Segur.