Barcelona esborra el gran mural de La Carboneria, icona de l'art de carrer

Sense fer gaire soroll i de manera gairebé clandestina, atesa la raresa dels temps que corren, Barcelona ha esborrat una de les seves més icòniques obres d’art urbà. Rere les bastides que cobreixen la façana en obres de La Carboneria, un dels primers edificis de la trama Cerdà, a la cantonada dels carrers de Floridablanca i del Comte d’Urgell, no queda rastre de l’imponent  mural que havia convertit el cèntric xamfrà en símbol del moviment okupa de la ciutat i en icona de l’art urbà. Enclavament recollit en totes la guies turístiques alternatives de la ciutat. Enorme globus aerostàtic que ha deixat de sobrevolar el barri de Sant Antoni, en un nou episodi del tsunami gentrificador que sacseja la zona. 

La façana de l’edifici està catalogada amb un nivell de protecció C –bé d’interès urbanístic–, cosa que en prohibeix la demolició o alteració de la volumetria amb remuntes i qualsevol altre cos afegit, però aquesta protecció no ha salvat l’icònic mural, sinó que l’ha condemnat, segons el relat municipal. «La llicència atorgada al promotor es va concedir d’acord amb la fitxa del catàleg, després d’haver sigut analitzada i validada en el marc de la Comissió de Manteniment i Millora de l’Eixample. Sota aquests criteris, l’actuació a la façana ha de recuperar els materials originals de l’edificació per preservar la seva essència original, i això és incompatible amb la continuïtat del mural», apunta una veu municipal. Així es va avaluar en la Comissió d’Art Públic, que va acordar «fer un reportatge fotogràfic per tenir-lo documentat i estudiar conjuntament amb el promotor la incorporació d’algun element que recordés el grafiti, la memòria de l’edifici i la seva vinculació amb l’evolució històrica i social del barri», diuen per tancar l’assumpte des del consistori.

Xavier Caballé, membre de la plataforma veïnal Fem Sant Antoni, es mostra entre dolgut i enfadat. «Em sento atacat. Ho sento com un atac al nostre entorn, al nostre paisatge quotidià, a l’art popular als nostres barris, a la nostra ciutat», assenyala l’activista veïnal, que denuncia una falta de valentia política i insensibilitat cap als elements de la cultura popular. La falta de valentia de què parla Caballé no es refereixi només a l’últim episodi d’aquesta història –la desaparició del mural, que sempre va témer–, sinó que ve de bastant enrere. «L’ajuntament ha permès que aquest edifici singular, històric, es converteixi en pisos de luxe després de passar anys buit, amb la falta d’equipaments que arrossega el barri i el poc sòl disponible», prossegueix Caballé, apuntant al problema de fons. «L’edifici ha anat canviant de mans, de fons d’inversió a fons d’inversió, sense que l’ajuntament hagi tingut el valor de comprar-lo o expropiar-lo», conclou l’activista.

L’edifici, ara en plena transformació, sembla un altre, rere les bastides i sense rastre de la característica pintada. Feia anys que estava buit, després del desallotjament definitiu de La Carboneria, el febrer del 2014, projecte que el va omplir d’activitats i vida els anys anteriors (el centre social estava en actiu des del 2008) i fruit del qual –alguns dels seus membres estudiaven Belles Arts– va sorgir l’espectacular i mil vegades fotografiat mural avui desaparegut. Un mural que va substituir una primera obra, també promoguda des del centre social i no menys vistosa. Un enorme arbre blanc amb unes branques que s’enfilaven i abraçaven les diferents finestres, que els veïns del lloc també conserven en la memòria. 

Memòria social 

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

La, segons Caballé, absolutament ineficaç catalogació de la finca anteriorment coneguda com Casa Tarragó es va aprovar en el ple municipal del juliol del 2016. En aquell moment, un gairebé acabat d’estrenar govern municipal –Ada Colau feia amb prou feines un any que era alcaldessa– va assegurar que, malgrat que no constava en la catalogació, la seva voluntat era «promoure que no es retirés el mural, ja que forma part de la memòria social de l’edifici». En aquell moment, els defensors de l’obra van posar en dubte aquest compromís. El temps els ha donat la raó.

Segons assenyalava l’ajuntament en una nota de premsa del juliol del 2016, en la qual explicava la seva protecció, La Carboneria va començar a aixecar-se el 1864, «període de consolidació del pla Cerdà, en què van conviure dues trames urbanes diferents al voltant del nucli antic: la dels camins de ronda, que havia de desaparèixer, i la quadrícula de Cerdà, que havia d’ocupar el pla de Barcelona». El mateix comunicat municipal explicava que, des del punt de vista compositiu, «es tracta d’un exemple típic d’arquitectura de mestre d’obra de mitjans del segle XIX, que fuig del monumentalisme i es basa en plantejaments en què impera la senzillesa, l’ordenació i la simetria».